Mussa ibn Nussayr: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Corregit: s'hi havien reagrupat > s'havien reagrupat |
||
Línia 16:
De Mèrida, Mussa es va dirigir a Toledo rebent arreu la submissió dels magnats, senyors i ciutats, que s'obligaven a ser fidels al valí d'Hispània (títol que ara s'arrogava Mussa), a no conspirar amb els seus enemics, i a pagar un tribut anual per cada súbdit cristià; a canvi, se'ls respectaven els dominis i la llibertat de religió, i les esglésies no podrien ser cremades. Els ''comes'' i ''duces'' que se sotmetien se'ls donaven les terres dels magnats lleials a Roderic, i les terres reials visigodes serien donades, si el califa acceptava el país, als que havien participat en la conquesta, menys la cinquena part per al califa. Els impostos recaptats serien per a Mussa, que enviaria la cinquena part al califa. En arribar Mussa a Toledo el va rebre, entre altres, [[Oppas]], germà el rei Àquila. Molts magnats gots van fugir de la ciutat en saber que Mussa no venia com a aliat sinó com a conqueridor. Segurament l'any següent, el [[714]], Mussa va pujar cap al riu [[Ebre]], i després d'ocupar per la força [[Ocilis]] (més tard [[Madina Salim]] i més tard [[Medinaceli]]), va arribar fins a [[Saragossa]], que va ocupar sense lluita. A Saragossa, Mussa va rebre la submissió d'un comte hispanoromà de la regió anomenat [[comte Cassi|Cassi]], origen de la important família dels [[Banu Qasi]]. Sobre aquest temps es va conèixer que Àquila, a Damasc, havia renunciat a la corona i al regne, i l'havia cedit al califa, a canvi d'ésser reconegut ''comes'', de recobrar els seus béns, segurament expropiats per Roderic, i de tres mil hisendes. Aquest va ésser el títol jurídic en què es fonamentà el domini musulmà sobre Hispània, i des de llavors Mussa va ser realment valí. Els gots no ho van acceptar i van elegir un nou rei, anomenat [[Ardó]].
Mussa va marxar contra l'est del país, i en aquest context s'hauria de situar l'atac i destrucció de [[Tarraco]], on Àquila primer i segurament després Ardó, tenien molts partidaris. Potser aquesta ferotge resistència va fer desistir Mussa de seguir cap a [[Narbona]], capital d'Ardó. Llavors Mussa va fer el seu avanç cap a l'oest. Conquerí [[Seguia]] ([[Ejea de los Caballeros]]), però les terres, que havien d'ésser distribuïdes entre els soldats, després de deduir la cinquena part del califa, no ho van ser. Es desconeixen els motius de Mussa per aquest perdó, tot i que se suposa que era un gest cap als vascons que vivien a la ciutat, ja que tot seguit havia de penetrar en terres vascones i volia entrar-hi amb bon peu. Però el país va resultar ser tant pobre i la gent anava tan despullada que Mussa, decebut, en va sortir ràpidament després de rebre un submissió més que teòrica. D'allí va passar al territori de la depressió basca, [[la Rioja]], i, tot esquivant prudentment [[Astúries]], on s'
El Setembre del [[714]], Mussa i Tàriq ibn Ziyad van passar cap al Sud de la península amb el tresor reial visigot, des d'on van embarcar cap a Ifríqiya, on posteriorment havien de viatjar cap a Damasc per donar comptes de la seva missió. El comte Casi abans esmentat, viatjava amb Mussa juntament amb altres magnats. Mussa va arribar a Damasc poc abans de la mort del califa Al-Walid I (que va morir a començaments del [[715]]). El govern d'Hispània, amb seu a [[Sevilla]], va quedar confiat a Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr, fill de Mussa, que es va casar amb [[Egilo]], vídua del rei Roderic.
| |||