Història contemporània de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la conseqüent crisi > la consegüent crisi |
m Corregit: on s'hi va > on es va |
||
Línia 188:
Posteriorment, Valentí Almirall impulsà el [[Segon Congrés Catalanista]], que es va declarar partidari de la cooficialitat del català a Catalunya, va proclamar l'existència de Catalunya com a realitat per sobre de divisions administratives i va condemnar la militància de catalanistes a partits d'àmbit estatal. Aquest últim fet impulsà la creació de partits d'àmbit únicament català, inexistents fins al moment. L'època gloriosa del [[Centre Català]] i d'Almirall va culminar amb el [[Memorial de Greuges]] i la publicació de [[Lo Catalanisme]].
El [[1887]], després de ser derrotat a les eleccions a la Junta Directiva el Centre Català, el sector més conservador es va escindir i, junt amb un grup d'universitaris anomenat Centre Escolar Catalanista van crear la Lliga de Catalunya, els dirigents la qual, més tard es van integrar en un altre partit polític català, la [[Lliga Regionalista]]. Partint de la seva iniciativa es va crear la [[Unió Catalanista]], que englobava diverses entitats unides pel catalanisme, dividits en dues tendències: la gent de ‘La Renaixensa', més culturalista i apolítica; i la [[Lliga de Catalunya]], més partidària de participar en la vida política. Els catalanistes d'esquerres, Almirall i els federalistes, no en formaven part. La [[Unió Republicana (1903)|Unió Catalanista]] va convocar una assemblea a [[Manresa]] el 1892, on
== Vegeu també ==
| |||