Maximilien de Robespierre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Corregit: on s'hi van > on es van
Línia 133:
L'endemà, Saint-Just va encetar un discurs en suport a Robespierre, però poc després d'haver començat a parlar fou interromput per [[Jean-Lambert Tallien]]; mentre van començar les acusacions, Saint-Just va romandre en silenci, una cosa no pas habitual en ell. Llavors, Robespierre va intentar anar a la tribuna a parlar però el van fer callar; poc després, un diputat va demanar que l'arrestessin i un altre, [[Marc Guillaume Valdiergave]] va escarnir-lo. Quan un diputat va adonar-se de la incapacitat de Robespierre per respondre, va cridar "la sang de Danton l'ofega".
 
La Convenció va ordenar l'arrest de Robespierre, Couthon, Saint-Just, Le Bas i Hanriot; ara bé, tropes de la Comuna arribaren per alliberar els presoners. En resposta, la Convenció cridà l'exèrcit de [[Paul François Jean Nicolas, vescomte de Barras|Barras]]; aleshores, Hanriot ordenà les tropes de la Comuna de retirar-se cap a [[Hôtel de Ville, Paris|l'ajuntament]], on s'hies van refugiar Robespierre i els seus seguidors. La Convenció va declarar-los proscrits, amb la qual cosa podien ser executats en vint-i-quatre hores sense judici. Segons va anar avançant la nit, les tropes de la Comuna abandonaren l'Ajuntament; cap a les dues de la matinada, les tropes de Barras s'acostaren a l'Ajuntament; llavors, el germà de Robespierre [[Augustin de Robespierre|Augustin]] va llençar-se per una finestra. Couthon el van trobar ajagut en un sofà desfet per la seva caiguda. Le Bas va suïcidar-se; Robespierre va intentar engegar-se un tret però com que un oficial l'agafà pel braç, el tret li va anar a la mandíbula, cosa que el va deixar sense poder parlar. Malgrat que s'acostuma a admetre que Robespierre es va disparar a ell mateix, un gendarme anomenat Merda va afirmar haver premut ell el gallet. Saint-Just no va fer cap intent de suïcidi ni va provar d'amagar-se. Hanriot va intentar amagar-se però fou descobert. L'endemà, 10 de termidor de l'any II ([[28 de juliol]] de [[1794]]) tots foren executats a la [[guillotina]].
 
L'historiador [[Albert Soboul]] defensa la figura de Robespierre considerant moltes de les seves mesures necessàries per a la defensa de la Revolució; en tot cas, el retret que li fa és la persecució dels Hébertites i d'altres radicals.