Peggy Guggenheim: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: contacte degut a que el > contacte perquè el |
m Corregit: s'hi exposaven obres > s'exposaven obres |
||
Línia 47:
Finalment, va trobar una última planta al carrer 57 Oest, on va decidir muntar el seu museu. Aquest carrer era un lloc molt cèntric pels col·leccionistes d'art modern i començava a ser el centre d'aquests marxants i Peggy volia trobar un dissenyador que fos capaç de reflectir en les parets l'art que allà s'exposaria, volia alguna cosa per complementar a les seves obres i, com en el cas de Guggenheim Jeune, [[Marcel Duchamp]] li va aconsellar al dissenyador [[Frederick Kiesler]], qui li va proposar un pressupost assequible per la nova galeria. Peggy volia obrir la galeria al més aviat possible, però Kiesler en una carta el 7 de març de 1942 li va advertir: "el desenvolupament de noves idees... Requereix cert temps – en especial si dha de fer-se amb sentit pràctic – i no hauria de ser la teva intenció ni la meva fer malbé aquesta excel·lent oportunitat de crear un nou centre d'art a Nova York per precipitar-se".<ref name=Confessions/> Finalment la galeria es va obrir el 20 d'octubre de 1942, però mentre duraven les obres, Peggy va seguir comprant quadres i escultures amb la intenció de completar la llista que li havia donat Herbert Read, així com acabar el catàleg que havia començat a [[Grenoble]] i que va titular ''Art of this Century''.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Guggenheim |nom=Peggy |títol=Out of this Century: The Informal Memoirs of Peggy Guggenheim |url= |llengua=anglès |editorial=Dial Press |data=1946 |pàgines= |isbn=}}</ref>
La galeria estava dividida en diferents sales. Una sala d'obres surrealistes, amb el terra negre i les parets còncaves i de [[cautxú]], en les que hi havia uns suports de fusta que sostenien els quadres i que feien que l'espectador pogués girar l'obra per veure-la des de diversos punts de vista. Una segona sala destinada a l'art [[cubisme|cubista]] i a l'art [[expressionisme|expressionista]], on Peggy tenia el seu despatx. La part cubista estava caracteritzada per una cortina de lona de color blau que anava des del terra al sostre, i que feien diverses corbes a la sala. El terra estava pintat de color turquesa, fent conjunt amb les parets. L'altra sala, anomenada ''La Galeria de la llum'', un espai que doanava al carrer i que estava concebut per les exposicions temporals. En el passadís, ''La Galeria Cinetica'', Peggy va col·locar una roda on s'
Totes aquestes obres van suposar que Peggy trenqués el seu matrimoni amb Ernst, encara que van seguir en contacte perquè el primer secretari de la galeria va ser el fill d'aquest, Jimmy Ernst. La primera exposició va estar dedicada a la seva col·lecció, on hi havia una gran quantitat d'obres de Max Ernst, qui va formar un gran escàndol en veure que estaven sense emmarcar. Gràcies a aquesta exposició van tenir molta publicitat, van sortir fotografies en gairebé totes les revistes. La segona mostra va estar dedicada a les obres de [[Laurence Vail]], [[Joseph Cornell]] i la ''valise'' de [[Marcel Duchamp]], una maleta petita on hi havia una reproducció de totes les seves obres. La següent exposició va ser una mostra dedicada a les dones, entre les que hi havia [[Dorothea Tanning]], que imitava la pintura de Max Ernst, o la pintora [[Gypsy Rose Lee]]. Aquesta exposició va ser la primera en els Estats Units en dedicar-se completament a dones artistes i va suposar l'inici del reconeixement de les dones artistes al mateix nivell que els homes. Durant aquesta primera temporada també van tenir lloc exposicions retrospectives d'artistes com [[Jean Hélion]], o mostres monogràfiques com les de De Chirico, [[Jean Arp|Arp]], [[Giacometti]]... i una gran quantitat d'exposicions col·lectives, d'altres artistes desconeguts i de salons de primavera.
| |||