Pau el Diaca: diferència entre les revisions

'''Pau el Diaca''' o '''Pau Diaca'''(c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a '''Paulus Diaconus''', '''Warnefred''', '''Barnefridus''' i '''Cassinensis''' (és a dir, "de [[Monte Cassino]]"), fou un monjo [[Orde de Sant Benet|monjo benedictí]] i [[historiador]] dels [[Longobards|llombards]].

De la mateixa època és la seva ''[[Historia Romana]]'', una continuació del ''Breviari'' d'[[Eutropi (historiador)|Eutropi]]. Aquesta fou compilada entre el 766 i el 771, a Benevent. La història diu que Pau aconsellà Adelperga de llegir a Eutropi. Feia això, però es queixava que aquest escriptor pagà no deia res sobre afers eclesiàstics i s'aturava amb l'accessió de l'emperador [[Valent]] en 364; consegüentment Pau entrellaçà extractes procedents de les Escriptures, dels historiadors eclesiàstics i d'altres fonts ,amb Eutropi, i afegí sis llibres, fent remuntar, doncs, la història, al 553. Aquest treball té valor per a la seva primera presentació històrica del final de l'Imperi Romà d'Occident, tot i que va ser molt popular durant l'edat mitjana. Ha estat editat i s'ha publicat per Johann Gustav Droysen en el ''Monumenta Germaniae Historica. Antiquissimi Auctores.'' (1879) així com per A.  Crivellucci, en ''Fonti per la storia d'  Italia'', n.  51 (1914).