Campanya de Tunísia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Correcció lingüística |
||
Línia 29:
Els dos primers anys de la guerra al nord d'Àfrica es caracteritzaren per una manca de subministraments i per la incapacitat d'oferir qualsevol mena de suport [[logística|logístic]] concentrat. La costa nord-africana té molts pocs ports naturals, i la major part dels subministraments britànics dirigits a [[Alexandria]], al delta del [[Nil]], havien de cobrir uns 2.500 km des del port italià a [[Trípoli (Líbia)]]. Els ports menors a [[Benghazi]] i a [[Tobruk]], estaven a 1.600 i 1.000 km a l'oest d'Alexandria. Estaven comunicades per una única carretera que anava per un estret corredor per la costa. En el moment en què la [[Mediterrània]] central era disputada, i com que els vaixells britànics i italians estaven igualment malmesos, les seves capacitats per portar subministraments estava limitat a la presència enemiga, encara que els britànics podien rebre subministrament circunvalant el continent africà passant pel [[Cap de Bona Esperança]] i endinsant-se al [[mar Roig]].
Els subministraments limitats van portar a una lluita "endavant i enrere" per la costa. L'[[Operació Compàs|ofensiva inicial italiana]] de 1940 van aconseguir penetrar 95 km a territori egipci, amb unes tropes que havien avançat 1.
Les coses van canviar dramàticament el 1942. En aquells moments la [[Royal Navy]] i la [[Regia Marina]] encara combatien pel control de la Mediterrània, però que els britànics [[Setge de Malta|mantinguessin Malta]] va permetre a la [[Royal Air Force]] interferir els subministraments italians al mar. A mesura que grans quantitats de subministraments provinents dels Estats Units feien que la situació de la logística s'inclinés cap al [[8è Exèrcit (Regne Unit)|8è Exèrcit britànic]] del general [[Bernard Montgomery]]'.
Línia 45:
=== Defenses naturals de Tunísia ===
[[File:Tunisia1942-1943.svg|thumb|upright=2|Tunísia durant la campanya de 1942-43]]
Existien posicions defensives molt millor a l'oest de Líbia, a Tunísia. Tunísia té una forma rectangular, i la major part de la seva frontera nord i est estan definides per la Mediterrània. La major part de la frontera occidental amb [[Algèria]] seguia la línia occidental del triangle de la [[serralada de l'Atles]]. Aquesta part de la frontera era fàcilment defensable pels petits passos muntanyencs existents entre el nord-sud de les muntanyes. Al sud, una segona línia de muntanyes baixes limitava les aproximacions cap a un estret pas, encarat a Líbia a l'est, entre els [[turons Matmata]] i la costa. Els francesos havien construït una sòlida línia defensiva de
Generalment, Tunísia oferia una excel·lent base d'operacions defensives. Les línies defensives al nord podien fer front a l'aproximació de les forces aliades de l'operació Torxa, mentre que la Línia Mareth va convertir-se en més extraordinària. Entre ambdós, només hi havia alguns passos fàcilment defensavles a les muntanyes de l'Atles. Millor encara, Tunísia oferia dos majors ports d'aigües fondes a [[Tunis]] i a [[Bizerta]], a només pocs centenars de milles de les bases de subministraments italianes a [[Sicília]]. Els subministraments podien transportar-se de nit, protegits de les patrulles de la [[Royal Air Force]], quedar-se a port durant el dia i tornar la nit següent. En contrast, Líbia estava a un dia de viatge, fent que les operacions de subministrament fossin vulnerables als atacs durant les hores de llum.
Línia 79:
Les dues columnes aliades es concentraren a Djebel Abiod i a Beja, preparant-se per a un assalt programat pel 24 de novembre. La 36a Brigada havia d'avançar des de Djebel Abiod cap a Mateur, i l'11a Brigada havia de baixar la vall del riu Merjerda per capturar [[Majaz al Bab]] (que als mapes aliats apareixia com Medjez el Bab o només Medjez) i, llavors, cap a [[Tebourba]], [[Djedeida]] i [[Tunis]]. La ''Blade Force'', un grup cuirassat de la mida d'un regiment, havia de travessar el país per carreteres menors entre dues brigades d'infanteria cap a Sidi Nsir i atacar des del flanc a Terbourba i Djedeida.<ref>Ford (1999), p. 23</ref>
L'atac nord no va tenir lloc perquè pluges torrencials havien alentit la reunió. Al sud, l'11a brigada va ser aturada per una forta resistència a Medjez. Malgrat això, la Blade Force passà per Sidi Nsir per arribar fins al Pass Chouigui, al nord de Terbourba. Llavors, part de la Blade Force s'infiltrà rere les línies de l'Eix cap a la nova base aèria de Djedeida al vespre i destruí més de 20 avions. Però al no disposar de suport d'infanteria no estaven en posició de consolidar els seus guanys i van haver de retirar-se cap a Chouigui.<ref>Ford (1999), pp. 23-25</ref> L'atac de la Blade Force va prendre per sorpresa a Nehring i el va decidir a retirar-se de Medjez i reforçar Djedeida, a només
La 36a Brigada retardà l'atac fins al 26 de novembre, però van ser emboscats pel batalló d'avançada, patint 149 baixes.<ref>Ford (1999), p.28</ref> Li seguiren més atacs des de posicions ben establertes. Un atac que comptà amb el suport del 1 Comando a
A primera hora del 26 de novembre, mentre que els alemanys es retiraven, l'11a Brigada va poder penetrar a Medjez sense oposició i a darrera hora del vespre havien ocupat posicions als voltants de Tebourba, que també havia estat evacuada pels alemanys, en preparació a l'avanç sobre Djedeida. Però els alemanys atacaren el 27 de novembre, i l'intent de l'11a brigada per tornar a tenir la iniciativa, atacant a primeres hores del 28 de novembre en direcció l'aeròdrom de Djedida, tot i comptar amb l'ajut dels blindats americans, fracassà.<ref>Ford (1999), p37-38</ref>
Línia 87:
El 29 de novembre, el Comandament de Combat B de la [[1a Divisió Cuirassada (Estats Units)|1a divisió cuirassada americana]] s'havia concentrat per atacar conjuntament amb la Blade Force el 2 de desembre. Van ser desballestats per un contraatac de l'Eix, comandat pel Major-General [[Wolfgang Fischer]], el qual havia just arribat a Tunísia amb la [[10a Divisió Panzer]].<ref>Watson (2007), pp. 62–63</ref> Al vespre del 2 de desembre, la Blade Force havia estat retirada, deixant l'11a Brigada i el Comandament de Combat B sols per fer front l'atac de l'Eix.<ref name="Despatch5454">Anderson (1946), p. 6 {{London Gazette|issue=37779|supp=yes|startpage=5454|endpage=|date=5 November 1946|accessdate=2008-04-25}}</ref> Això amenaçava amb que l'11a Brigada quedés aïllada, obrint un forat cap a la rereguarda aliada, la qual cosa va fer que durant 4 dies es lluités ferotgement per tal d'evitar l'avanç de les tropes de l'Eix i permeté una retirada controlada als turons que hi havia a cada riba del riu que passava a l'oest de Ternourba.<ref>Ford (1999), p.50</ref>
Els Aliats van retirar-se uns
L'atac principal començà el vespre del 22 de desembre, malgrat la pluja i la cobertura aèria insuficient, i el progrés va ser a través dels passos baixos del Longstop Hill que controlava el corredor del riu entre Medjez i Tebourba, i d'allà cap a Tunísia. Després de 3 dies de lluita, amb poca munició i les forces de l'Eix sostenint posicions elevades, la posició a Longstop esdevingué insostenible i els aliats van veure's obligats a retirar-se fins a Medjez,<ref>Ford (1999), p.53-54</ref> i el 26 de desembre de 1942 ja s'havien retirat fins a la línia que havien abandonat feia dues setmanes, després de patir 20.743 baixes.
Línia 97:
== Estancament i reforç ==
Les coses anaven igual per a l'Eix. Nehring, considerat per la majoria com un comandant excel·lent, havia enfurismat contínuament els seus superiors per les seves crítiques. Decidiren "reemplaçar-lo" promovent-lo a comandant d'exèrcit, i el coronel general [[Hans-Jürgen von Arnim]] arribà a Tunis el 8 de desembre per assumir el comandament del [[5è Exèrcit Panzer]]. L'exèrcit consistia en infanteria [[Divisió von Broich/von Manteuffel]] a la zona de Bizerta, la [[10a Divisió Panzer]] al centre davant de Tunis, i la [[1a Divisió d'Infanteria Superga|divisió italiana d'infanteria ''Superga'']] al flanc sud, però Hitler, en una entrevista anterior a que von Arnim marxés cap a Tunísia, li digué que l'exèrcit rebria 3 divisions mecanitzades i 3 motoritzades.<ref>Watson (2007), p. 64</ref> Els Aliats van fer grans esforços per evitar el creixement de l'Eix, dirigint grans recursos navals i aeris a la missió. Però Tunis i Bizerta només estaven a
[[Dwight D. Eisenhower|Eisenhower]], mentrestant, transferí diverses unitats des de Marroc i Algèria cap a Tunísia. Al nord, el [[1r Exèrcit (Regne Unit)|Primer Exèrcit britànic]] del tinent general [[Kenneth Arthur Noel Anderson|Kenneth Anderson]] rebé més divisions durant els 3 mesos següents, la [[1a Divisió d'Infanteria (Regne Unit)|1a d'infanteria]], la [[4a Divisió d'Infanteria (Regne Unit)|4a]] i la [[46a Divisió d'Infanteria (Regne Unit)|46a]] s'uniren a la [[6a Divisió Cuirassada (Regne Unit)|6a Cuirassada]] i a la [[78a Divisió d'Infanteria (Regne Unit)|78a d'infanteria]]. A finals de març, un segon quartell general de Cos, el [[9è Cos (Regne Unit)|IX Corps]] a les ordres del tinent general [[John Crocker]], arribà per unir-se al [[5è Cos (Regne Unit)|V Corps]] per controlar el creixent exèrcit.<ref>Playfair, pp. 258-259.</ref> Al flanc dret s'estava formant un [[Cos d'exèrcit|cos]] francès de dues divisions (el [[19è Cos (França)|XIX Cos francès]]) a les ordres d'[[Alphonse Juin]], i al sud hi havia el [[2n Cos (Estats Units)|II Cos americà]], comandat per [[Lloyd Fredendall]], i format per 6 divisions (la [[1a Divisió d'Infanteria (Estats Units)|1a]], la [[3a Divisió d'Infanteria (Estats Units)|3a]], la [[9a Divisió d'Infanteria (Estats Units)|9a]] i la [[34a Divisió d'Infanteria (Estats Units)|34a d'infanteria]] i la [[1a Divisió Cuirassada (Estats Units)|1a]] i la [[2a Divisió Cuirassada (Estats Units)|2a Cuirassades]]. En aquell escenari, Giraud havia rebutjat el pla d'Eisenhower per tenir el cos francès subordinat al Primer Exèrcit, i juntament amb el II Cos romandrien sota el comandament directe de l'[[AFHQ]]. Igualment important, es realitzà un esforç considerable per construir nous aeròdroms i millorar la provisió del suport aeri.<ref name="Despatch5455">Anderson (1946), p. 7 - London Gazette, exemplar 37779, pàgina 5455 - 5 de novembre de 1946</ref>
Línia 105:
== Kasserine ==
=== Preludi ===
Durant la primera meitat de gener Andersen tenia resultats diversos mantenint la pressió constant mitjançant atacs limitats i reconeixement.<ref name="Anderson5456">Anderson (1946), p. 8 London Gazette, exemplar 37779 - 5 de novembre de 1946; pàgina 5456</ref> Von Arnim va haver de fer el mateix:<ref>Watson (2007), p.67</ref> el 18 de gener llançà l'operació ''Eilbote'', un atac d'elements de la 10a Panzer i la 334a d'infanteria des de Pont du Fahs per crear més espai al front de la divisió ''Superga'' i desballestar qualsevol temptativa dels Aliats a arribar a la costa d'Enfidaville i tallar les comunicacions de Rommel.<ref>Playfair, pp. 278-279.</ref> L'amenaça occidental contra l'ala dreta del V Cos britànic a Bou Arada va tenir poc èxit, però l'atac llançat més al sud contra unitats franceses situades entre els dorsals Est i Oest va tenir més èxit, avançant
L'òbvia mancança de coordinació va llançar a Eisenhower a l'acció. El 21 de gener, Anderson va ser nomenat responsable de la coordinació de tot el front i, el 24 de gener s'estengueren les seves responsabilitats per incloure "l'ús de tropes americanes". Aquella nit, Juin acordà situar el seu cos a disposició d'Anderson, confirmat per Giraud l'endemà. Malgrat tot, el control seguí sent problemàtic amb forces dispersades en un front de 300 km i amb poc mitjans de comunicació (Anderson informà que va haver de circular més de 1.500 km en 4 dies per tal de parlar amb els seus comandants de cos). De manera important, a més, Eisenhower nomenà un únic comandant de suport aeri, el Brigadier General [[Laurence S. Kuter]], per a tot el front el 21 de gener.<ref name="Anderson5456"/>
Línia 119:
El 30 de gener de 1943, la [[23a Divisió Panzer|23a Panzer]] alemanya i 3 divisions italianes del [[5è Exèrcit Panzer|V. Panzerarmee]] de von Arnim van trobar-se seccions de les forces franceses prop de Faïd, el pas principal des del costat est de les muntanyes cap a les planes de la costa. Fredendall no va respondre a la petició francesa que enviés reforços en forma de tancs de la 1a Diivisió Blindada i després d'una resistència desesperada, els defensors francesos mal equipats van ser superats.<ref name="Watson68">Watson (2007), p. 68</ref> Es van llançar diversos contraatacs, incloent-hi un atac tardà per part del Comandament de Combat B de la 1a Divisió Cuirassada americana, però totes van quedar malmeses per les forces de von Arnim, que havien aconseguit crear fortes posicions defensives.<ref name="Watson68"/> Després de tres dies, les forces aliades van ser obligades a retrocedir, sent expulsats cap als plans de l'interior per preparar una nova línia defensiva a [[Sbeitla]].
En l'operació ''Frühlingswind'', von Arnim ordenà quatre grup de batalla cuirassats el 14 de febrer a la zona de Sidi Bou Zid, format pel 1688è Equip Regimental de Combat de la 34a Divisió d'Infanteria i el Comandament de Combat A de la 1a Divisió Cuirassada. Les disposicions dels defensors eren pobres, amb concentracions tan disperses que no podien ajudar-se mútuament. El 15 de febrer, el CCA va quedar molt danyat, deixant unitats d'infanteria aïllades als turons. El Comandament de Combat C va rebre l'ordre de dirigir-se a rellevar Sidi Bou Zid, però va ser rebutjat amb greus pèrdues. Al vespre, tres grups de batalla de l'Eix van poder dirigir-se cap a Sbeitla, a
Al sud, a l'operació ''Morgenluft'', un grup de batalla del 1r Exèrcit Italià bastit a partir de les restes de l'[[Afrika Korps]] sota [[Karl Bülowius]] havia avançat cap a Gafsa el 15 de febrer, trobant la ciutat deserta, gràcies a la retirada portada a terme per escurçar la línia del front aliada per facilitar una reorganització en la que participava el XIX Cos francès per tal que es pogués reequipar. El II Cos americà es retirà a la línia Dernaia-Kasserine-Gap-Sbiba, amb el XIX Cos al flanc esquerre buidant la punta est per ajustar-se amb ells.<ref name="Despatch5457">Anderson (1946), p. 9 {{London Gazette|issue=37779|supp=yes|startpage=5457|endpage=|date=5 November 1946|accessdate=2008-05-01}}</ref> Al vespre del 17 de febrer les tropes de Rommel havien ocupat Feriana i Thelepte, a
=== Batalla del pas de Kasserine ===
Línia 136:
Després de superar el pas de Kasserine, el vespre del 20 de febrer unitats de la divisió ''Centauro'' es dirigiren cap a l'oest direcció Tébessa, trobant-se poca o cap resistència. Després arribà el grup de batalla de von Broich de la 10a Panzer, que es dirigí cap a la dreta cap a la carretera de Thala, on van ser alentits per un grup cuirassat regimental de la 26a Brigada Cuirassada (la ''Gore Force''). Els seus tancs, amb canons petits, la Gore Force patí grans pèrdues però adquirí temps per a la ''Nick Force'', una força composta per la [[6a Divisió Cuirassada (Regne Unit)|6a divisió cuirassada britànica]], amb reforços d'infanteria i artilleriia (que Anderson havia ordenat el dia anterior que abandonessin la zona de Kesra per ocupar les defenses de Thala), per preparar les defenses a la carretera. Fredendahl havia enviat el CCB de la 1a Divisió Cuirassada per fer front a l'amenaça a Tébessa.<ref>Watson (2007), p. 102</ref>
A la 1 del migdia del 21 de febrer, el grup de batalla de von Broich estava en contacte amb les trinxeres del Grup Cuirassat de la 26a Brigada a la carretera de Thala, alentint el seu avanç. Rommel prengué el control de l'atac i superà als defensors a les 4 de la tarda.<ref>Watson (2007), p. 103</ref> Malgrat això, la 26a Brigada va poder retirar-se en un ordre raonable fins a la següent (i darrera) línia defensiva al front de Thala. Els combats en aquesta nova posició s'iniciaren a les 7 de la tarda, continuant durant 3 hores prop del quarter general, però sense cap dels bàndols fos capaç d'adquirir un avantatge decisiu. La ''Nick Force'' havia estat durament colpejada i no s'esperava que es pogués mantenir l'endemà. Però, durant la nit, arribaren 48 peces d'artilleria provinents de la [[9a Divisió d'Infanteria (Estats Units)|9a divisió d'infanteria americana]] després de cobrir un viatge de 1.
Mentrestant, el grup de batalla de la 21a Panzer a Sbiba no aconseguia fer cap progrés. Dos batallons experimentats de ''[[Bersaglieri]]'' van atacar les posicions ocupades pel 23è Regiment de Camp de l'[[Royal Artillery|Artilleria Reial]] a la plana d'Ousseltia, contraatac que va ser rebutjat.<ref>[http://www.bbc.co.uk/ww2peopleswar/stories/97/a4144097.shtml BBC Peoples War website]</ref>
Línia 159:
=== Operació Pugilista ===
Montgomery llançà el seu atac principal, l'[[operació Pugilista]], contra la [[Línia Mareth]] la nit del 19-20 de març de 1943. Elements de la [[50a Divisió d'Infanteria (Regne Unit)|50a divisió d'infanteria]] penetrà la línia i establí un cap de pont a l'oest de Zarat el 20/21 de març, però un decidit contraatac per part de la [[33a Divisió d'Infanteria (Alemanya)|15a Divisió Panzer]] destruí la bossa i establí de nou la línia el 22 de març. El 26 de març, el [[10è Cos (Regne Unit)|X Cos]] del [[Brian Horrocks|General Horrocks]] circumval·là pels turons Matmata, capturà la collada de Tebaga i la ciutat de El Hamma a l'extrem nord de la línia ([[Operació Pugilista#Supercàrrega II|operació ''Supercàrrega II'']]). Aquest moviment de flanqueig va fer que la major part de la Línia Mareth fos insostenible. L'endemà, les unitats alemanyes i italianes intentaren aturar l'avanç de Horrock mitjançant canons antitanc ben situats, intentant guanyar temps per a una retirada estratègica. En 48 hores els defensors de la Línia Mareth marxà
== Gabès ==
Línia 173:
== Sector Nord: febrer a abril de 1943 ==
El 26 de febrer von Arnim, en la creença errònia que les batalles de Kasserine havien obligat als Aliats a afeblir el front del nord per reforçar el sud, llançant (amb l'aprovació de Kesselring, però sense consultar-ho amb Rommel) l'operació ''Ochsenkopf'', un atac conta el V Cos en un ample front, comandat pel general Weber.<ref name="Playfair326">Playfair, p. 326.</ref> Els atacs principals van ser portats a terme pel Weber Corps, que incloïa la 334a divisió d'infanteria, seccions recent arribades de la [[divisió Hermann Göring| divisió ''Hermann Göring'']] i els elements de la 10a divisió Panzer que no havien participat en l'operació ''Frűhlingswind''. El Cos de Weber va avançar en 3 grups: un movent-se cap a l'oest, direcció Medjez el Bab; un segon, al nord del primer grup, avançant cap al sud-oest en el camí de Mateur a Béja (a uns
En un ferotge combat a Medkez la 78a divisió va ser derrotada, però s'aconseguiren alguns guanys tàctics més al sud abans no s'aturà l'avanç. Al nord, el progrés va ser cap a Béja però, en un combat que s'estengué fins al 5 de març i enmig d'unes condicions climàtiques terribles, l'atac va quedar embussat al coll de Hunt (a uns
L'atac de von Arnim al nord, portat a terme per la divisió Manteuffel, va fer importants progressos pels turons lleugerament defensats pels francesos entre [[Cap Serrat]] i el punt ferroviari de [[Sedjenane]]. La 139a brigada de la 46a Divisió llançà costosos contraatacs el 27 de febrer i el 2 de març, amb l'ajut de Commando 1 i artilleria,<ref name="Playfair327"/> retardant l'avanç de l'Eix. Finalment, Sedjenane va ser capturat el 4 de març i la 139a Brigada va haver de recular durant les 3 setmanes següents uns
El 25 de març Alexander ordenà recuperar la iniciativa al front del V Cos. El 28 de març Anderson llançà la 46a divisió, formada en aquells moments per la 138 Brigada d'Infanteria, amb la 128a Brigada d'Infanteria en reserva, reforçat per l'afegit de la 36a Brigada d'Infanteria, la 1a Brigada Paracaigudista i unitats franceses incloent un [[tabor (Marroc)|tabor]] de [[Goumier]]s especialistes en muntanya, amb suport de l'artilleria de dues divisions més dels recursos de l'exèrcit. En només quatre dies van poder recuperar tot el territori prèviament perdut davant la divisió Manteuffel, capturant 850 presoners italians i alemanys en el procés.<ref name="Despatches5458"/>
El 7 d'abril Anderson ordenà la [[78a Divisió d'Infanteria (Regne Unit)|78a divisió d'infanteria]] que netegés la carretera de Béja-Medjez. Amb el suport artiller i aeri van avançar metòdicament uns
== Final ==
Línia 197:
=== La batalla ===
Les forces aliades van ser reorganitzades. L'avanç del Vuitè Exèrcit cap al nord havia atenaçat el II Cos americà a l'est encarant la línia del front, permetent que tot el cos fos retirat i situat a la punta nord del front aliat. Von Arnim, sabent que era imminent una ofensiva alidada, llançà un atac la nit del 20-21 d'abril entre Medjez i Goubellat, així com contra el front ocupat pel IX Cos. La [[Divisió Hermann Göring|divisió ''Hermann Göring'']], amb el suport de tancs de la [[10a Divisió Panzer]] penetrà
El matí del 22 d'abril, la 46a divisió atacà el front del IX Cos creant una escletxa perquè pogués passar la 6a divisió cuirassada durant la nit. Van ser seguit per la 1a divisió cuirassada, tombant cap a l'est els dos dies següents. Malgrat això, el progrés no va ser prou ràpid per desballestar la creació d'una forta pantalla antitanc que aturà el seu progrés. Això no obstant, la seva acció va fer que l'Eix mogués les seves reserves cuirassades cap al sud, lluny del front central. Veient que els progressos no eren com Anderson havia previst, aquest retirà la 6a Cuirassada i la major part de la 46a d'Infanteria a l'exèrcit de reserva.<ref name="Despatches5460"/>
L'atac del V Cos va iniciar-se al vespre del 22 d'abril, i el II Cos americà llançà la seva ofensiva a primeres hores del 23 d'abril. En una lluita cos a cos entre la ''Hermann Göring'' la 334a d'infanteria i la 15a Panzer, i contra les divisions 1a, 4a i 78a del V Cos, amb el suport de tancs de l'Exèrcit i de concentracions d'artilleria pesada, costà 8 dies penetrar
El 30 d'abril va ser clar per a Montgomery i Alexander que l'atac del Vuitè Exèrcit cap al nord des d'Enfidaville sobre terreny difícil no prosperaria. Alexander va donar a Montgomery una tasca administrativa i transferí la [[7a Divisió Cuirassada (Regne Unit)|7a divisió cuirassada britànica]], la [[4a Divisió d'Infanteria (Índia)|4a d'infanteria]] i la [[201a Brigada Motoritzada de Guàrdies|201a Brigada de Guàrdies]] del Vuitè Exèrcit al Primer (unint-se a la [[1a Divisió Cuirassada (Regne Unit)|1a divisió cuirassada]] que ja havia estat transferida abans de l'ofensiva principal).<ref>Mead, p.44</ref>
| |||