Stellaland: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: esfera de interessos de > esfera d'interessos de
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 57:
Alguns ''voortrekeers'' (colons bòers) es van poder establir a la regió després del [[1837]]. Vers el [[1865]] el govern bòer de Transvaal amb el suport dels bòers de la regió va voler cobrar taxes als Ba Rolong, un dels principals grups [[tswana|tswanes]] (betxuanes); una expedició que hi fou enviada fou rebutjada i el cap tswana Montshioa va demanar un arbitratge de l'Alt Comissionat Britànic; [[Transvaal]] (Pretorius i Kruger) va demanar al cap Ba Rolong de incorporar el seu territori a la República de Transvaal i evitar així el domini britànic, però Montshioa va rebutjar la proposta. Com que les reclamacions dels bòers van seguir, el Ba Rolong i altres tribus van sotmetre la qüestió a l'arbitratge de R. W. [[Keate]], lloctinent-governador de la [[Colònia de Natal]], i la seva fallada arbitral va determinar que els territoris en litigi estaven fora dels límits dels Transvaal, aturant així el projecte bòer d'expansió cap a Betxuanalàndia.
 
El [[1872]] T. F. Burgers, president de Transvaal, va planejar substituir a Montshioa al capdavant dels Ba Rolong, per col·locar a Moshette, que fou declarat cap legítim del poble Ba Rolong. El [[1874]] Montshioa va demanar ajut als britànics i es va posar sota la seva protecció, petició que va tenir el suport del cap Khama dels [[bamangwats]] ([[1876]]), i fou ben acollida pels polítics de la [[colònia del Cap de Bona Esperança]]; així el [[1878]] la part sud de Betxuanalàndia fou ocupada pels britànics dirigits pel llavors coronel (després general) Charles Warren, i hi van restar fins a l'abril del [[1881]], però el país no fou declarat protectorat, i amb la retirada britànica el territori va caure en una mena d'anarquia; un acord amb Transvaal sobre la frontera (Convenció de Pretòria, agost de [[1881]]) no va servir de gaire; al nord va esclatar la lluita entre Montshioa i Moshette, mentre més al sud el cap dels Ba Tlapin, David Massow (Messaw o Messau), va demanar ajut als bòers contra Mankorane, un altre aspirant a la direcció del poble dels korana (també escrit com a koranna);<ref>{{format ref}} http://www.britishempire.co.uk/maproom/bechuanaland.htm indica Ba Tlapin (o Batlapin), que seria una dels clans dels korana. Aquestos eren una tribu de la nació [[khoikhoi]] coneguts també com [[hotentots]]; els hotentots eren en bona part cristians, parlaven sovint l'[[afrikaner]] i vestien de manera similar als bòers, portant també armes, cavalls i carretes com ells; el terme hotentot derivava del començament de la colònia holandesa del Cap, quan un grup de nadius van beure licor i foren convidats a ballar una dansa tradicional cantada; la lletra va sonar als holandesos com "hot-en-tot" i des de llavors el nom fou aplicat de manera despectiva a un grup ètnic, els khoikhoi (també escrit Khoekhoe, Kwekwena o Khoekhoen; la "n" final era un sufix indicant que era el nom d'un poble, igual que "qua" pels griques -grik-, namaques -Nama-, etc...; el mateix passava amb "na" pels korana). El nom khoikhoi que ells mateixos es donaven, vol dir "homes humans" o "verdaders sers humans" (khoi = humà o home), i es consideraven més civilitzats que els seus parents ètnics els [[bushmen]] o [[boiximans]], ja que eren ramaders mentre els darrers eren casadors </ref>; els bòers van veure l'oportunitat sobretot perquè els britànics no estaven massa disposats a enviar ajut als nadius, ja que estaven cansats d'aquestos afers.
 
El [[21 de novembre]] de [[1882]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Leyds |nom=Willem Johannes |títol=The Transvaal surrounded |url=http://books.google.es/books?id=vTJCAAAAIAAJ&q=december+1882+Pittius+goshen&dq=december+1882+Pittius+goshen&hl=ca&sa=X&ei=jLFtUZLKPOSL7AaizoHACw&ved=0CDkQ6AEwAg |llengua=anglès |editorial=T.F. Unwin ltd. |data=1919 |pàgines=110 |isbn=}}</ref> es va proclamar al nord la república de Heliopolis/Rooigrond o Terra de [[Goshen]]. Amb territoris cedits per Massow a canvi de l'ajut dels bòers, el cap d'aquestos [[Gerrit Jacobus van Niekerk]] (1849-1896) es va establir a [[Vryburg]] i el [[6 d'agost]] de [[1883]] uns quatre-cents colons van proclamar la República de Stellaland ocupant la regió al sud-oest de [[Mafeking]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Walker |nom=Eric Anderson |títol=The Cambridge History of the British Empire |url=http://books.google.es/books?id=ISg9AAAAIAAJ&pg=PA512&dq=Bechuanaland+stellaland&hl=ca&sa=X&ei=mfAbUbdwxaTQBeybgOgO&ved=0CDcQ6AEwAg#v=onepage&q=Bechuanaland%20stellaland&f=false |llengua=anglès |editorial=CUP Archive |data=1963 |pàgines=vol.4, p.512 |isbn=}}</ref> La república tenia 15.490 km² i uns 15.000 habitants, i capital a Vryburg. El govern britànic no va poder impedir aquestes proclamacions, però no va reconèixer cap vincle dels caps tswanes i hotentots amb el Transvaal i teòricament restaven independents, bloquejant l'expansió i el trànsit de mercaderies britànic amb l'Àfrica central.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Giliomee |nom=Hermann |títol=The Afrikaners: Biography of a People |url=http://books.google.es/books?id=blgjhkGD0vgC&pg=PA240&dq=stellaland+1882&hl=ca&sa=X&ei=yE0XUeOPO4ST0QXn54HACA&ved=0CDcQ6AEwAg#v=onepage&q=stellaland%201882&f=false |llengua=anglès |editorial=C. Hurst & Co. Publishers |data=2003 |pàgines=p.241 |isbn=1850657149}}</ref>