Pius Font i Quer: diferència entre les revisions

Passà la seva infantesa a [[Manresa]], d'on és fill adoptiu i on hi ha un [[institut d'ensenyament secundari]] que duu el seu nom. Ingressà a la [[Universitat de Barcelona]] l'any [[1905]] per estudiar ciències químiques. Es llicencià el [[1908]]. Es va apuntar a un curset de [[botànica]] que donava [[Manuel Llenas i Fernández|Manuel Llenas]] a la [[Institució Catalana d'Història Natural]]. Sembla que això li va fer despertar l'interès per la botànica i va decidir continuar estudiant i cursar la llicenciatura de [[farmàcia]] (única carrera on es podia estudiar botànica) que va acabar el [[1910]] amb un excel·lent. L'any següent va obtenir el doctorat en farmàcia a la [[Universitat de Madrid]] amb la tesi titulada "Ensayo fitotopográfico del Bages".

 

 

En el marc de la renovació de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, el 29 de desembre de [[1916]], s'incorpora com a naturalista agregat al [[Museu de Ciències Naturals de Barcelona|Museu de Ciències Naturals]], que en aquell moment es trobava en el [[parc de la Ciutadella]] de Barcelona.

El novembre de [[1920]], amb la jubilació de seu director [[Artur Bofill i Poch]], va quedar vacant la direcció del museu, plaça que va ocupar Font i Quer el febrer de [[1921]]. En aquells 11 anys ja havia aconseguit passar de 1000 a 70.000 plecs a l'herbari. Però va ser des d'aleshores quan la seva tasca d'herborització i de recerca botànica es multiplicà: Va planificar un ambiciós programa de prospeccions pel territori espanyol i pel Protectorat del [[Marroc]], aquest darrer, gràcies a les seves estades com a farmacèutic militar (el [[1911]] havia ingressat en el cos de sanitat militar, dins del qual assolí el grau de [[tinent coronel]] farmacèutic).

 

 

L'any 1928 inicià la publicació de la ''Cavanillesia'', la primera revista de botànica editada a Espanya, de la qual se'n publicaren 9 números, un per any, de 1928 a 1937.