Tècnica pictòrica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: solubles]] al [[aglutinant > solubles]] a l'[[aglutinant
m uns retocs
Línia 7:
; [[Aquarel·la]] i [[pintura al tremp]]: Quan el vehicle emprat per fixar el pigment és, en la majoria dels casos, [[goma aràbiga]] i el solvent és l'aigua. Les aquarel·les són pigments molt finament mòlts i aglutinats en goma aràbiga, que s'obté de les acàcies. La goma es dissol fàcilment en aigua i s'adhereix molt bé al paper (suport per excel·lència per l'aquarel·la). La goma a més actua com a vernís, clar i prim, donant major brillantor i lluminositat al color. Al principi la goma aràbiga s'usava sola, però més tard es van afegir altres components per retardar l'assecat i afegir transparència. L'aquarel·la requereix de l'artista seguretat en els traços i espontaneïtat en l'execució, ja que el seu major mèrit consisteix en la frescor i transparència dels colors.
 
; [[GouacheGuaix ]]: Alel guaix o "aigualida" se l'anomena també "«el color amb cos"». És una pintura a l'aigua, opaca, feta amb pigment mòlt menys fi que el de les aquarel·les, i per això és menys transparent. Igual que l'aquarel·la, el seu mitjà-o aglutinant-és la goma aràbiga, encara que molts gouaches moderns contenen plàstic. El mitjà està ampliat amb pigment blanc, que és el que ho fa més opac, menys lluminós i menys transparent que l'aquarel·la, però a acambio els colors produïts són més sòlids.
 
; [[Cera]], [[encàustica]] o "[[encàustic]]":Quan el vehicle són ceres, són generalment usats calents.
 
; [[Aerografia]]: En aquesta tècnica s'usen [[pintura acrílica|pintures acríliques]] a [[aerosol]] (esprais). A més d'esmalts ... ja que la pintura es torna més prima ...
 
; [[Pintura acrílica]]:
Quan el vehicle usat són diversos materials sintètics que es dilueixen en aigua. La viscositat pot ser tan alta com en l'oli (la presentació també, ja que vénen en tubs). Hi ha artistes que prefereixen la pintura acrílica a l'oli, ja que la trementina, solvent de l'oli, desprèn vapors tòxics. Es podria dir que ésÉs un substitut modern a l'oli, i com moltes innovacions téamb els seus avantatges i desavantatges.
 
; [[Pintura al pastel]]:
La pintura al pastel estàés composta per pigments en pols barrejats amb la suficient goma o resina per aglutinar-formant i formar una pasta seca i compacta. La paraula pastel deriva de la pasta amb la qual s'elaboren aquestes pintureselabora. Aquesta pasta esEs modela en la forma d'una barreta de la grandària aproximada d'un dit, que s'usa directament (sense necessitat de "pinzells" o "espàtules", ni de solvent algun) sobre lael superfíciesuport: a treballar (generalment paper o fusta). Són colors forts i opacs. laLa major dificultat és l'adhesió del pigment a la superfície a pintar, per això solen usar-se en finalitzar el dibuix fixadors atomitzats (esprai) especials. El pastel generalment s'usa com el "crayón" o el "grafit" (llapis), i el seu recurs expressiu més afí és la línia amb la qual es poden fer trames. També sol usar-se la pols que tendeix a deixar anar el pastel (semblant al de la "guix") per aplicar color.
 
; [[Tremp d'ou]]: Quan el l'[[aglutinant (pintura)|aglutinant]] és una [[emulsió]], generalment de rovell d'ou, aigua i oli. Tradicionalment es barreja el rovell amb l'aigua i l'oli, però també es pot formar una emulsió amb farina i fins i tot amb guix. Grans obres mestres com ara ''[[El naixement de Venus]]'' de [[Sandro Botticelli]] s'han realitzat utilitzantamb laaquesta tècnica del tremp d'ou.
 
; [[Fresc]]: Sovint el terme fresc s'usa incorrectament per descriure moltes formes de pintura mural. El veritable fresc és a les tècniques pictòriques modernes el que el Llatí és als idiomes moderns. La tècnica del fresc es basa en un canvi químic: els pigments de terra mòlts i barrejats amb aigua pura, s'apliquen sobre una argamassa recent de [[calç]] i sorra, mentre la calç està encara en forma de [[hidròxid de calci]]. A causa del [[diòxid de carboni]] de l'atmosfera, la calç es transforma en [[Carbonat de calci|carbonat càlcic]], de manera que el pigment cristal·litza en el si de la paret. Els procediments per pintar al fresc són senzills però laboriosos, i consumeixen moltíssim temps. En la preparació de la calç es trigava dos anys.
 
; [[Tinta]]:
La presentació de la tinta, també anomenada "tinta xinesa", és generalment líquida encara que també pot ser una barra molt sòlida que ha de ser mòlta i diluïda prèviament. S'usa sobre paper, i els colors de tinta més emprats són el negre i el "sípia"sépia, encara que actualment s'usin molts altres més. La tinta s'aplica de diverses maneres, per exemple amb plomes o periodistes que són més adequades per al [[dibuix]] o [[cal·ligrafia]], i no per [[pintures]]. Les diferents puntes de periodistes s'utilitzen carregades de tinta per fer línies i amb elles dibuixar o escriure. Un altre recurs per aplicar la tinta és el pinzell, que es maneja bàsicament com l'[[aquarel·la]] i que es diu [[aiguada]], però la tècnica mil·lenària anomenada cal·ligrafia o [[escriptura japonesa]] també es realitza amb tinta i pinzell sobre paper. Altres formes més utilitàries d'usar la tinta és en tiralínies (carregador de tinta) o rapidograph. La tinta al costat del [[Grafit (mineral)|grafit]] són més aviat tècniques de [[dibuix]].
 
La tinta neutra és una tècnica freqüent en la restauració de [[pintura mural]]. S'utilitza quan el [[restaurador]] es troba amb grans pèrdues i desconeix com era l'original. Consisteix a aplicar un color uniforme a la zona perduda, que no molesti en excés i que entoni amb el colorit general de l'obra.