Küçük Mustafà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Corregit: consideren a Murat com hereu > consideren Murat com a hereu |
||
Línia 1:
'''Küçük Mustafà''' o '''Mustafà Çelebi''' (1409?-1423) fou un príncep (''şehzade'') otomà pretendent al tron. ''Küçük'' vol dir "Petit" o "Jove" i es va utilitzar per distingir-lo del seu oncle [[Mustafà Çelebi]], fill de [[Baiazet I]], un altre pretendent.
[[Mehmet I]] tenia cinc fills: [[Murat II|Murat]] (II), Mustafà (Küçük), Ahmet (mort abans que el pare), Yusuf i Mahmut. Sembla que Mehmet I va decidir en el seu testament repartir l'Imperi entre Murat i Mustafà.<ref> segons el historiador bizantí Calcònides </ref> El primer rebria [[Rumèlia]] i el segon [[Anatòlia]]. Els altres prínceps, Yusuf i Mahmut, quedarien sota custodia i protecció de l'emperador bizantí, per evitar un eventual conflicte successori. A la mort del pare el [[26 de maig]] de 1421 o el [[25 de juny]] de [[1421]]<ref> la data no és segura </ref> Murat, amb el suport del principal conseller de la cort, fou proclamat sultà; les fonts otomanes consideren
El 1422 Murat, eliminat Mustafà Çelebi, va atacar [[Constantinoble]] i [[Tessalònica]] (estiu del 1422). Els bizantins el devien anar a buscar al jove i el van aixecar com a pretendent amb suport de Germiyan i Karaman. Reunint les forces dels estats que li donaven suport i les dels turcs Turghud que es van mobilitzar al seu favor, va reunir un exèrcit amb el que va assetjar [[Brusa]] (agost de 1422). Murat després d'un darrer assalt a la capital imperial sense èxit el [[24 d'agost]], es va veure obligat a abandonar el setge de Constantinoble el [[6 de setembre]] sortint cap a [[Edirne]] des d'on va enviar un exèrcit manat per Mikhal Bbeg [[Mikhal-oghlu]] en contra de Küçük Mustafà. Mancat de prou forces el jove Mustafà es va retirar en direcció a Constantinoble ([[30 de setembre]] de 1422). Va poder establir una base a [[Selèmbria]] a la costa de la [[mar de Màrmara]], però atacat per les tropes de Rumèlia va haver de fugir altre cop i es va establir a [[Kodja-eli]] a la costa asiàtica del [[Bòsfor]] on les tropes i la població el van reconèixer com a sultà; va marxar llavors a [[Iznik]] que li va obrir les portes; va agafar també el control de part de la regió de Bursa i sembla que fou reconegut sinó a tota Anatòlia almenys en gran part. Però Bursa va romandre lleial a Murat i va demanar a Mustafà de no assetjar la ciutat. Murat, sota consell del seu tutor (''lala'') Yorguç Pasha, va enviar a Mikhal Beg per davant en direcció a Anatòlia ([[24 de gener]] de [[1423]] i ell va seguir al darrere. Va poder atreure al seu camp al ''lala'' de Mustafà, Sharabdar Ilyas Pasha. Murat va avançar llavors cap a Iznik que es va declarar al seu favor. Es va lliurar una batalla prop de la ciutat en la que van morir els dos caps militars Kara Tadj al-Din-oghlu i Mikhal Beg, i Murat va aconseguir la victòria i va poder entrar a Iznik. Sharabdar Ilyas Pasha va entregar el seu pupil Mustafà a Murat que el va fer estrangular allí mateix (vers el [[20 de febrer]] de [[1423]]). Germiyan, que havia ajudat a Mustafà contra Murat, va ser annexionat a l'Imperi Otomà.
|