Guerí de Provença: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Corregit: no fou acceptat com hereu > no fou acceptat com a hereu |
||
Línia 7:
El [[840]] va entrar al partit de [[Carles II de França]] (el Calb) i li va donar suport contra Lotari I. Carles després de l'acord de setembre del [[840]] amb Lotari que ajornava el conflicte fins a l'assemblea d'Attigny del maig del [[841]], es va dirigir a [[Orleans]] on va rebre algunes tropes de Borgonya que li enviaven els comtes Teobald i Guerí de Macon, [[Mémontois]] i Chalon. Uns mesos després, Carles, veient que el temps de l'obertura de la dieta d'Attigny s'acostava, va reunir el seu consell, i es va acordar que si Lotari refusava reconèixer-li el que li pertocava per dret es recorreria a les armes. El rei es va posar al davant del seu exèrcit i es va dirigir al lloc de reunió i va cridar a tots els seus partidaris. El comandament fou donat a Guerí de Provença comte de Mâcon. Bernat va iniciar el viatge amb les forces de Septimània però va anar lent esperant arribar tard per agafar el partit millor segons el resultat de la batalla. Guerí va tenir un paper clau a la [[batalla de Fontenoy-en-Puisaye]] ([[25 de juny]] del [[841]]). En una illa del riu prop de [[Mâcon]] es va signar el tractat de repartiment provisional de l'imperi el [[15 de juny]] del [[842]]. En aquest tractat Aquitània quedava per Carles excloent a [[Pipí II d'Aquitània|Pipi II]]. Carles es va dirigir a Aquitània per posar fi a la resistència de Pipí i encara que aquest va presentar batalla fou derrotat i obligat a fugir i amagar-se; Carles no el va poder trobar i va haver de repassar el [[Riu Loira|Loire]] per anar a la conferència de [[Metz]] deixant per seguir les operacions i vetllar per la seguretat del país a Guerí de Provença i alguns altres senyors. Aquest govern podia comportar el títol de duc d'Aquitània o Tolosa que pertanyia a Bernat de Septimània. Però Pipí tenia molts partidaris a Aquitània i estaven en campanya; un contingent pipínida va fer una emboscada al comte Egfrid, lleial a Carles, que podria ser un lloctinent de Guerí o bé el comte [[Acfred]] fill d'[[Oliba I de Carcassona]] ([[comte de Carcassona]] i [[comtat de Rasès|Rasès]] el [[877]], mort el [[906]]); [[Egfrid]] es va lliurar del parany i encara va causar diverses baixes als enemics, fent alguns presoners. Potser Bernat va entregar [[Tolosa]] a Pipí abans de fer-ho a Guerí o a Acfred (Egfrid). Provença va passar a Lotari I el [[843]] pel [[tractat de Verdun]], i els càrrecs de [[comte d'Arle]] i duc de [[Provença]] van passar a [[Fulcrad]] que en va prendre possessió vers [[844]].
El 844 Guerí hauria capturat en una acció casual al duc [[Bernat de Septimània]] que estava ajudant a Pipí II a Tolosa. Bernat fou portat a la cort de Carles, que en va ordenar l'execució. Els seus honors borgonyons van passar a Guerí ([[comte d'Autun]] i de l'[[Auxois]] i [[marquès]] de [[Borgonya]], i a més es titulava rector de l'[[abadia de Flavigny]]) doncs el fill de Bernat, [[Guillem de Septimània]], no fou acceptat com a hereu.
Carles II va concedir una carta de propietat al [[Lionès]] al lloc ''Benignum'' a un tal [[Hriculfum]], vassall del comte Guerí el [[20 d'agost]] del [[847]]. El [[25 de juny]] de [[849]] el mateix rei confirmava a Guerí una donació de propietat a Flavigny
| |||