Captalat de Buch: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: pels bens de > pels béns de
m Corregit: com hereva de > com a hereva de
Línia 1:
El '''captalat de Buch''' (Bug en occità) fou una senyoria feudal de [[Gascunya]]. Captal és un antic títol gascó equivalent a capità, i que a l'edat mitjana es donava als més nobles d'[[Aquitània]].
 
Tres parròquies, La Testa de Bug ([[La Teste-de-Buch]]), [[Gujan]] i [[Cazaux]] (Casaus en occità) foren reunides vers el [[1250]] en una sola senyoria anomenada '''Captalat del Bug''' (en francès Buché) que va tenir senyor il·lustres. Vers aquesta data era captal Pere de Bordeus i va morir vers [[1256]] deixant el captalat a la seva filla Asalida, que es va casar el 1307 amb Pere II senyor de Grailly, mort el [[1356]] deixant diversos fills: Joan II de Grailly fou captal del Buch i vescomte de Benaugès i va deixar dos fills que van exercir ambdós com a captals: Gastó de Grailly, mort vers [[1362]], i Joan III de Grailly que fou comte de Bigorra, vescomte de Benaugès (després [[Comtat de Benaugès|comte de Benaugès]]) i captal de Buch, i va morir a la presó el [[1376]]. Així la successió va passar a Arquimbald (o Arcambau) senyor de Gurson i [[Vescomtat de Castilhon|vescomte de Castilhon]], que va rebre la senyoria de Grailly (i d'altres), el comtat de Benaugès, i el captalat de Buch; fou a més a més [[Comtat de Lavaux|comte de Lavaux]] i de [[Comtat de Longueville|Longueville]], que per matrimoni va enllaçar amb els Foix, i fou ''ius uxoris'' dels [[Comtat de Foix|comtats de Foix]] i [[Comtat de Bigorra|Bigorra]] i els [[Vescomtat de Bearn|vescomtats de Bearn]], [[Vescomtat de Castellbò|Castellbò]], [[Vescomtat de Marsan|Marsan]], [[Vescomtat de Lautrec|Lautrec]], [[Vescomtat de Gavaldà|Gavaldà]], [[Vescomtat d'Oloron|Oloron]], [[Vescomtat de Brulhes|Brulhès]] i Gabarret o [[Vescomtat de Gabardà|Gabardà]]; va morir entre el [[1413]] i el [[1416]] i el va succeir el seu fill segon Gastó I, comte de Benaugès i Longueville (i senyor de Grailly) mort el [[1455]]. Va deixar el captalat al seu fill Joan (comte de Benaugès, [[Comtat de Castres|comte de Castres]] i [[Vescomtat de Castilhon|vescomte de Castilhon]], i senyor i després [[Vescomtat de Meille|vescomte de Meille]] i per matrimoni [[Comtat de Candale|comte de Candale]]) que va morir el [[1485]]. Va deixar l'herència al seu fill Gastó II (comte de Candale i comte de Benaugès i vescomte de Castilhon o Castillon), mort el [[1500]]. El va succeir el seu fill Gastó III, comte de Candale i de Benaugès, mort el [[1536]]; i a aquest el va succeir el seu fill Frederic, Comte de Candale, d'[[Comtat d'Astarac|Astarac]] i de Benaugès, i Captal de Buch, mort el [[1571]]; el seu fill Enric, Comte de Candale, d'Astarac i de Benaugès, fou el darrer captal de la nissaga, i només va viure un any (va morir el [[1572]]). L'herència i el títol de captal va passar a la seva filla Margarida, comtessa de Candale, de Benaugès i d'Astarac, que va morir el [[23 de setembre]] de [[1593]]. Les seves possessions van passar a la corona com a hereva de l'altra branca dels Foix. Sa germana Francesca fou empresonada per Margarida i obligada a fer-se monja, però al morir Margarida va deixar el convent i va pledejar pels béns de la seva branca, però va morir sense resultats i sense descendents el 1649. La senyoria fou donada per la corona i al segle XVII la tenia Joan Lluís d'Epernon, senescal de Guiena. El darrer captal fou François Amanieu de Ruat
 
== Llista de Captals ==