Guerra Civil dels abbàssides: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: succesió > successió
m Corregit: com hereu del > com a hereu del
Línia 29:
Al-Amín, amb el suport del seu visir [[Al-Fadl ibn ar-Rabí]], cap dels ''mawla'' del califa, Bakr al Mutamir (encarregat del segell) i al-Sindhi ibn Shahar (cap de la policia), va intentar guanyar suport a l'oest, i va fer alliberar a [[Ali ibn Isa ibn Mahan]], a qui va nomenar cap de la guàrdia califal; L'abbàssida Abd al-Malik Salih que donava suport a al-Mamun, fou arrestat i Síria fou confiada a Thabit ibn Nasr, nét de Malik ibn Haytham al-Khuzai (un dels dotze nukaba de la dawa ismaïlita hashimiyya i home de confiança d'Abu Muslim). Egipte, que estava governat per [[Abd al-Aziz ibn Abd al-Rahman al-Azdi]] descendent d'un dai hashimita i ex governador del Khurasan, era potencialment dissident i només Hedjaz on Zubayda, la reina mare, havia repartit diners, estava assegurada per al-Amin. El conflicte obert va començar el 810. Les províncies orientals defensant l'autonomia regional i les occidentals els privilegis, el centralisme i la successió patrilineal.
 
El primer acte fou el nomenament de Musa, fill infant d'al-Amin, com a hereu del califat. Una delegació va anar a Merv per convèncer a al-Mamun d'anar a Bagdad per exercir com a conseller del seu germà. Al-Mamun va refusar. Al-Amin va exigir llavors el pagament dels excedents dels impostos de Rayy, Kumis i Khurasan occidental; després va exigir nomenar agents fiscals al Khurasan i va seguir la designació d'un agent de correus (equivalent a agent d'informació) a Merv. Però ben aconsellat per [[Fadl ibn Sahl]], al-Mamun va refusar totes aquestes pretensions que no s'ajustaven al disposat per Harun al-Rashid. En resposa al-Amin va proclamar al seu fill Musa (fill d'una concubina) com primer hereu en perjudici d'al-Mamun, i a un altre fill, Abd Allah (també fill de concubina), com a segon hereu (en perjudici d'al-Mutamin). En resposta al-Mamun va agafar el títol d'imam a petició d'[[Ibrahim ibn Muhammad]], fill de Muhammad ibn Ali, hereu d'[[Abu Hashim]] (el fill de [[Muhammad ibn al-Hanafiyya]]): l'imam tenia una autoritat religiosa per damunt de l{{'}}''amir al-Muminim''. Les comunicacions entre les dues parts de l'imperi van quedar tallades. Al-Mamun va comptar amb alguns agents secrets a la cort de Bagdad, especialment [[al-Abbas ibn Isa]], fill de l'antic hereu [[Isa ibn Musa]] (que havia estat obligat a abdicar) i alguns altres reclutats per [[Fadl ibn Sahl]].
 
Al-Amin va ordenar al seu germà entregar el Khurasan i al no obtenir resposta va nomenar a Ali ibn Isa ibn Mahan com a governador del Djibal (districtes de [[Qom]], [[Nihawand]], [[Hamadan]] i [[Isfahan]]) amb l'encàrrec de restaurar el poder del califat a Khurasan (març del [[811]]). Les seves forces eren principalment els ''abna al-dawla'', khurasanians establerts a l'Iraq. Entre aquestos, destaca [[Khuzayma ibn Khazim]], fill de Khazim ibn Khuzayma (governador dels Awasim, Djazira i Síria del Nord).<ref> no obstant alguns ''abna al-dawla'' van estar a l'altre costat, com Harthama ibn Ayan, ''mawla'' dels Bani Banu Dabba de [[Balkh]] i antic partidari d'[[Isa ibn Musa]], que va donar suport a al-Mamun i fou nomenat cap de la seva guàrdia mentre el seu fill [[Hatim ibn Harthama]] ibn Ayan era nomenat governador d'Egipte per al-Amin; Zuhayr ibn al-Musayyib ibn Zahayr al-Dabbi, que fou nomenat governador de [[Sistan]], i el seu germà al-Mamun ibn al-Musayyib ibn Zahayr al-Dabbi, nomenat cap de la policia, mentre un tercer germà Muhammad ibn al-Musayyib ibn Zahayr al-Dabbi era encarregat d'armament d'al-Amin; Shahib, nét de [[Qàhtaba ibn Xabib|Kahtaba ibn Shabib al Tai]], nomenat governador de [[Kumis]], i del qual tota la resta de la família donava suport a al-Amin; i Muhammad ibn al-Ashath al-Khuzai, la família del qual estava instal·lada prop de [[Bukhara]] </ref>