Senyoria de Montespan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: enllaç no actiu
m Corregit: com hereu a Arnau > com a hereu Arnau
Línia 5:
La senyoria va pertànyer a Arnau de Comenge, [[vescomtat de Coserans|vescomte de Coserans]] i comte de Pailhars, (abans de 1267- vers 1304/1310) casat el 1264 amb Filipina de Foix, filla de Roger IV de Foix i de Brunisenda de Cardona. Va llegar la senyoria al seu segon fill Arnau conegut com a Arnau I d'Espanha, casat amb Marquesa de Séméac i pares d'Arnau II, casat amb Margarita de Labarta. El seu fill Arnau III el va succeir i fou fet presoner a la batalla de Poitiers del 1356; casat amb Gallarda de Miramont van ser els pares de Roger I d'Espanha, senyor de Montespan, mort el 1410, que es va casar amb Esclaramunda de Villars (només va tenir una filla) i amb Clara de Gramont, amb la que va tenir a Roger II de Montespan, a Bernat de Ramefort i a Arnau de Durfort.
 
Roger II es va casar el 1417 amb Jaumeta de Mauléon, i van tenir a Mateu de Montespan, a Roger de Panassac i a Arnau (casat amb una filla de Joan de Foix senyor de Rabat amb la qual només va tenir filles). Mateu I d'Espanha es va casar l'1 de novembre de 1461 amb Caterina de Foix, filla de Joan de Foix de Rabat, i va morir el 1477, deixant com hereu a hereu Arnau IV de Montespan, mort el 20 de desembre de 1515, casat amb Madalena d'Aura, de la que només va tenir dues filles; va deixar també un bastard, Pere senyor de la Bastida, sense dret a l'herència, i que del seu matrimoni només va deixar una filla.
 
Arnau IV tenia un germà únic, Carles d'Espanha, que el va succeir a Montespan i Ramefort; casat el 21 de novembre de 1501 amb Catarina Maria d'Aura, va tenir dotze fills (tres mascles i nou femelles): Onofre, Francesc, Gabriela, Margarita gran, Maria, Bertran, Catarina, Anna, Germana, Margarita petita, Helena i Geralda.