Joan VII Paleòleg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
afegeixo plantilla
m Corregit: com hereu > com a hereu
Línia 37:
El [[1376]] quan el seu pare va assolir el tron, el va associar com a coemperador, però després fou deposat i parcialment cegat ([[1379]]). Més tard el seu pare, però ordre del sultà, va rebre [[Selímbria]] i altres ciutats, com a domini i segurament va succeir a Andrònic en el govern d'aquestes ciutats el [[1385]].
 
El [[4 d'abril]] de [[1390]] va donar un cop d'estat i va deposar el seu oncle [[Joan V Paleòleg]], però Manel Paleòleg, el fill de Joan V, el va expulsar amb ajut dels venecians. Joan VII es va refugiar a la cort de [[Baiazet I]] ([[17 de setembre]] de [[1390]]) que el va confirmar com a príncep de [[Selímbria]] i altres llocs. Finalment es va arribar a un acord i Manel, que des del [[1391]] era l'emperador [[Manel II Paleòleg]] i que encara no tenia fills, el va reconèixer com a hereu.
 
El [[1399]] Baiazet I va assetjar [[Constantinoble]], i Manel II va anar a Occident a demanar ajut deixant la regència a Joan VII. La capital es va salvar per la gran victòria de [[Tamerlà]] sobre els otomans a la batalla d’[[Ankara]] el [[20 de juliol]] de [[1402]], que fou seguida de guerres civils i lluites amb els diferents emirs restaurats per Tamerlà.