Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments: diferència entre les revisions

La '''doctrina catòlica sobre els Deu Manaments''' són els ensenyaments oficials que l'[[Església Catòlica]] recull al seu [[Catecisme de l'Església Catòlica|Catecisme]] sobre els [[Deu Manaments|manaments]] que figuren a l'Èxode 20:1-17<ref>{{Citar Bíblia|Ex|20:1-17}} </ref> i al Deuteronomi 5:2-21.<ref>{{Citar Bíblia|Deuteronomi|5:2-21}} </ref> El catolicisme ensenya que els manaments són essencials per la millora personal i l'apropament a Déu.{{sfn|Kreeft|2001|p=201-203}} En aquest sentit "no són limitacions a la llibertat" sinó "signes de llibertat" que conformen "una llei d'amor", segons el [[papa Francesc]].<ref name=va2013>{{ref-notícia|cognom=Radio Vaticana|títol=Los Diez Mandamientos no son "restricciones a la libertad", sino un 'sí' al Amor"|publicació=News.va|url=http://www.news.va/es/news/los-diez-mandamientos-no-son-restricciones-a-la-li|consulta=17 juny 2014|data=9 juny 2013|llengua=castellà}}</ref> Per a l'Església els manaments també formen la base de la [[Doctrina Social de l'Església|justícia social]].{{sfn|Carmody|2004|p=82}} Revisar els Manaments és un dels tipus més comuns d'examen de consciència utilitzat pels catòlics abans de rebre el [[Penitència|sagrament de la Penitència]].{{sfn|O'Toole|2005|p=146}}

Tot i que sovint els catòlics són acusats d'adorar imatges, en contra del primer manament,{{sfn|Kreeft|2001|p=209}} l'Església diu que es tracta d'un malentès. Segons el parer de l'Església, "l'honor tributat a les imatges sagrades és una 'veneració respectuosa', i no una adoració que només correspon a Déu."{{sfn|Kreeft|2001|p=209}}<ref name="Cathecism2">{{ref-web |url= http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/index_sp.html|títol= Catecismo de la Iglesia Católica|consulta=24 d'agost|añoacceso= 2009|data= [[1 de juny]] de [[2009]]|any= 1994|editor= Librería Editora Vaticana|pàgina= Apartado 2129–2132|llengua=castellàs}}</ref> Al segle VIII hi va haver acalorades discussions sobre si les icones religioses estaven prohibides pel primer manament. La disputa es limità gairebé només a l'Església d'Orient, on els iconoclastes volien prohibir les icones, mentre que els iconoduls recolzaven la seva veneració, en una posició recolzada per l'Església occidental. El [[Segon Concili de Nicea]] de l'any 787 va determinar que la veneració de les icones i les estàtues no violava l'orde i va declarar que "el qui venera una imatge venera la persona que s'hi representa".{{sfn|Schreck|1999|p=305}}{{#tag:ref|L'Església Catòlica creu que està contínuament guiada per l'[[Esperit Sant]] i, per tant, no pot cometre cap error doctrinal.{{sfn|Schreck|1999|p=16}} La màxima autoritat doctrinal de l'església es basa en les decisions dels [[concili ecumènic|concilis ecumènics]], que estan encapçalats pel [[Papa]].{{sfn|Schreck|1999|p=305}}|group=nota}} A l'època de la controvèrsia sobre la [[iconoclàstia]], l'església occidental va començar a utilitzar l'escultura monumental, i l'[[art romànic]] es convertí en una de les principals manifestacions de l'[[art cristià]] occidental, que s'ha mantingut a l'església occidental, mentre que el [[cristianisme oriental]] evita les grans escultures religioses. El catecisme postula que Déu donà el seu permís perquè les imatges simbolitzessin la salvació cristiana, deixant símbols com la serp de bronze o els querubins sobre l'[[Arca de l'Aliança]]. Afirma que, "en encarnar-se, el Fill de Déu va introduir una nova economia de les imatges".{{sfn|Kreeft|2001|p=209}}<ref name="Cathecism2" />

| colspan=3 style="text-align: center;" |El segon Manament segons el ''Catecisme de l'Església Catòlica''<ref name="Cathecism3">{{ref-web |url= http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/index_sp.html|títol= Catecismo de la Iglesia Católica|consulta=24 d'agost|añoacceso= 2009|data= [[1 de juny]] de [[2009]]|any= 1994|editor= Librería Editora Vaticana|pàgina= Apartado 2142–2167|llengua=castellà}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Ex|20:7}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Dt|5:11}}</ref>

| colspan=3 style="text-align: center;" |El tercer Manament d'acord al "Catecisme de l'Església Catòlica"''<ref name="Cathecism4">{{ref-web |url= http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/index_sp.html|títol= Catecismo de la Iglesia Católica |consulta=24 d'agost|añoacceso= 2009|data= [[1 de juny]] de [[2009]]|any= 1994|editor= Librería Editora Vaticana|pàgina= Apartado 2168–2195|llengua=castellà}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Ex|20:8-11}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Dt|5:12-15}}</ref>

| colspan=3 style="text-align: center;" | El quart manament basat en el [[Èxode|llibre de l'Èxode]], al ''Catecisme de l'Església Catòica''<ref name="cat2197">{{ref-web | url = http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/index_sp.html | títol =Catecismo de la Iglesia Católica |editor= Librería Editora Vaticana| any = 1994|consulta=28 d'agost de 2011|llengua=castellà}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Ex|20:12}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Dt|5:16}}</ref>

| colspan=3 style="text-align: center;" | El cinquè manament basat en el [[Èxode|llibre de l'Èxode]], al ''Catecisme de l'Església Catòlica''<ref name="Cat2258">{{ref-web | url = http://www.vatican.va/archive/cathechism_po/index_new/prima-pagina-cic_po.html | títol= Catecismo de la Iglesia Católica |editor= Librería Editora Vaticana| any = 1994|consulta=28 d'agost de 2011|llengua=portuguès}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Ex|20:13}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Dt|5:17}}</ref>

Aquest manament exigeix respecte per la vida humana. Jesús amplià aquest manament, prohibint la ira injusta, l'odi i la venjança i exigint als cristians que estimin als seus enemics.{{sfn|Schreck|1999|p=310}} La base de tota la doctrina catòlica sobre el cinquè manament és l'ètica de la santedat de vida, que Kreeft contraposa, en termes filosòfics, a l'[[ètica]] de la [[qualitat de vida]], una filosofia que considera introduïda per un llibre alemany titulat ''Die Freigabe der Vernichtung des Lebensunwerten Lebens'' (''El permís per destruir una vida indigna de ser viscuda''). Kreeft afirma l'àmplia acceptació d'aquest llibre per part dels metges alemanys abans de la [[II Guerra Mundial]] el convertiren en fonament de les primeres pràctiques mèdiques [[nazi]]s.{{sfn|Kreeft|2001|p=226-227}} Aquesta interpretació es recolza en revistes mèdiques modernes que tracten sobre el dilema que tenen els metges quan han de prendre decisions relacionades amb la vida o la mort dels pacients.{{sfn|Bayertz|1996|p=233}} Alguns especialistes en bioètica consideren que "l'analogia nazi" no és apropiada quan s'aplica a la qualitat de les decisions sobre la vida de les persones. Per Arthur Caplan aquest argument és "odiosament equivocat".{{sfn|Annas|1995|p=262}} L'Església Catòlica participa activament en els debats públics sobre l'[[avortament]], la [[pena de mort]] i l'[[eutanàsia]], i anima els seus fidels a donar suport a les lleis i polítiques que reben el nom de [[Provida|pro vida]].<ref>{{ref-web | títol = Faithful Citizenship, A Catholic Call to Political Responsibility|editor=United States Conference of Catholic Bishops| any =2003| url=http://www.usccb.org/faithfulcitizenship/bishopStatement.html#1|consulta=28 de novembre de 2008|llengua=anglès}}</ref>

L'església reconeix el moment de la [[fertilització|concepció]] com a l'inici de la vida humana i emfatitza que "cal tractar l'[[embrió]] com una persona. Per això cal defensar-lo íntegrament, tenir-une cura i guarir-lo, tant com sigui possible, tal com es fa amb qualsevol ésser humà."<ref name="Cat2258"/>{{sfn|Schreck|1999|p=310-312}} L'avortament induït és específicament i persistentment condemnat per l'església des del segle I.<ref name="Cat2258"/>{{sfn|Kreeft|2001|p=232}}{{#tag:ref|Alguns defensors que de les pràctiques avortistes argumenten que, en el passat, l'Església distingia si la interrupció d'un embaràs havia estat abans o després que el fetus presentés senyals de vida. Argumenten que [[Agustí d'Hipona]] acceptà el consell grec d'[[Aristòtil]], quan va escriure que l'ànima humana no pot viure en un cos en gestació. [[Tomàs d'Aquino]] afirmava que el fetus no estava completament viu abans de presentar senyals de vida.<ref>{{ref-web | cognom =Dern|nom=Charles D. | títol =Catholic Politicians Don’t Understand Biology or Theology |editor= PewSitter.com| any = 2008| url = http://www.pewsitter.com/view_news_id_10973.php|consulta=7 de maig de 2009|llengua=anglè}}</ref> Alguns estudiosos no accepten aquestes interpretacions, afirmant que les seves declaracions no poden ser emprades per a justificar l'avortament a la societat actual, tenint en compte que ambdós condemnaren l'avortament als seus escrits.<ref>{{ref-notícia|cognom=Green|nom=Lauren |títol=The Speaker Blew It! Nancy Pelosi and the Catholic Church on Abortion | editorial = [[Fox News]]|any= 2008| url = http://foxforum.blogs.foxnews.com/2008/08/27/pelosi-and-the-catholic-church-on-abortion/|consulta= 7 de maig de 2009|llengua=anglè}}</ref>|group=nota}} La "col·laboració formal" en l'avortament induït suposa la pena d'[[excomunió]] "latae sententiae", és a dir, pel mateix fet de cometre el delicte.{{sfn|Schreck|1999|p=310}} El catecisme posa èmfasi que aquesta sanció no té la intenció de restringir la misericòrdia, sinó que pretén deixar clara la gravetat del crim i els danys sense reparació fets al nen, als seus pares i a la societat.<ref name="Cat2258"/>{{sfn|Schreck|1999|p=310}} La col·laboració formal en l'avortament no s'estén només a la mare que lliurement decideix avortar, sinó també als metges, infermers i auxiliars que directament participen en l'acte. L'església té diversos camins de reconciliació per a aquells que es penedeixen dels seus pecats de col·laboració formal en l'avortament.{{sfn|Kreeft|2001|p=233}}

El cinquè manament prohibeix el [[suïcidi]] i l'[[eutanàsia]], també si és per evitar el patiment. L'església considera que els tractaments normals dels qui s'enfronten a una mort imminent no poden ser retirats o interromputs. Aquesta "atenció normal" es refereix als aliments, l'aigua i l'alleujament del dolor, i no inclou "atenció extraordinària" que es refereix a l'ús de respiradors o tubs d'alimentació. Sí que és moralment acceptable permetre que els malalts terminals morin naturalment i renunciïn a tractaments extraordinaris "que donarien només una prolongació precària i penosa de la vida".<ref>{{ref-web | autor= Joan Pau II | títol= Evangelium Vitae | publicado= Santa Sede | url=http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/encyclicals/documents/hf_jp-ii_enc_25031995_evangelium-vitae_po.html| anoany= 1995 | consulta= 24 de setembre de 2011|llengua=anglès}}; número 65.</ref> Es permet la mort d'un malalt terminal, donant-li analgèsics que poden escurçar la seva vida, o rebutjant tractaments extraordinaris com la quimioteràpia o la radioteràpia.{{sfn|Kreeft|2001|p=236}}<ref name="Cat2258"/><ref>{{ref-web | autor= Congregación para la Doctrina de la Fe, [| títol= Declaración sobre la Eutanasia | editor= Santa Sede | url=http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/cfaith/documents/rc_con_cfaith_doc_19800505_euthanasia_sp.html| Declaración sobre la Eutanasia], 5 de maig deany= 1980. Pàgina| consultada elconsulta= 6 d'octubre de 2011|llengua=castellà}}</ref>

Durant els primers 200 anys, els primers cristians "es van negar a matar en el [[servei militar]], en [[defensa personal]] o al sistema judicial, però encara no hi havia cap posició oficial de l'església sobre la [[pena de mort]].<ref name=Surlis/> Quan l'església va ser oficialment reconeguda com una institució pública per l'[[Edicte de Milà]] al 313, la seva postura en relació a la pena de mort va ser de tolerància, però no d'acceptació plena.<ref name=Surlis/> La pena de mort sí que va tenir el suport d'alguns dels primers teòlegs catòlics: [[Ambròs de Milà]] animava els membres del clergat a anunciar i executar la pena de mort mentre que [[Agustí d'Hipona]] responia a les objeccions que es derivaven del cinquè manament a ''[[De Civitate Dei]]''.<ref name="dulles">Avery {{ref-llibre|cognom=Robert Dulles. abril de 2001. "|nom=Avery|títol=Catholicism and Capital Punishment." ''|pàgines=121|editorial=First Things'', '''121'''.|any=2001|llengua=anglès}}</ref> [[Tomàs d'Aquino]] i [[Joan Duns Escot|Duns Scot]] també argumentaren que les [[Bíblia|Sagrades Esciptures]] donaven suport a les autoritats civils per a executar la pena de mort.<ref name="dulles"/> El Papa [[Innocenci III]] exigí que [[Valdès de Lió|Pere Valdès]] i els [[valdesos]] acceptessin que "el poder secular pot, sense pecat mortal, executar el judici de sang, sempre que s'utilitzi amb justícia, no per odi, amb prudència, no amb precipitació", com a requisit previ per a la seva reconciliació amb l'església.<ref name="dulles"/> Paul Suris afirma que el magisteri oficial de l'església no condemna ni promou absolutament la pena de mort, però la tolerància vers ella ha patit variacions durant els temps.<ref name=Surlis>{{ref-web |nom=Paul|cognom=Suris |títol=Church Teaching and the Death Penalty |url=http://www.vincenter.org/95/surlis.html |consulta=05/05/2009|editor=The Vincentian Center for Church and Society|llengua=anglès}}</ref> La [[Inquisició]] constitueix un exemple del suport de l'església a la pena de mort, tot i que alguns historiadors consideren que aquest tribunal eclesiàstic era més indulgent i aplicava menys la pena de mort que els tribunals seculars de l'època.{{sfn|Vidmar|2005|p=150}}{{sfn|Peters|1989|p=112}}

Segons el catecisme, l'enterrament dels morts és una obra de misericòrdia corporal i "els cossos dels difunts han de ser tractats amb respecte i caritat". Per tant, la dispersió de les restes cremades o l'enterrament en una tomba sense identificar estan prohibits per l'Església catòlica. La donació d'òrgans, les cremacions i les autòpsies per raons legals i científiques estan permeses. Pel que fa a la cremació, l'Església la permet sempre que no dugui a terme per oposar-se als ensenyaments de la fe catòlica pel que fa a la [[resurrecció]] dels cossos al [[Judici Final]].<ref>{{ref-web | url = http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p3s2c2a5_sp.html| títol =Catecismo de la Iglesia Católica |editor= Librería Editorial Vaticana| any = 1994 |consulta=29 d'agost de 2011|llengua=castellà}}</ref>

Al [[Sermó de la muntanya]] Jesús recordà el cinquè Manament ("''No mataràs''")<ref>{{Citar Bíblia|Mt|5:21}}</ref> i, expandint-lo, prohibí també la ràbia, l'odi i la venjança.<ref>{{Citar Bíblia|Mt|5:22-29}}</ref> Anant encara més lluny, Jesús demanà als seus deixebles que estimessin els seus enemics.<ref name="CAT2265">{{ref-web | url = http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p3s2c2_sp.html| títol= Catecismo de la Iglesia Católica |editor= Librería Editorial Vaticana| any = 1994| consulta=29 d'agost de 2011|llengua=castellà}}</ref> El Catecisme afirma que "''l'amor a un mateix segueix sent un principi fonamental de la moralitat''" i, per tant, "''és legítim fer prevaldre el dret a la pròpia vida.''"<ref name="CAT2265"/> Kkreeft afirma que "''actuar en defensa pròpia és legítim, per la mateixa raó que el suïcidi no ho és: perquè la pròpia vida és un do de Déu, un tresor que som responsables de preservar i defensar.''"{{sfn|Kreeft|2001|p=229}} El Catecisme ensenya que "qui defensa la pròpia vida no comet un [[homicidi]], encara que es vegi obligat a donar un cop mortal a l'agressor.''"<ref name="CAT2265"/> La defensa legítima no només és un dret sinó un deure per al responsable de la vida dels altres. La defensa del bé comú exigeix evitar que l'agressor pugui causar danys. Per aquest motiu, els que tenen autoritat tenen el dret a emprar les armes per a rebutjar els agressors de la comunitat que estigui sota la seva responsabilitat.<ref name="CAT2265"/>

| colspan=3 style="text-align: center;" | El sisè manament basat en el [[Èxode|llibre de l'Èxode]], al ''Catecisme de l'Església Catòlica''<ref name="Cat2331">{{ref-web | url = http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/index_sp.html| títol =Catecismo de la Iglesia Católica |editor= Librería Editora Vaticana| any = 1994| consulta=29 d'agost de 2011|llengua=castellà}}</ref><ref>{{ Citar Bíblia |Ex|20:15}}</ref><ref>{{ Citar Bíblia |Dt|5:18}}</ref>

D'acord amb l'Església Catòlica, els humans són éssers sexuals, la identitat sexual dels quals s'estén més enllà del cos, involucrant també la ment i l'ànima. Per designi diví els [[sexe]]s són diferents i complementaris, ambdós amb la mateixa dignitat i fets a imatge i semblança de Déu.{{sfn|Kreeft|2001|p=244}} Els [[acte sexual|actes sexuals]] {{#tag:ref|El ''[[Catecisme de l'Església Catòlica]]'' utilitza les paraules "actes al [[casament]]" i cita de ''[[Gaudium et Spes]]'': "Els actes amb els que els esposos s'uneixen íntima i [[castedat|castament]] són honestos i dignes; realitzats d'una manera autènticament humana, expressen i alimenten la mútua entrega per la que s'enriqueixen un a l'altre amb alegria i gratitud"<ref>{{ref-web | títol = Catecismo de la Iglesia Católica|editor= Librería Editora Vaticana| any = 1994 | url = http://www.vatican.va/archive/cathechism_po/index_new/prima-pagina-cic_po.html|consulta = 29 d'agost de 2011|llengua=castellà}}</ref>|group=nota}} són sagrats dins el context de la relació conjugal, que reflecteix un "do mutu total i temporalment il·limitat entre l'home i la dona."<ref>{{ref-web | url = http://www.vatican.va/archive/cathechism_po/index_new/prima-pagina-cic_po.html| títol= Catecismo de la Iglesia Católica |editor= Librería Editora Vaticana| any = 1994|consulta=29 d'agost de 2011|llengua=portuguès}}</ref>{{sfn|Kreeft|2001|p=245}} Els pecats sexuals, per tant, no violen només el cos, sinó també tot l'ésser de la persona.{{sfn|Kreeft|2001|p=245}} Al seu llibre de 1995 ''[[Creuant el llindar de l'esperança]]'', [[Joan Pau II]] va fer una reflexió sobre el tema:

Els ensenyaments de l'Església sobre el sisè manament inclouen una profunda discussió sobre la [[castedat]]. El catecisme la descriu com "''una virtut moral, [...], un do de Déu, una [[gràcia divina|gràcia]], un fruit del treball espiritual.''"<ref name="castCat">{{ref-web | cognom =número 2345 | títol =Catecismo de la Iglesia Católica |editor= Librería Editora Vaticana| any = 1994| url = http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/index_sp.html|consulta=29 d'agost de 2011|llengua=castellà}}</ref>{{sfn|Conferència Episcopal dels Estats Units|2008|p=405-406}} L'Església veu el sexe com a quelcom més que un acte físic, considera que afecta el cos i l'ànima. Per això ensenya que la castedat és una virtut que totes les persones han d'aspirar a adquirir.{{sfn|Conferència Episcopal dels Estats Units|2008|p=405}} Es defineix com "''la unitat interior de l'home al seu ésser corporal i espiritual''" que integra amb èxit la sexualitat humana a la persona, amb la seva "''naturalesa humana completa''".{{sfn|Conferència Episcopal dels Estats Units|2008|p=405}}<ref name="castCat"/> Per adquirir aquesta virtut, els catòlics són incentivats a entrar en el "treball llarg i exigent" de l'autodomini, ajudats pels amics, la gràcia de Déu, la maduració i una educació "que respecti les dimensions morals i espirituals de la vida humana".{{sfn|Conferència Episcopal dels Estats Units|2008|p=405}} El Catecisme categoritza les violacions del sisè manament en dues categories: les ''ofenses contra la castedat'' i les ''ofenses contra la dignitat del [[matrimoni]]''.<ref name="Cat2331"/>

El Catecisme enumera les següents ofenses contra la castedat,<ref name="Cat2351">{{ref-web | cognom =números 2351-2356 | títol =Catecismo de la Iglesia Católica |editor= Librería Editora Vaticana| any = 1994| url = http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/index_sp.html|consulta=29 d'agost de 2011|llengua=castellà}}</ref> en ordre creixent de gravetat:{{sfn|Kreeft|2001|p=247-248}}

Dins de la seva explicació del sisè manament, el catecisme dedica una secció a l'[[homosexualitat]]. Igual que els actes heterosexuals fora del matrimoni, els actes homosexuals són considerats pecat i són "intrínsecament desendreçats".<ref name="Cat2357">{{ref-web | cognom = números 2357–2359 | títol =Catecismo de la Iglesia Católica |editor= Librería Editora Vaticana| any = 1994| url = http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/index_sp.html|consulta=29 d'agost de 2011|llengua=castellà}}</ref> L'Església distingeix entre les atraccions homosexuals, que no són considerades pecats, i els actes homosexuals, que sí que ho són. El catecisme afirma que aquests actes són contraris a la [[llei científica|llei natural]], no obren l'acte sexual al do de la vida, no procedeixen d'una veritable complementarietat afectiva sexual, [i per això] no poden ser, en cap cas, aprovats."<ref name="Cat2357"/>{{sfn|Schreck|1999|p=314}} L'Església ensenya que la inclinació homosexual és "objectivament desendreçada" i pot ser una gran prova per a la persona. Però l'Església també ensenya que els homosexuals "han de ser acollits amb respecte, compassió i delicadesa" i "qualsevol signe de discriminació injusta contra ells ha de ser evitat".<ref name="Cat2357"/>{{sfn|Kreeft|2001|p=249}}

Els homosexuals, segons l'Església, són "cridats a la castedat". Han de ser instruïts a practicar les virtuts de l'autodomini que ensenya la "llibertat interior", amb l'ajuda dels amics, l'oració i la gràcia dels [[set sagraments|sagraments de l'Església]].<ref name="Cat2357"/> Aquests instruments han d'ajudar els homosexuals a apropar-se "gradualment i de manera resolta" a la perfecció i [[santedat]] cristianes, que és un estat espiritual al que tots els cristians estan cridats.<ref name="Cat2357"/> El [[Papa Francesc]] el juliol de 2013 va resumir la doctrina de l'Església sobre els homosexuals amb aquestes paraules: "Si una persona es gay, busca a Déu i té bona voluntat, qui sóc jo per jutjar-la?".<ref>{{ref-notícia|cognom=Agències|títol=El papa Francisco, sobre los gays: "¿Quién soy yo para juzgarlos?"|publicació=Público|url=http://www.publico.es/internacional/460172/el-papa-francisco-sobre-los-gays-quien-soy-yo-para-juzgarlos|consulta=3 maig 2014|data=30 juliol 2013|llengua=castellà}}</ref>

Durant la [[història de l'Església Catòlica]], els pensadors catòlics han ofert opinions divergents sobre el plaer sexual. Alguns l'han considerat pecaminós, mentre que d'altres no.<ref name{{sfn|Gardella|1985|p="Ecstasy">Gardella, pp. 10&nbsp;-13</ref>}} L'Església no tenia una posició formal fins al 1546, quan al [[Concili de Trento]] es decidí que la concupiscència convida al pecat, però que "''no és formalment pecaminosa per si mateixa''".<ref name{{sfn|Gardella|1985|p="Ecstasy"/>10-13}} El 1679 [[Innocenci XI]] condemnà el "''sexe marital només per plaer''".<ref name{{sfn|Gardella|1985|p="Ecstasy"/>10-13}} La posició de l'Església sobre l'activitat sexual pot ser resumida dient que "''l'activitat sexual pertany només al casament com una expressió de la unió i donació total, i sempre oberta a la possibilitat d'una nova vida.''" Els actes sexuals al casament són considerat com a "nobles i honrosos", i són destinats a ser apreciats amb "alegria i gratitud".{{sfn|Conferència Episcopal dels Estats Units|2008|p=408}}

El [[contracepció|control de la natalitat]] és anterior al cristianisme, i l'Església Catòlica l'ha condemnat en diverses ocasions.<ref name="Saunders">{{ref-publicació |cognom=Saunders |nom=William |coautors= |article=Teachings about contraception found in Scripture |url=http://www.madisoncatholicherald.org/2008-09-04/columns.html |format= |llengua=anglès |consulta= 17 juny 2014|publicació=The Catholic Herald |editorial= |lloc= |volum= |exemplar= |data= |mes=setembre |any=2008 |pàgina= |pàgines= |issn= |doi= |citació= |ref= }}</ref> L'Església Catòlica ha publicat les encícliques ''[[Casti connubii]]'', el 31 de diciembre de 1930, i [[Humanae Vitae]], el 1968, sobre el matrimoni i la seva posició contrària al control artificial de la natalitat.<ref name="Saunders"/>

L'Església veu positivament les famílies nombroses i les considera una benedicció, però accepta que davant algunes circumstàncies un matrimoni vulgui limitar o espaiar els naixements. Per a fer-ho proposa la [[planificació familiar natural]], que es basen en abstenir-se de mantenir relacions sexuals durant el període fèrtil de la dona. Els mètodes d'anticoncepció artificial<ref name{{sfn|Schreck|1999|p="Schreck315"/>315}} i totes les formes d'[[inseminació artificial]] són rebutjades per l'Església perquè "dissocien l'acte sexual de l'acte procreador", "provoquen la dissociació dels pares per la intervenció d'un estrany a la parell (donació d'esperma o òvul o lloguer de l'úter)" i "lesionen el dret del nen a néixer d'un pare i una mare als seus pares units en matrimoni".<ref name="Cat2331"/> El ''Catecisme'' afirma que un nen "és un regal" i és el "do més excel·lent del matrimoni".<ref name="Cat2331"/><ref name="Schreck315">{{sfn|Schreck, |1999|p. =315</ref>}}

Catòlics i no catòlics han acusat l'Església de contribuir a la sobrepoblació i la pobresa per el fet de defensar exclusivament la planificación familiar natural.<ref name=bbc1999>{{ref-notícia|cognom=Tereszczyk|nom=Gregory|títol=Is the Vatican wrong on population control?|publicació=BBC News|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/talking_point/382895.stm|consulta=17 juny 2014|data=1999|llengua=anglès}}</ref> El rebuig de l'Església a la utilització del [[preservatiu]] es critica perquè es considera que no ajuda a frenar la [[sida]] als països on és [[epidèmia]]. L'Església es defensa citant països com [[Kenia]] i [[Uganda]], on s'ha combinat la promoció de canvis de comportament juntament amb l'ús del preservatiu i el control de la malaltia ha millorat més que on només es fomenta el preservatiu.<ref name=nyt2006>{{ref-notícia|títol=Why is Kenya's AIDS rate plummeting?|publicació=New York Times|url=http://www.nytimes.com/2006/05/18/world/africa/18iht-aids.html?_r=0|consulta=17 juny 2014|data=18 maig 2006|llengua=anglès}}</ref><ref name=npr2004>{{ref-notícia|cognom=Wilson|nom=Brenda|títol=StudyːVerbal Warnings Helped Curb AIDS in Uganda|publicació=National Public Radio|url=http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=1869907|consulta=17 juny 2014|data=2004|llengua=anglès}}</ref>

# El [[dret canònic]] preveu la separació en alguns casos entre els que hi ha les situacions extremes, com la violència domèstica i l'adulteri, tot i que es manté el vincle matrimonial. No es considera un divorci sinó que és una situació permesa si està justificada.{{sfn|Kreeft|2001|p=252}}<ref name="Cat2383">{{ref-web | cognom =Párrafo número 2383 | títol =Catecismo de la Iglesia Católica |editor= Librería Editrice Vaticana| any = 1994| url = http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p3s2c2a5_sp.html|consulta=7 d'abril de 2009|llengua=castellà}}</ref>

{{cita|''Els elements que poden ser motius per investigar una anul·lació són: un matrimoni que en el moment del casament exclou la possibilitat de tenir fills, no assumeix un compromís permanent, o no aspira a un compromís exclusiu. També hi ha matrimonis joves, que duren molt poc; matrimonis marcats per un greu abús emocional, físic o de certes substàncies; pràctiques sexuals desviades; irresponsabilitat profunda i manca de compromís; consentiment condicionat per a un casament; frau o engany per obtenir el consentiment del cònjuge; malaltia mental greu, o un enllaç previ al casament. La decisió final cal que es faci després d'una àmplia consulta amb el [[prevere]] o [[diaca]] i amb base a les proves disponibles.''<ref name="arlington">{{ref-web | títol = Frequently Asked Questions|editor=Catholic Diocese of Arlington | url =http://arlingtondiocese.org/familylife/marriage_annulment.php | consulta =7 d'abril de 2009| arxiuurl = http://web.archive.org/web/20080530013347/http://www.arlingtondiocese.org/familylife/marriage_annulment.php| arxiudata = 30 de maig de 2008|llengua=anglès}}</ref>}}

| colspan=3 style="text-align: center;" | El setè manament basat en el [[Èxode|llibre de l'Èxode]], al ''Catecisme de l'Església Catòlica''<ref name="Cat2401">{{ref-web | cognom =números 2401–2463 | títol =Catecismo de la Iglesia Católica |editor= Librería Editorial Vaticana| any = 1994| url = http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/index_sp.html|consulta=29 d'agost de 2011|llengua=castellà}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Ex|20:15}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Dt|5:19}}</ref>

L'encíclica [[Rerum Novarum]], que inaugurà la sistematització de la [[Doctrina Social de l'Església]], discuteix les relacions i deures recíprocs entre el treball i el capital, i entre el govern i els seus ciutadans. L'objectiu principal de l'encíclica fou millorar, combatre i alleugerir "''la misèria que pressiona tan injustament la majoria de la classe treballadora''"<ref>Papa {{ref-publicació|cognom=[[Lleó XIII]],|títol=Rerum [Novarum|publicació=Vaticà|data=1981|pàgines=paràgraf 3|url=http://www.vatican.va/holy_father/leo_xiii/encyclicals/documents/hf_l-xiii_enc_15051891_rerum-novarum_sp.html|consulta=9 ''Rerumjuliol Novarum''] (1891), Paràgraf 32014|llengua=anglès}}</ref> Donà suport al dret a formar [[Sindicat|sindicats de treballadors]], rebutjà el [[comunisme]] i el [[capitalisme]] sense restriccions i reafirmà el dret a la [[propietat privada]].{{sfn|Bokenkotter|2004|p=337}}

| colspan=3 style="text-align: center;" | El vuitè manament basat en el [[Èxode|llibre de l'Èxode]], al ''Catecisme de l'Església Catòlica''<ref name="Cat2464">{{ref-web | cognom =números 2464–2513 | títol =Catecismo de la Iglesia Católica |editor= Librería Editora Vaticana| any = 1994| url = http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/index_sp.html|consulta=29 d'agost de 2011|llengua=castellà}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Ex|20:16}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Dt|5:20}}</ref>

L'Església exigeix que els qui hagin tacat la reputació dels altres reparin les falsedats comunicades.<ref name="Cat2464"/>{{sfn|Schreck|1999|p=318}} Malgrat això, l'Església també ensenya que tota persona té dret a la [[privacitat]], i per això no hi ha necessitat de revelar una veritat a algú que no té dret a saber-la.<ref name="Cat2464"/>{{sfn|Schreck|1999|p=318}} Els sacerdots tenen estrictament prohibit violar el secret de la [[penitència|confessió]], independentment de qualsevol circumstància o motiu i sense que importi la gravetat del pecat o el seu impacte en la societat.{{sfn|Schreck|1999|p=318}} Qualsevol sacerdot que violi el secret de la confessió cau en l'[[excomunió]] ''latae sententiae'', és a dir, "pel mateix fet de violar la norma".<ref>{{ref-web|cognom=Bettencourt|nom=Estevão|url=http://www.exsurge.com.br/formacaocatolica/formacaocatolica_doutrina/confissao/osegredodaconfissao.htm|consulta=5 novembre 2013|títol=O Segredo da Confissão|obra=Exurge.com.br|editor=Exurge Domini|llengua=portuguès}}</ref> L'ensenyament de l'Església sobre aquest manament indica que els cristians tenen el "deure" de "donar testimoni de la veritat", el que implica l'exigència del "testimoniatge de la fe" encara que fer-ho condueixi al [[màrtir|martiri]].<ref name="Cat2464"/>{{sfn|Kreeft|2001|p=273}} El Catecisme defensa que els mitjans d'informació "estan obligats a servir la veritat i a no ofendre la caritat" i condemna l'ús de les noves tecnologies per part d'individus, empreses o governs per propagar mentides.<ref name="Cat2464"/>{{sfn|Kreeft|2001|p=275}}

| '''"No desitgis la casa del teu proïsme. No desitgis la muller del teu proïsme, ni el seu criat, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res que li pertanyi."''' {{#tag:ref|La formulació del novè manament al ''Catecisme de l'Església Catòlica'' es gairebé idèntic al desè. A la seva explicació, el Catecisme afirma que [[Joan Evangelista|Sant Joan]] distingeix tres espècies de mal desig o concupiscència: la cobejança de la carn, la cobejança dels ulls i l'orgull de la vida.<ref>{{Citar Bíblia|Jn|2:16}}</ref><ref name="Cat2514"/> Segons la tradició catequètica catòlica, el novè manament prohibeix la concupiscència carnal; i el desè, la concupiscència dels béns d'altri.<ref name="Cat2514"/> El Catecisme defineix la "concupiscència" com tota forma vehement de desig humà, un "moviment de l'apetit sensible que contraria l'obra de la raó humana" i "la revolta que la carn mou contra l'esperit.<ref name="Cat2514"/> El desè manament, d'acord amb la interpretació de l'Església Catòlica, lluita amb totes les altres formes de la concupiscència. El Catecisme afirma que "el desè manament desdobla i completa el novè".<ref name="Cat2534">{{ref-web | cognom =número 2534–2557 | títol =Catecismo de la Iglesia Católica |editor= Librería Editora Vaticana| any = 1994| url = http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/index_sp.html|consulta=22 de setiembre de 2011|llengua=castellà}}</ref>|group=nota}}

| colspan=3 style="text-align: center;" |El novè manament basat en el [[Èxode|llibre de l'Èxode]], al ''Catecisme de l'Església Catòlica''<ref name="Cat2514">{{ref-web | cognom =números 2514–2533 | títol =Catecismo de la Iglesia Católica |editor= Librería Editora Vaticana| any = 1994| url = http://www.vatican.va/archive/ccc/index_sp.htm|consulta=22 de setiembreseptembre de 2011|llengua=castellà}}</ref><ref name="Citar01">{{Citar Bíblia|Ex|20:17}}</ref>