Viquipèdia

Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
afegeixo llengua publicacions
Cap resum de modificació
Línia 3:
La '''doctrina catòlica sobre els Deu Manaments''' són els ensenyaments oficials que l'[[Església Catòlica]] recull al seu [[Catecisme de l'Església Catòlica|Catecisme]] sobre els [[Deu Manaments|manaments]] que figuren a l'Èxode 20:1-17<ref>{{Citar Bíblia|Ex|20:1-17}} </ref> i al Deuteronomi 5:2-21.<ref>{{Citar Bíblia|Deuteronomi|5:2-21}} </ref> El catolicisme ensenya que els manaments són essencials per la millora personal i l'apropament a Déu.{{sfn|Kreeft|2001|p=201-203}} En aquest sentit "no són limitacions a la llibertat" sinó "signes de llibertat" que conformen "una llei d'amor", segons el [[papa Francesc]].<ref name=va2013>{{ref-notícia|cognom=Radio Vaticana|títol=Los Diez Mandamientos no son "restricciones a la libertad", sino un 'sí' al Amor"|publicació=News.va|url=http://www.news.va/es/news/los-diez-mandamientos-no-son-restricciones-a-la-li|consulta=17 juny 2014|data=9 juny 2013|llengua=castellà}}</ref> Per a l'Església els manaments també formen la base de la [[Doctrina Social de l'Església|justícia social]].{{sfn|Carmody|2004|p=82}} Revisar els Manaments és un dels tipus més comuns d'examen de consciència utilitzat pels catòlics abans de rebre el [[Penitència|sagrament de la Penitència]].{{sfn|O'Toole|2005|p=146}}
 
Els manaments apareixen en els primers escrits de l'Església.{{sfn|Hardon|1987|p=1-9}} El catecisme indica que "han ocupat un lloc predominant" en l'ensenyament de la [[fe]] des dels temps de [[Agustí d'Hipona|sant Agustí]] (354-430 dC).{{sfn|Schreck|1999|p=303}}<ref>{{ref-web |url= http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/index_sp.html|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=24 d'agost|accés= 2009|data= 1 de juny de 2009|editor= Librería Editora Vaticana |pàgina= Apartado 2065}} {{es}}</ref> L'Església no disposava de cap model oficial per a l'ensenyament religiós fins que es celebrà el [[Concili del Laterà IV|Quart Concili del Laterà]] el 1215.{{sfn|Bast|1997|p=4}} Hi ha indicis que els manaments s'utilitzaven en l'educació dels primers cristians<ref name="{{sfn|Pelikan">Pelikan, |1971|p. =60</ref>}} i durant tota l'[[edat mitjana]], tot i que amb poc èmfasi.{{sfn|Bast|1997}} La manca instrucció d'algunes diòcesis en aquest aspecte va ser la base d'una de les crítiques llançades pels [[Reforma Protestant|reformadors protestants]] contra l'Església.{{sfn|Bast|1997|p=3}} El primer catecisme per a tota l'Església, del 1566, va incloure "discussions exhaustives de cada manament" però no els va donar més èmfasi que als set sagraments.{{sfn|Brown|2004|p=79}} En la versió del catecisme del 1993 s'inclou una extensa secció per a interpretar cadascun dels manaments.{{sfn|Schreck|1999}}
 
L'ensenyament de l'Església dels manaments es basa principalment en l'[[Antic Testament|Antic]], el [[Nou Testament]] i els escrits dels [[Pares de l'Església]].<ref name="Cathecism">{{ref-web |url= http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/index_sp.html|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=24 d'agost|accés= 2009|data= 1 de juny de 2009|any= 1994|editor= Librería Editora Vaticana|pàgina= Apartado 2052–2074}}{{es}}</ref> En el Nou Testament, Jesús va renovar l'Aliança reconeixent la validesa dels Manaments en el [[Sermó de la muntanya]], i instruint els seus deixebles perquè els perfeccionessin, exigint una justícia superior a la dels [[escriba|escribes]] i [[fariseu]]s.{{sfn|Kreeft|2001|p=202}} Resumits per Jesús en estimar a Déu i al proïsme,{{sfn|Schreck|1999}} la seva finalitat és instruir a les persones en les seves relacions amb Déu i amb el proïsme. Els tres primers manaments exigeixen respecte al nom de Déu, l'observança del Dia del Senyor ([[diumenge]]) i la prohibició del culte a altres déus ([[idolatria]]). La resta s'ocupen de les relacions amb el proïsme, com per exemple el vincle entre pare i fill, i prohibeixen la [[mentida]], el [[furt]], l'[[assassinat]], l'[[adulteri]] i l'[[avarícia]].
Línia 16:
La vinguda de Jesús és vista per l'Església Catòlica com el compliment del destí dels jueus, que van ser escollits, d'acord amb Peter Kreeft, per "mostrar el veritable Déu al món".{{sfn|Kreeft|2001|p=77}} Jesús va reconèixer els Manaments i va donar instruccions als seus seguidors a perfeccionar-los, exigint-los "més, no menys, en una justícia superior a la dels escribes i fariseus".{{sfn|Kreeft|2001}}{{Citar Bíblia|Mt|5:20}}</ref> Kreeft argumenta que "els Manaments són per a l'ordre moral el que la història de la creació al [[Gènesi]] és per a l'[[creacionisme|orde natural]]. Són la base de Déu per a ordenar el caos. No són les idees dels homes sobre Déu, sinó les idees de Déu sobre l'home.''"{{sfn|Kreeft|2001}} L'Església ensenya que Jesús va alliberar a la gent de les 613 normes de la dura llei jueva ([[Torà]]), però no de l'obligació de guardar els Deu Manaments,{{sfn|Kreeft|2001}} ja que estan escrits "amb el dit de Déu",{{#tag:ref|Segons ''A Catholic Dictionary'', els Manaments van ser escrits directament per Déu a les taules de pedra que van ser dipositades a l'Arca de l'Aliança, i que van esdevenir el centre del [[judaisme]]. Van ser lliurats per Déu de manera directa i van ser dipositats al lloc més sagrat, on no podia entrar ningú més que un determinat sacerdot, i només un cop l'any.{{sfn|Addis|1884|p=195}}|group=nota}} a diferència dels que van ser "escrits per Moisès".{{sfn|Kreeft|2001}} Aquesta doctrina va ser reafirmada als concilis de [[Concili de Trento|Trento]] (1545-1563) i [[Concili Vaticà II|Vaticà II]] (1962-65.{{sfn|Schreck|1999}}
 
Tot i que no se sap amb certesa quin paper van jugar els Deu Manaments al cristianisme primitiu, alguns historiadors suggereixen que es recitaven en alguns actes i s'utilitzaven en l'educació cristiana.<ref name="{{sfn|Pelikan" />|1971|p=60}} Per exemple, els Manaments estan inclosos a un dels primers escrits cristians que es coneix com l'"Ensenyament dels Dotze Apòstols" o "Didaké".{{sfn|Hardon|1987}} Els experts sostenen que els Manaments es consideraven un resum de la Llei de Déu per els primers cristians.<ref name="{{sfn|Pelikan" />|1971|p=60}} L'erudit protestant Klaus Bockmuehl creu l'Església va reemplaçar els manaments amb llistes de vicis i virtuts, com els [[Pecat capital|set pecats capitals]].{{sfn|Bockmuehl|1994|p=15}} Altres estudiosos sostenen que durant tota la història de l'Església els Manaments han estat utilitzats per a fer examen de consciència i que molts teòlegs han escrit sobre ells.{{sfn|O'Toole|2005}} Si bé existeixen proves que els Manaments eren part de la [[catequesi]] en monestirs i altres llocs, durant l'[[edat mitjana]] no hi havia una posició oficial de l'Església per promoure mètodes específics d'ensenyament de la religió. El primer intent per a solucionar aquest problema fou al [[Quart Concili del Laterà]] (1215). Per aplicar les resolucions del Consell hi ha evidències dels esforços d'alguns bisbes, que a partir d'aquest moment van posar un èmfasi especial en l'ensenyament dels manaments a les seves diòcesis.{{sfn|Bast|1997}} Segles més tard, la manca d'ensenyament dels Manaments a algunes diòcesis va ser una de les crítiques contra l'Església que van llançar els reformadors protestants.{{sfn|Bast|1997}}
 
Els catecismes elaborats en algunes diòcesis a mitjans del segle XIV van donar més importància als Manaments i van ser la base per al primer catecisme oficial de l'Església, el "Catecisme Romà" de 1566.{{sfn|Bast|1997|p=6}} Encarregat pel Concili de Trento, proporcionava "un examen profund de cada Manament", però donava més importància als set [[sagrament]]s per emfatitzar que la vida cristiana depenia de la gràcia, que només es podia obtenir a través de la vida sacramental dins l'Església Catòlica.{{sfn|Brown|2004}} Aquest èmfasi va entrar en conflicte amb les creences protestants, que van interpretar els Manaments com la font de la gràcia divina.{{sfn|Brown|2004}} Alguns estudiosos consideren que si bé les [[encíclica|encícliques papals]] del segle XXI fan interpretacions personals dels manaments, al llarg de la història ha estat habitual interpretar-los esmentant fragments de l'Antic i el Nou Testament, així com els escrits dels Pares de l'Església, com [[Ireneu de Lió|Ireneu]] i [[Agustí d'Hipona|Agustí]].<ref name="Cathecism" /> Més tard, els teòlegs [[Tomàs d'Aquino]] i [[Bonaventura de Bagnoregio|Bonaventura]] oferiren comentaris notables sobre els Manaments. Tomàs d'Aquino, doctor de l'Església, considera que els Manaments "''són els principals preceptes de la justícia i de tota llei, i la raó natural els aprova de manera immediata com a principis clarament evidents.''"{{sfn|Aquinas|2006|p=293}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Doctrina_catòlica_sobre_els_Deu_Manaments»