Unió dels Demòcrates Cristians i de Centre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Llibertats, no així en > Llibertats, però no en
m Corregit: Càmera de Diputats > Cambra de Diputats
Línia 22:
== Historia ==
=== Naixement i lideratge de Follini ===
El primer congrés del partit el [[6 de desembre]] de [[2002]] va escollir Follini com a secretari general i Buttiglione president. Des del seu naixement la UDC es va integrar en la [[coalició]] de centredreta la [[Casa de les Llibertats]], que en aquest moment dirigiria el govern del país. Dos dels seus membres en foren ministres, Buttiglione de política comunitària i [[Carlo Giovanardi]] per a les relacions amb el [[Parlament d'Itàlia|Parlament]]. D'altra banda, Casini es convertia en el president de la [[Cambra de Diputats d'Itàlia|CàmeraCambra de Diputats]].
 
A les eleccions europees de [[2004]], la UDC va aconseguir el 6% dels vots, situant-se com tercer partit de la coalició governant, per darrere de [[Forza Italia]] i la [[Alleanza Nazionale]]. Poc abans de les eleccions havia abandonat el partit [[Sergio D'Antoni]], destacat líder que va criticar obertament l'aliança amb la Casa de les Llibertats. El [[2 de desembre]] de [[2004]], [[Silvio Berlusconi]] nomenava Follini vicepresident del Govern i [[Mario Baccini]] com ministre. Poc després, el govern va travessar una greu crisi després de les [[eleccions regionals italianes de 2005]], al vèncer majoritàriament el centreesquerra. La UCD retirà els seus ministres del govern, reclamant una renovació en l'aliança. Poc després, l'Alleanza Nazionale farà el mateix, obligant Berlusconi a formar un nou govern, on Follini va deixar el lloc de vicepresident, erigint-se com el component crític de la coalició governant.