Autoestima: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: compasió > compassió
m Corregit: amb que la societat tradicionalment jutja a les > amb què la societat tradicionalment jutja les
Línia 16:
D'altra banda una persona pot tenir una autoestima deficient amb conseqüències autodestructives, quan una persona en comptes d'estimar-se sent l'[[odi]] a ella mateixa està en estat de depressió. El [[menyspreu]], [[fàstic]] i odi a un mateix és possible en qualsevol persona i sovint és impulsat per almenys un dels següents motius: la depressió, agressions o humiliacions traumàtiques perllongades, imposició d'assolir ideals fora del propi abast, i identitat de víctima crònica.<ref name=lrm/>
 
Aquesta baixa autoestima autodestructiva encara es veu agreujada amb el sentiment d'indefensió, manca de control, desesperança i especialment la culpabilitat amb quequè la societat tradicionalment jutja a les víctimes. La majoria de persones passen de l'estat subjectiu de [[víctima]] al de [[supervivent]] en un any i és nociu per a la seva identitat i autoestima que mantinguin l'estat de víctima com a tret identitari (en associacions amb aquest nom, per exemple) passat aquest temps. Naturalment a les persones que no han sofert una única agressió sinó abusos continuats (dones i nens maltractats, per exemple) els cal més temps. La millor ajuda que pot rebre una persona que ha passat un infortuni inesperat inclou comprensió, suport, respecte, esperança, il·lusió, acompanyament en la gestió de la por i confiança en aquesta persona, per a estimular-la a recuperar la capacitat de forjar-se el seu propi destí.<ref name=lrm/>
 
El [[perfeccionisme]] està lligat a la inseguretat (baixa [[autoconfiança]]) i a la baixa autoestima, el primer va lligat amb el que es fa i el segon amb el que s'és. Una font de baixa autoestima autodestructiva és una excessiva diferència entre el que una persona accepta que és i l'[[ideal]] imposat pels seus pares i la societat ("hauries de..."). Els ideals imposats inclouen aptituds psicològiques i aparença física. Sovint són inconscients i força homes i dones s'autodefensen amb [[addiccions]] (droga, menjar, córrer, informació, videojocs, feina o el que sigui per a no pensar) per a evitar la consciència del fracàs. Per exemple, l'[[anorèxia nerviosa]], la [[bulímia]] i l'[[obesitat]] són [[alteracions de la conducta alimentària]] a causa d'una autoestima ferida que es poden entendre com a [[comportament]] addictiu resultat dels efectes de la persecució inútil de metes inassolibles.<ref name=lrm/>