Expedició de Carlemany del 778: diferència entre les revisions

m
Corregit: Pamplona". Així mateixos ''annales'' coincideixen amb que > Pamplona". Així, els mateixos ''annales'' coincideixen que
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Corregit: Pamplona". Així mateixos ''annales'' coincideixen amb que > Pamplona". Així, els mateixos ''annales'' coincideixen que
Línia 40:
Mentre l'exèrcit real es concentrava a Aquitània, un altre exèrcit format per nobles borgonyons, austrasians, bavaresos, llombards, provençals i gals o gots de [[Septimània]], es va concentrar en algun punt de la província [[Narbonense]] (la Septimània), tal vegada a [[Nimes]]. Les fonts són precises en afirmar que l'exèrcit era molt nombrós,<ref> "''Hispaniam quam maximo poterat belli aparatu adgreditur''”. La cita correspon als Anals Reials i la traducció podria ser una mica així com: “un grandiós aparell militar va avançar cap a Hispania”. També els Annales Metenses fan referència a la importància de l'exèrcit: “''His innumerabilibus legionibus tota Hispania contremuit''” (“innombrables soldats van fer estremir Hispània”)</ref> encara que resulta difícil quantificar-lo. En aquella època els exèrcits eren sovint unes desenes, a tot estirar uns centenars d'homes. Els dos exèrcits reunits pel rei franc havien de ser uns quants milers (potser prop d'uns quinze mil homes) el que realment podia considerar-se una força molt poderosa.
 
La concentració, com era habitual, hagué de realitzar-se amb el començament de la primavera. Els dos exèrcits no van creuar els [[Pirineus]] (cadascun per la zona assignada) fins al mes de maig. Es creu que l'exèrcit al comandament del propi rei va poder creuar les muntanyes pel pas o Serral de Ibañeta, per a seguir després al sud en direcció a Pamplona. Els Annals Reials diuen: "Llavors el nostre senyor el rei Carles va recórrer Hispània per dos camins: un per Pamplona per la qual el susdit gran rei es va encaminar cap a Saragossa. Uns altres venien de Burgúndia, Austràsia, Baviera, Provença, Septimània i Llombardia i es van reunir en l'abans dita ciutat amb l'altra part de l'exèrcit". Els ''Annales Metenses'' fan una lleu referència a motius religiosos en afirmar el qual rei Carles "mogut pels laments dels cristians d'Hispània que estaven sota el jou dels sarraïns, dugué un exèrcit a aquesta regió; ell mateix evidentment va dur el contingent més fort per Aquitània, va continuar creuant els Pirineus i va arribar a la ciutat de Pamplona". Així, els mateixos ''annales'' coincideixen amb que l'altre exèrcit amb austrasians, burgundis, bavaresos, provençals i llombards, des de Septimània, va arribar Barcelona i que ambdós exèrcits havien de trobar-se després a Saragossa.
 
L'exèrcit de Carlemany va arribar Pamplona, que va ser ocupada. Se sap per la cita a diversos ''annales'' que les forces franceses van sotmetre als vascons hispans, que no podien ser altres que els vascons sotmesos a l'emir d'Hispània, i per tant hem de suposar que el 778 els àrabs tornaven a dominar [[Pamplona]] i els seus habitants vascons, així com els de la regió circumdant, serien els "vascons hispans" en oposició a la resta de vascons francs (i als lliures o navarresos).
1.178.757

modificacions