Orde dels Ministres dels Malalts: diferència entre les revisions

Treballà, doncs, a l'hospital de Roma, on s'encarregà de l'administració de la casa i la direcció del personal, aplicant-hi les habilitats que havia treballat a l'exèrcit. El 15 d'agost de 1582, mentre observava el treball dels infermers, va pensar d'instituir una confraria d'homes "pius i de bé" que treballessin al servei dels malalts voluntàriament i "per amor de Déu". Amb cinc companys de l'hospital que hi estaven d'acord --Ludovico Altobelli, Curzio Lodi, Bernardino Norcino, Francesco Profeta i Benigno Sauri) començà a reunir-se per pregar en un petit oratori. Pensant que la fundació requeria més solidesa, va reprendre els estudis de teologia que havia deixat feia anys al [[Collegio Romano]] i el 26 de maig de [[1584]] fou ordenat [[sacerdot]].

 

 

Camil demanà el reconeixemt eclesiàstic de la comunitat al cardenal Vincenzo Laureo: fou aprovada, com a confraria dels '''Ministres dels Malalts''' el 18 de març de [[1586]] amb el breu ''Ex omnibus'' de [[Sixt V]], que els autoritzava a viure en comunitat, observant els consells evangèlics de la pobresa, l'obediència i la castedat, però sense fer vots religiosos. Podien elegir-ne un superior durant tres anys i podrien exercir el seu ministeri en qualsevol hospital de Roma o a domicili. Un nou bre, ''Cum Nos nuper'' del 26 de juny de 1586, els permetia a portar una creu de drap parda vermellosa cosida a l'hàbit, al costat dret, com a element distintiu. El 24 de desembre del mateix anys, la companyia es traslladà a l'església de Santa Maria Maddalena in Campo Marzio, que esdevé la casa mare de l'institut.