Fortuna (mitologia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Culte: enllaç amb àrea de sant'Omobono |
m Corregit: pou per a que agafés > pou perquè agafés |
||
Línia 8:
Es considerava que Fortuna era la personificació de les oportunitats de prosperar i, en aquest sentit, tenia relació amb el concepte de ''virtutis temperantiae'' (la virtut, la fortalesa de caràcter). Els funcionaris públics sense caràcter virtuós, atreien a la mala fortuna i feien que recaigués sobre el poble romà. L'historiador [[Gai Sal·lusti Crisp|Sal·lusti]] citava a [[Luci Sergi Catilina|Catilina]] per explicar millor aquesta idea: "Certament, quan en lloc de treball es troba vagància, en lloc d'[[Temprança|esperit de mesura i equitat]] trobem la invasió del caprici i l'orgull, la sort(fortuna) canvia així com la moralitat".<ref>{{ref-llibre|cognom=Sal·lust|títol="Catilina", II|pàgines=5}}</ref>
Al temple de ''Fortuna Primigena'' de [[Praeneste]], hi havia un oracle que consistia en un noiet al qui ficaven dins d'un pou
Estava present també en l'ambient domèstic o personal. A començament de l'imperi, a la casa de "Menander" a [[Pompeia]] es va trobar un amulet que la relacionava amb la deessa egípcia [[Isis]].<ref>{{ref-llibre|cognom=P. Allison|títol=" The Insula of Menander at Pompeii: Vol.III, The Finds; A Contextual Study|lloc=Oxford|editorial=Clarendon Press|any=2006}}</ref> També se la relacionava, pel que fa a la seva funció, amb un déu anomenat ''[[Bonus Eventus]]'',<ref>{{ref-llibre|cognom=E.M.Greene|títol=“The Intaglios.Vindolanda: The Excavations of 2003-2004|pàgines=187-193|editorial=ed. Bardon Mill: Vindolanda Trust|any=2005}}</ref> qui sovint era representat com a company seu en [[amulets]] i en [[camafeus]].
Els etruscs unien el seu culte al d'una deessa més antiga anomenada ''Vertumne''.<ref name="Vertumne"/>I es parlava d'ella com la "roda de la fortuna" perquè entenien que la sort era cíclica, amb períodes de bona sort seguits de períodes de mala sort. El text més antic que parla d'aquest concepte és de l'any 55 aC.[[Sèneca]] feia una reflexió sobre la facilitat amb què pot variar la fortuna d'una persona, en la seva obra "Agamenon". [[Ovidi]] també es lamentava de la seva sort en una carta escrita en l'exili, expressant-se sobre Fortuna en els següents termes: «Deessa que admet, per la seva roda inestable, la seva pròpia inconstància, sempre assenyala cap al seu peu oscil·lant.»<ref>{{ref-llibre|cognom=Ovidi|títol=" Ex Ponto",IV|pàgines=epístola 3}}</ref>
| |||