Setges de Saragossa: diferència entre les revisions

A [[Saragossa]] el poble va assaltar el palau de Capitania el 24 de maig en assabentar-se que la família reial s'havia exiliat del país. Carlos González, practicant de medicina, ha estat acreditat com el primer a haver-se posat els colors nacionals d'una sublevació que va abastar a la pròpia guàrdia. Els insurrectes van tancar el Capità General d'Aragó [[Jorge Juan Guillelmi]] a l'[[Palau de l'Aljaferia|Aljaferia]] per la seva oposició a armar els civils. La intervenció de la família Torres i la cessió final, sense més resistència, de les claus de la fortalesa van evitar represàlies contra el governador. Malgrat ser veterà de tres campanyes i ferit anys enrere a la [[Guerra Gran|Guerra del Rosselló]] davant els revolucionaris francesos de la Convenció, va ser titllat d'[[afrancesat]] per romandre afecte a les ordres de l'Infant [[Antonio Pasqual de Borbó]] i oposar-se a la insurrecció.<ref>{{Citació|El 5 de maig, un ban va anunciar la disposició de la Junta suprema presidida per l'infant senyor Antonio, encarregant la tranquil·litat, per a quèperquè no es repetissin escenes similars a d'altres províncies; i el capità general Guillelmi procurava aquietar els ànims commoguts|[[#alcaide|Alcaide Ibieca, ''Historia de los dos Sitios'',]] pàg. 4}}</ref> Regidors municipals i jutges van tractar de conservar l'ordre, i van evitar en la mesura possible un [[pogrom]] antifrancès.<ref>Alcaide registra com el jutge Diego María Vadillos va evitar el linxament d'un vinater francès a qui se li atribuïen amenaces als espanyols</ref> L'endemà, els revoltats tenien el suport dels artillers de la fortalesa i el control dels fons i municions de l'exèrcit. Aquell [[25 de maig]] Palafox va rebre oficialment el comandament dels revoltats mantenint a les seves ordres al segon de Guillelmi, Carlos Mori i el 26 era reconegut per l'Ajuntament i Reial Acord.