Casal d'Aragó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: península ibèrica > península Ibèrica |
m Corregit: no obstà però per a què el > no obstà, però, perquè el |
||
Línia 72:
[[Fitxer:Genealogía Casa de Aragón.jpg|thumb|200px|La doble ascendència dels reis del Casal d'Aragó, a la [[Genealogia del Casal d'Aragó (Poblet, 1400)]] ]]
[[Fitxer:Segell-catalanista-jaume-I-d'aragó.jpg|thumb|200px|[[Jaume I d'Aragó]] en un segell [[catalanista]] ([[segle XIX]]-[[segle XX|XX]])]]
L'adveniment de la casa comtal de Barcelona a la casa reial d'Aragó suposà que els comtes de Barcelona adoptaren el cognom Aragó com a propi, de manera que la Casa reial també esdevingué el Casal d'Aragó: títol i cognom eren el mateix, tal com afirmà el rei en [[Pere IV d'Aragó]] el Cerimoniós (''que signava Pere terç'') en les [[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]: «'''regne Darago lo qual regne es titol e nom nostre principal'''».<ref>'''[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago|Ordinatio feta per lo molt alt e molt excelent princep e senyor lo senyor en Pere terç rey d'Aragó de la manera con los reys d'Arago se faran consegrar e ells mateys se coronaran]]:'''{{Citació2|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del '''regne Darago lo qual regne es titol e nom nostre principal''': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> L'adopció del títol del regne principal com a cognom del Casal no obstà, però,
No és estrany doncs, que les gestes del '''Casal d'Aragó''' i dels reis d'Aragó de '''''l'alt linyatge''''' dels comtes de Barcelona fossin glorificades pels cronistes i militars catalans, i que ensems els testimonis directes sobre la denominació Casal d'Aragó siguin, justament, en [[català|llengua catalana]]. Així [[Bernat Desclot]] començà la seva crònica dient: «Assí comensa lo libre qu·En Bernat Desclot dictà e escriví dels grans feyts e de les conquestes que feeren sobre saraÿns e sobre altres gens '''los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona'''»;<ref>[[Crònica de Bernat Desclot]], Pròleg</ref> o el mateix [[Ramon Muntaner (cronista)|Ramon Muntaner]], que al pròleg de la seva crònica assenyala que: «'''aquest libre senyelladament se fa a honor de Déu e dela sua beneyta Mare e del Casal d'Arago'''».<ref>[[Crònica de Ramon Muntaner]], cap. I.</ref>
| |||