Interactivitat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Llavors, per a què un > Llavors, perquè un
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 11:
Llavors, perquè un procés interactiu existeixi és necessària l’existència d’un emissor i d’un receptor: aquest és l’inici de qualsevol procés comunicatiu (i el procés interactiu és també un procés comunicatiu).
 
El procés interactiu no existeix només amb un element, ja que la característica fonamental de la interacció és permetre que alen emetre un [[estímul]], es desenvolupi una resposta. Així, en el procés interactiu al receptor és sol·licitat per a quèperquè contesti l’estímul amb una acció específica en temps real.
 
L’[[Internet]] és comparable amb un '''organisme social''' amb una existència a escala global. Des dels anys 90 que ha assumit un paper fonamental en la nostra''' quotidianitat''', i és avui un dels mitjans tecnològics més utilitzats. Amb la seva relació quotidiana amb l’usuari (receptor), emet diversos estímuls als qualquals ell ha de contestar amb una acció (o reacció).
 
Aquesta relació entre usuari i xarxa pot comprendre’s com una relació interactiva. La xarxa, alen emetre un estímul a través de les seves pàgines web, sol·licita a l’usuari/observador que tingui una '''participació activa'''. EsSe sol·licita a l’usuari que decideixi amb quina [[Interfície d'usuari|interfície]] vol establir un diàleg comunicatiu i, a partir d’ell, quin és el camí que desitja seguir.
 
El concepte d’interactivitat té unaun doble vessant, per una banda, implica la capacitat tècnica de concedir el màxim de possibilitats de [[comunicació]] entre l’usuari i la màquina i, per l’altra, implica fer que el temps de resposta de la màquina, respecte a les accions realitzades per l’usuari, sigui reduït.
 
Així, una clara i completa definició d’interactivitat seria dir que és el "terme que descriu la relació de comunicació entre un usuari/actor i un sistema (informàtic, vídeo o altre). El nivell d'interactivitat mesura la possibilitat i la llibertat de l'usuari dins del sistema així com la capacitat de «resposta» d'aquest sistema vers l'usuari, en qualitat i en quantitat. Aquesta relació es pot posar en
paral·lel amb l'esquema de la comunicació: emissor, receptor, resposta (en «[[feedback]]»)."Danvers, 1994.
 
La interactivitat és un concepte àmpliament utilitzat en les ciències de la comunicació, en [[informàtica]], en disseny multimèdia i en l’indústriala indústria. En aquests camps, hi ha un debat sobre el significat d’interactivitat, ja que diferencien tres nivells d’interactivitat:
 
- ''no interactiva'', quan un missatge no està relacionat amb missatges anteriors;
Línia 35:
 
== Interactivitat humà/humà ==
Com ja s'ha comentat anteriorment, la comunicació humana és l'exemple bàsic d'interactivitat. A causa d'això, moltsmoltes anàlisis conceptuals es basen en definicions antropomòrfiques. Per exemple, els sistemes complexos que detecten i reaccionen a la conducta humana són freqüentment denominats "interactius". SotaDes d'aquesta perspectiva, la interacció inclou respostes a les activitats físiques humanes, per exemple el moviment ([[llenguatge corporal]]) o al canvi en els estats psicològics.
 
Molt abans que el terme 'interactiu' es convertís en una paraula molt en voga després de l'explosió d'Internet, existia ja una llarga tradició crítica que afirmava que la comunicació que estableixen els mitjans de comunicació està'' '''''limitada a una adreça única'''. Fins i tot diversos teòrics de l'emancipació dels mitjans de comunicació com B. [[Brecht]], W. Benjamin, [[Habermas|J. Habermas]] i H. M. Enzensberger analitzen la manipulació dels mitjans, la fabricació de consumidors passius, la mercantilització dels continguts, l'estructura jeràrquica dels mitjans de masses, la formació de ciutadans passius, etc., i també altres autors més conservadors com N. Postman, han posat de manifest que els mitjans suposen un atac als valors educatius i creen [[Audiència (mitjans de comunicació)|audiències]] passives.
Línia 45:
== Interactivitat humà/màquina ==
 
En el context de la comunicació entre un humà i un artefacte, la interactivitat es refereix tant a '''les conductes interactives de l’artefacte com a les experimentades per l’usuari humà'''. Això éses diferencia d’altres aspectes de l’[[artefacte]] com el seu aspecte visual, el seu funcionament intern…
 
Per exemple, la interactivitat d’un [[iPod]] no és la seva forma física, ni el color, ni la seva capacitat per a reproduir música o la seva capacitat d’emmagatzematge. La seva interactivitat és el comportament de la seva interfície amb l’usuari i viceversa. Això inclou la forma de moure el dit a la roda d’entrada, la forma en quequè això us permetrà seleccionar una melodia en la llista de temes, la manera de controlar el volum, etc.
 
La millor manera de valorar l'la interactivitat d’un artefacte és per '''l’ús''': un espectador pot imaginar el com utilitzar un artefacte observant com els altres l’usen, però és només a través de l’ús real que es té experiència i “sentit”. És similar a la diferència entre mirar algú com condueix un cotxe i conduir-lo. Només a través de la conducció del cotxe es pot experimentar i “sentir” com aquest cotxe es diferencia d’altres cotxes.
 
 
Línia 58:
[[Nous mitjans]] és un terme usat per descriure les noves formes de comunicació (per exemple, les diferències entre els mitjans de comunicació analògics i digitals) i per descriure els mitjans de comunicació que, al seu torn, afecten significativament a la [[Societat de Nacions|societat]]. Els processos de digitalització d’informació i l’extensió de la [[digitalització]] dels mitjans de comunicació, se sustenten actualment en l’evolució dels mitjans. Les característiques de les dades digitals són especialment adequades per permetre la interactivitat. La interactivitat és vista com una associació clau amb els nous mitjans, ja que, bàsicament, distingeix els antics i els nous mitjans.
 
Tecnologies com el [[DVD]] i la [[Televisió digital|televisió digita]]<nowiki/>l són exemples clàssics dels dispositius de mitjans interactius, on l’usuari pot controlar el que veu i quan. NoAixò no obstant, Internet s’ha convertit en el model perfecte del sistema interactiu. Els usuaris poden accedir a materials de visualització, comentar-los i contribuir activament a aquests.
 
McMillan afirma que la interactivitat pot ocórrer en diferents nivells i graus de compromís i que és important diferenciar entre aquests nivells. La '''interacció usuari/usuari''' a través d’Internet, la '''interacció para-social''', on les noves formes dels mitjans de comunicació es generen ''online'', i la '''interactivitat de d'usuari/equip,''' que és la forma amb què un usuari es pot connectar amb els [[Dispositius mòbils|dispositius]]. La interactivitat es refereix també a les noves tecnologies d’art dels mitjans, on els humans i els animals són capaços d’interactuar i canviar el curs d’una obra d’art. Artistes i investigadors de tot el món estan treballant en interfícies que permeten noves formes d’interacció que van més enllà del teclat. Artistes, com el treball de Stelarc, defineixen noves interfícies que desafien la nostra noció del que és possible en la interacció amb màquines. El seu [[Hexapoda|Hexapod]], per exemple, s’assembla a un insecte que camina com un gos i la locomoció es controla desplaçant el pes del cos i girant el tors.
 
Alguns dels models d’interacció amb les eines d’[[autoria]] presentats entren en diferents categories com jocs, [[trencaclosques]], eines de [[Simulació molecular|simulació]], eines de presentació, etc., que poden ser totalment personalitzats.