Leptina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Corregit: en menjàven més > en menjaven més
Línia 56:
Al Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona s'ha investigat amb ratolins, als quals se'ls ha afegit barretes de xocolata al seu pinso, per experimentar perquè deixa de ser eficaç la leptina, i què fa que de vegades seguim menjant sense sentir que "estem tips", que seria el senyal que aquesta hormona ens hauria d'enviar. Sembla que a més dels factors sensitius, en l'apetit, les ganes de menjar i lsa sacietat influeixen les emocions, com l'ansietat o l'estrès. En aquesta casos el menjar pot ser [[addictiu]], "com una [[droga]]". Així, en condicions d'estrès o ansietat, busquem una compensació en el plaer generat pel menjar. El cervell es torna insensible a la leptina i per això perd la capacitat de regular la ingestió.<ref name=MaraDierssen/>
 
Al cas dels ratolins, van menjar tanta xocolata que es van considerar ''xocolataddictes'', cada vegada en menjàvenmenjaven més i més ràpid, i fins i tot es despertaven a la nit per a menjar-ne. Els investigadors interpreten que el seu cervell s'ha acostumat tant a aquest "plaer", és a dir, que havien activat tantíssimes vegades el centre del plaer, que havien perdut la seva sensibilitat. Ja no menjaven per buscar el plaer, sinó per compensar la seva absència.<ref name=MaraDierssen>[http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia-i-tecnologia/20100705/cervell-venc-lestomac-percepcio-gana/366170.shtml El cervell venç l'estómac en la percepció de la gana], Michelle cantazaro, Barcelona, ''[[El Periódico]]'', 5 de juliol de [[2010]]</ref>
 
== Mutacions en el gen ''ob'' ==