Montolivet (barri de València): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Es situa +Se situa, - es situa + se situa) |
m Corregit: fins una olivera > fins a una olivera |
||
Línia 47:
== Història ==
Es té constància que almenys en el [[segle XV]] ja hi havia un ermita dedicada a la Mare de Déu de Mont Olivet.<ref name=ruzafa36>{{cita libro|apellidos=Corbín Ferer |nombre=Juan-Luis |título=Ruzafa: La bien plantada |editorial=Federico Domenech |edición=3ª |año=1995 |ubicación= Valencia|isbn=84-85402-88-X|capítulo=Capítulo II: Monteolivete o Mont Olivet|página=36-40; 57-59}}</ref> Sobre la construcció d'aquesta hi ha diverses llegendes, cap de les quals s'ha confirmat. Una diu que va ser en temps de la [[Reconquesta]] que els soldats van aixecar una petita [[ermita]] que va donar nom a la partida.<ref>{{cita libro|apellidos=Almarche Vázquez|nombre=F.|capítulo=Archivo de arte valenciano|título=Mare de Déu de Montolivet. Cincuentenario de su parroquia|año=1993|ubicación=Valencia|editorial=Imp. Nácher}}</ref> Una altra, ja del [[segle XIII]] o [[segle XIV|XIV]], explica el següent:
{{cita|Un veí de Russafa, Pedro Aleixandre, després de ser derrotat en l'exèrcit de croats en el qual militava per terres de [[Palestina]], va caure presoner romanent en esclavitud dels musulmans. Va aconseguir escapar Aleixandre i en la fugida, a través de camins tan llunyans de la seua pàtria, va arribar extenuat fins a una olivera, sota el qual va descansar, aclamant-se a la protecció de la Santíssima Verge, mereixent el que se li aparegués una imatge de la Mare de Déu sobre la dita olivera. Quedant-se adormit, i en despertar el següent dia va descobrir amb immensa alegria i sorpresa que es trobava en les hortes de la seua Russafa, devora l'olivera sobre el qual hi havia el quadre de la Verge que se li havia aparegut miraculosament. [...] Escampant-se després a Russafa la notícia d'aquesta aparició, i les autoritats, clergat i milers de persones van disposar la translació de la imatge al poble, en l'església parroquial, per vuit dies consecutius, es va festejar i va obsequiar a la Verge amb invocació de Monte Olivete. Passat aquest temps [...] va tornar la Santa Imatge a buscar el seu nínxol en l'olivera, per on van convenir tots en que allà en el mateix punt de la troballa era on havia de venerarse. En breu, amb els dons dels devots, s'alçà un casalici, en la construcció del qual es van assenyalar piadosament tots els veïns, i amb especialitat els pescadors del [[El Palmar|Palmar]] [...].{{cita libro|apellidos=Cruilles|nombre=S., marqués de|año=1876|título=Guía Urbana de Valencia Antigua y Moderna|volumen=I|página=288-289|ubicación=Valencia|editorial=José Rius}}<ref name=ruzafa36/>}}
Independentment de la causa per la qual s'aixequés el temple, se sap que aquest s'hi ubicava al lloc on actualment se situa l'Església de a Mare de Déu de Mont-Olivet, que tenia annexa una habitació per a un ermità, i que eclesiàsticament pertanyia la [[Església de Sant Valeri|parròquia de Sant Valeri]] de [[Russafa]].<ref name=ruzafa36/> Pel que fa a la partida de Montolivet, històricament abastava un territori més extens que el de l'actual barri, estenent-se per la pràctica totalitat dels barris actuals de [[Na Rovella]] i de la [[Ciutat de les Arts i les Ciències (barri de València)|Ciutat de les Arts i les Ciències]] i per part del barri de [[La Punta]]. Per ell discorria la ''Carrera del Riu'', entre Russafa i [[Natzaret (barri de València)|Natzaret]], una de les quatre que van venir a conformar el districte de [[Quatre Carreres]].<ref name=ruzafa36/> Ja que era un paratge ampli i tranquil, es va establir en unes [[Barraca|barraques]] al costat de l'ermita una petita hostatgeria en què havien de romandre mariners i navegants procedents de països en els quals hi havia alguna epidèmia. Tanmateix, en [[1720]] es va decidir que aquest [[llatzeret]] estava situat massa a prop de la ciutat de [[València]] i es va efectuar el seu trasllat a la part dreta de la desembocadura del [[riu Túria]], on posteriorment va aparèixer el poblat de [[Natzaret (València)|Natzaret]].<ref name=ruzafa36/> En [[1767]] l'ermita amenaçava ruïna pel que el clergat de [[Russafa]] van decidir demolir i construir un nou temple de major prestància i grandària.<ref name=ruzafa36/> El [[25 d'octubre]] de [[1812]] durant la [[Guerra del Francés]], el general [[Rafael Maroto]] es va ocupar de la defensa d'aquesta plaça juntament amb la del [[Grau (València)|Grau]] i [[Torres de Quart|Quart]], de la línia de València. L'any [[1877]] Montolivet, juntament amb tot el territori de l'antic municipi de [[Russafa]], va passar a formar part del terme municipal de València. Ja en aquell temps la Carrera del Riu es va convertir en un popular lloc de passeig entre la capital i les platges de Natzaret,<ref name=ruzafa36/> com descriu Orellana en [[1924]]:
| |||