Móra (infructescència): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: tipografia graus |
m Corregit: classificades depen del > classificades depèn del |
||
Línia 2:
En [[botànica]], la '''móra''' és una [[infructescència]] caracteritzada per estar formada per un conjunt de fruits secs [[monosperm]]s tots ells rodejats d'un [[periant]] que es torna carnós i disposats en espiga. En són un exemple la [[morera]] (''Morus nigra''), la móra d'[[esbarzer]] (''Rubus ulmifolius'' i ''Rubus caesius'' entre d'altres) o el [[gerd]] (''Rubus idaeus'').
Una móra pesa entre 3 i 5 [[gram]]s, és de gust agredolç a dolç, de polpa ferma i conté un centenar de llavors. Segons la varietat, poden ser vermelles o negres, fins i tot blavoses. La qualitat en què són classificades
Es troben sobretot a l'estiu. Cal no collir-les quan estan humides o mullades, és a dir, ni a primera hora del matí (a causa de la [[rosada]]) ni els dies de [[pluja]]. És un fruit que, un cop collit, no es conserva llargament. Pot aguantar tres o quatre dies com a màxim a la nevera, a uns 0 °C i un 90% d'humitat relativa aproximadament. Una opció és la [[congelació]], a -1,7 °C, però en aquest cas el fruit, una vegada descongelat, si bé es pot fer servir sense problemes per a fer purés i melmelades, no conserva la seva forma i fermesa, per la qual cosa no manté una aparença prou atractiva per a ésser menjada crua, i deixa anar molt de líquid, per la qual cosa cal escórrer-les molt bé si es volen coure en, per exemple, un pa de pessic. Les melmelades i similars són una bona opció per a conservar-les.
| |||