Filosofia renaixentista: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: va afiançar aquesta > va consolidar aquesta
m Corregit: saber heredat, al que qualifica com > saber heretat, al qual descriu com
Línia 11:
En l'epistemologia es va conrear un averroisme tardà, entenent que [[Averrois]] era el millor comentarista aristotèlic. [[Paulus Venetus]] va afirmar que la raó era universal i que era la via per conèixer el món,<ref>Entrada "Renaissance Philosophy" a la Internet Encyclopedia of Philosophy [http://www.iep.utm.edu/renaissa/]</ref> és a dir que els secrets de l'entorn eren accessibles a tothom amb un correcte guiatge. Aquest afany universalitzador s'ha de lligar al context que va pemetre la proliferació de les universitats i l'aparició de la impremta com a via per a divulgar la cultura. [[Pietro Pomponazzi]] va participar en la polèmica sobre la relació entre aquesta raó (lligada a l'ànima) i el cos. Afirmava, però, que existia una doble veritat: una provinent de l'intel·lecte i una altra de la fe, perquè el cristianisme i la teologia medieval continuaven marcant la recerca epistemològica: l'home no podia contradir les veritats de la revelació però sí podia plantejar-se allò que havia rebut dels ensenyaments anteriors, accedint a les fonts del saber per si mateix. La divisió del cristianisme a partir del [[protestantisme]] va esperonar aquesta mirada crítica, present als escrits, entre d'altres, de [[Philipp Melanchthon]].
 
La reactualització de l'[[escepticisme]] hel·lenístic va fer que la qüestió del coneixement anés guanyant en centralitat fins a esdevenir el debat més important de la filosofia posterior, amb la polèmica entre racionalistes i empiristes. [[Michel de Montaigne]] és una figura clau en aquesta actitud escèptica i curiosa alhora que marcaria la manera d'escriure de diversos pensadors. [[Francis Bacon]] va aplicar aquest escepticisme al saber heredatheretat, al quequal qualificadescriu com a ple d'ídols dels quals cal desfer-se per poder arribar al coneixement (anticipant-se al dubte metòdic cartesià).
 
Tanmateix, la filosofia racionalista va conviure amb una forta tradició màgica, que es considerava una via igual de vàlida per arribar al coneixement. L'[[astrologia]] i l'[[alquímia]] eren disciplines tractades com a part de la filosofia per molts pensadors i científics del moment. El ''[[Corpus Hermeticum]]'' era el text canònic d'aquesta branca del pensament i es creia que permetria aconseguir la [[pedra filosofal]], la immortalitat i el saber absolut.