|
La conquesta de la [[Gàl·lia]] per [[Juli Cèsar]] determina la romanització de l'espai corresponent a la Valònia actual, convertint-se d'enclavament llatí a país germànic durant l'[[alta edat mitjana]]. Sota aquest marc, aflora l'art mosà (800–1600).
La primerenca [[industrialització]], amb la utilització de la [[hulla]], per transformar el ferro, això va a fer als valons especialistes en la indústria: [[Valonsvalons de Suècia]], [[Valonsvalons en la indústria alemanya]], a més de la resta del món…món.
=== De 1830 a [[1914]] ===
El 1830 perllonga en un sentit aquest passat, per diversos aspectes:
La [[Revolució industrial]] ena Valoniala Valònia es consumia abans de la [[Revolució Belgabelga]] de 1830. Ella anunciaAnuncia la vigorosidadvigorositat del [[moviment obrer]] ena la ValoniaValònia.
Aquesta revolució és assumida (o confiscada segons el punt de vista) per una burgesia francòfona unida enel 1828 (“La unió fa la força” delde l'[[Unionismo (Bèlgica)|unionismounionisme]]), contra [[Països Baixos|Holanda]], dividida en catòlics i liberals. Aquesta burgesia de [[Flandes]], [[Brussel·les]] i ValoniaValònia va imposar el francès tant ena Valoniala Valònia com ena Flandes, on seràva ser rebutjada com a llengua oficial.
Un [[nacionalisme]] flamenc]] naixent, amb el suport de les elits polítiques i socials (francòfones) de Flandes, reforma progressivament la legislació lingüística. Un moviment valónvaló neix a causa que aquestes pretensions agreujaven al pes dominant (clerical i conservador) de Flandes enfront d'una ValoniaValònia (sempre minoritària) més a l'esquerra i més laica, la primera a reclamar el [[federalisme]] amb la [[Carta al Rei]] sobre la separació de ValoniaValònia i de Flandes de [[Jules Destrée]] ([[1863]]–[[1936]]). La [[Primera Guerra Mundial]] redibujaredibuixa els mapes.
=== Des de 1914 ===
La [[Primera Guerra Mundial]], un dels fets més importants del [[segle XX]], explica la successió dels esdeveniments. ValoniaValònia va veure alguns moments d'il·lusió d'una Bèlgica unida entorn de d'[[AlbertoAlbert I de Bèlgica]] ([[1875]]–[[1934]]), després s'inquieta per un moviment flamenc sortitque va sortir reforçat de la guerra. La frontera lingüística enel [[1932]] és un compromís. Però les queixes valonasvalones s'exacerben quan [[LeopoldoLeopold III de Bèlgica]] ([[1901]]–[[1983]]) impulsa la ruptura amb les aliances francesa i anglesa en una època on [[Adolf Hitler]] no oculta les seves intencions.
La [[Segona Guerra Mundial]] va a dividir Bèlgica encara més profundament. Durant l'atac alemany al maig de [[1940]] certs regiments flamencs van desertar. Els soldats flamencs fets presoners el 28 de maig de 1940 van ser alliberats, els soldats valonesvalons van continuar captius. L'actitud del rei va engegar la greu “[[Qüestió“Qüestió real]]”reial”. Una consulta popular (sobre la tornada de LeopoldoLeopold III en el poder) va endurir als opositors. Durant els esdeveniments de [[1950]] i [[1960]], la classe obrera valona, inquieta per la regressió econòmica de la ValoniaValònia, preocupats per la democràcia, van intervenir massivament.
A partir de [[1970]], Flandes i ValoniaValònia (Brussel·les igualment), es tallenaconsegueixen una gran autonomia aprofitant el [[federalisme belga]], sota l'embranzida de diversos factors i actors. La supervivència del país està en joc, així com els sentiments d'adhesió a Bèlgica i ValoniaValònia revelen que resideix una inclinació a Bèlgica, combinat amb un sentiment valónvaló (o flamenc) i europeu.
== Divisió administrativa ==
| 