Diferència entre revisions de la pàgina «Valònia»

4.256 bytes afegits ,  fa 5 anys
La bandera oficial és groga amb el gall vermell, ''le coq hardi''. L'himne és ''Tchant dès Walons'', compost el 1902 per Hiller i Bovy, amb el vers ''Å prumi rang on l'mète po l'industrèye Et d'vins lès årts, èle riglatile ot'tant''.
 
=== El nacionalisme való ===
{{AP|Nacionalisme való}}
El nacionalisme való és el moviment polític que defensa Valònia com a nació. En general, els militants valons que han lluitat per l'autonomia de Valònia com en el Discurs de Fernand Dehousse sobre el [[federalisme]], al Congrés Nacional Való, va rebutjar i rebutja el [[nacionalisme]]. D'altra banda, els valons més autonomistes com [[André Renard]], per exemple, han subordinat la lluita per Valònia a qüestions específicament socials o sindicals, però no sempre rebutgen el terme de nació.
 
== Cultura ==
Recordem que les matèries culturals són competència de la [[Comunitat Francesa de Bèlgica]]. Aquest terme no designa una institució que representa als francesos residents a [[Bèlgica]], més aviat una entitat federada competent en el domini de la cultura i de l'ensenyament a les regions de llengua francesa (inclosa la regió bilingüe de Brussel·les-Capital. La Comunitat francesa està assentada a Brussel·les garantint una certa solidaritat entre francòfons de la regió valona i francòfons de [[Brussel·les]].
 
Certs polítics valons volen que les competències de la Comunitat siguin transferides a la Regió, però és incert saber si el suport d'un projecte d'aquest tipus seria proper al poble.
 
Finalment, existeix un corrent important a Valònia que està propera al Manifest per la cultura valona i que els habitants del [[Quebec]] anomenen la cultura quebequesa, que es mostra a favor de considerar Valònia com un territori emancipat culturalment tant de Bèlgica, com de França.
 
Freqüentment, es confonen els termes Bèlgica i Valònia, gràcies al gran sentiment d'adhesió. És possible afirmar una cultura valona tant en el sentit de patrimoni, com de la creació contemporània (cinema, pintura, etc.) i d'atribuir en aquest sentit les obres als valons, ja que els habitants de la Valònia actual han portat aquest nom des de fa aproximadament 6 segles encara que sense alguna entitat política corresponent a aquest conjunt de valons territorialment més gran que l'actual Valònia.
 
== Llengües ==
Més del 96% de les comunes de la regió valona (252 de les 262) tenen com a llengua oficial única el francès. Quatre d'elles han establert facilitats lingüístiques per als seus habitants en l'ús del neerlandès: [[Comines-Warneton]] (Komen-Wasten), [[Enghien]] (Edingen), [[Flobecq]] (Vloesberg), [[Mouscron]] (Moeskroen). Tres han acordat facilitats en alemany i en neerlandès, únicament en matèria educativa (les facilitats en matèria administrativa podrien ser demandades pel consell comunal i aprovades per un decret reial i a continuació per una llei): [[Baelen]], [[Plombières]] (en alemany Bleyberg), [[Welkenraedt]]. Dues organitzen facilitats en alemany: Waimes (en alemany Weismes), [[Malmedy]] (de vegades escrit erròniament amb un accent agut: Malmédy). Les nou comunes germanòfones de la regió valona organitzen totes les facilitats en francès per als seus habitants valons o francòfons: [[Amel|Amblève]] (en alemany: Amel), Bullange (en alemany: Büllingen), [[Burg-Reuland]], [[Bütgenbach]] (en francès de vegades sense dièresi: Butgenbach), [[La Calamine]] (en alemany: Kelmis), [[Eupen]], [[Lontzen]], [[Raeren]], Saint-Vith (o St. Vith). Aquestes nou comunes formen la regió lingüística de llengua alemanya; les altres 253 comunes formen la regió lingüística de llengua francesa, que comprèn entorn del 98% de la població valona. Les nou comunes germanòfones i les comunes de [[Waimes]] i [[Malmedy]] formen una regió denominada Cantons de l'Est, són els territoris prussians adherits a [[Bèlgica]] el 1919 pel [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]].
 
La llengua regional d'aquestes 253 comunes és principalment el [[való]]. El [[picard]] és parlat, en el triangle Mons-Ath-Tournai, en gran part d'Hainaut, el [[lorenès]] (o gaumès) a Gaume (la regió de [[Virton]]), i el [[xampanyès]] en tres petits pobles de Sugny. En algunes comunes properes al domini [[Flandes|flamenc]], alemany o luxemburguès existeixen llengües regionals germàniques com la [[luxemburguès|luxemburguesa]] (en el districte d'Arlon i el cantó de Saint-Vith), els dialectes flamencs i limburguesos són encara parlats per algunes persones o pobles segons el lloc. La [[Unió cultural valona]] té com a objectiu la defensa del való, del picard, del lorenès, del xampanyès i del [[fràncic lorenès]] (o luxemburguès). Forma part de la AIDLCM (associació internacional de llengües i cultures amenaçades).
 
Les llengües de l'immigració (sobretot l'italià) tenen un paper important, com en tots els països del món, però el francès és l'única llengua actualment compresa i parlada pel conjunt de la població, excepte algunes excepcions puntuals.
 
== Vegeu també ==
10.052

modificacions