Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
en català, un paper es té, no es juga :-) |
|||
Línia 16:
La vinguda de Jesús és vista per l'Església Catòlica com el compliment del destí dels jueus, que van ser escollits, d'acord amb Peter Kreeft, per "mostrar el veritable Déu al món".{{sfn|Kreeft|2001|p=77}} Jesús va reconèixer els Manaments i va donar instruccions als seus seguidors a perfeccionar-los, exigint-los "més, no menys, en una justícia superior a la dels escribes i fariseus".<ref>{{sfn|Kreeft|2001}}{{Citar Bíblia|Mt|5:20}}</ref> Kreeft argumenta que "els Manaments són per a l'ordre moral el que la història de la creació al [[Gènesi]] és per a l'[[creacionisme|orde natural]]. Són la base de Déu per a ordenar el caos. No són les idees dels homes sobre Déu, sinó les idees de Déu sobre l'home.''"{{sfn|Kreeft|2001}} L'Església ensenya que Jesús va alliberar a la gent de les 613 normes de la dura llei jueva ([[Torà]]), però no de l'obligació de guardar els Deu Manaments,{{sfn|Kreeft|2001}} ja que estan escrits "amb el dit de Déu",{{#tag:ref|Segons ''A Catholic Dictionary'', els Manaments van ser escrits directament per Déu a les taules de pedra que van ser dipositades a l'Arca de l'Aliança, i que van esdevenir el centre del [[judaisme]]. Van ser lliurats per Déu de manera directa i van ser dipositats al lloc més sagrat, on no podia entrar ningú més que un determinat sacerdot, i només un cop l'any.{{sfn|Addis|1884|p=195}}|group=nota}} a diferència dels que van ser "escrits per Moisès".{{sfn|Kreeft|2001}} Aquesta doctrina va ser reafirmada als concilis de [[Concili de Trento|Trento]] (1545-1563) i [[Concili Vaticà II|Vaticà II]] (1962-65.{{sfn|Schreck|1999}}
Tot i que no se sap amb certesa quin paper van
Els catecismes elaborats en algunes diòcesis a mitjans del segle XIV van donar més importància als Manaments i van ser la base per al primer catecisme oficial de l'Església, el "Catecisme Romà" de 1566.{{sfn|Bast|1997|p=6}} Encarregat pel Concili de Trento, proporcionava "un examen profund de cada Manament", però donava més importància als set [[sagrament]]s per emfatitzar que la vida cristiana depenia de la gràcia, que només es podia obtenir a través de la vida sacramental dins l'Església Catòlica.{{sfn|Brown|2004}} Aquest èmfasi va entrar en conflicte amb les creences protestants, que van interpretar els Manaments com la font de la gràcia divina.{{sfn|Brown|2004}} Alguns estudiosos consideren que si bé les [[encíclica|encícliques papals]] del segle XXI fan interpretacions personals dels manaments, al llarg de la història ha estat habitual interpretar-los esmentant fragments de l'Antic i el Nou Testament, així com els escrits dels Pares de l'Església, com [[Ireneu de Lió|Ireneu]] i [[Agustí d'Hipona|Agustí]].<ref name="Cathecism" /> Més tard, els teòlegs [[Tomàs d'Aquino]] i [[Bonaventura de Bagnoregio|Bonaventura]] oferiren comentaris notables sobre els Manaments. Tomàs d'Aquino, doctor de l'Església, considera que els Manaments "''són els principals preceptes de la justícia i de tota llei, i la raó natural els aprova de manera immediata com a principis clarament evidents.''"{{sfn|Aquinas|2006|p=293}}
| |||