Any: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
Correcció GEC |
||
Línia 93:
Una de les solucions més antigues donades a l'obtenció d'un any civil sembla que és la del calendari caldeu, a [[Babilònia]], primerament lunar i després lunisolar, de 360 dies repartits en 12 mesos, als quals s'afegia un altre mes de 30 dies cada sis anys i, posteriorment, un altre mes a intervals més grans; els mesos foren dividits en setmanes de 7 dies, seguint les fases de la Lluna. L'origen d'aquest any fou primer l'equinocci de tardor i després el de primavera. Cadascun dels dies de la setmana rebé el nom del Sol, de la Lluna, i dels cinc planetes coneguts en aquella època, noms que evolucionats, han subsistit gairebé en totes les llengües.
[[Fitxer:JudischerKalender-1831 ubt.jpeg|thumb|left|150px|El "Calendari de la Comunitat jueva alemanya" per l'any 5591 (1831), que incloia "totes les festivitats, dejunis i pregaries, així com les festes dels estats de [[Brandeburg]] i [[Silèsia prussiana|Silèsia]]" - Berlín, 1831]]
El [[calendari hebreu]] també és basat en les llunacions, en aquest l'any és lunar de 354 dies. La diferència amb l'any tròpic fou solucionada, en part, per l'addició d'un mes suplementari; a partir del [[segle III]] i basats en el cicle de Metó: de cada 19 anys se'n consideren dotze de senzills i set d'embolísmics (de tretze mesos).<ref>{{GEC|0165806|calendari hebreu}}</ref>
A l'[[Antic Egipte]] optaren per un any de 360 dies (basat en el calendari caldeu), format per dotze mesos de 30 dies, més tard hi afegiren 5 dies ''epagòmens'' per obtenir un any de 365 dies, contemplant 3 estacions, governades pel Nil: riada, plantació i collita, de 4 mesos cadascuna. Els egipcis observaren que el seu any era, aproximadament, un quart de dia més curt que l'any tròpic, i resultava que cada 1.461 anys civils egipcis tornaven a coincidir el civil i el tròpic, perquè l'any civil s'havia retardat un any enter; aquest període rebé el nom de ''sotíac'' (de Sothis, ''[[Sírius]]''). Malgrat ésser conscients d'aquest fet, els egipcis mantingueren el mateix any civil fins a la conquesta per [[Imperi Romà|Roma]], que fou substituït per l'any julià, hereu, paradoxalment, de l'egipci.<ref>[http://www.eduardfarre.com/calendari/cal4.html El calendari Egipci]</ref><ref name="ub>{{ref-web |url=http://www.serviastro.am.ub.es/monografies/calendari_occidental.html |títol=El calendari cristià o occidental|consulta=2 desembre 2009 |autor= Toni Barrera|data= |obra= |editor= |llengua= }}</ref>
Pel que fa al [[calendari musulmà]], hi ha un predomini del calendari lunar. Primitivament, l'any tenia 12 mesos de 29 i 30 dies, alternats, i que s'ajustava amb l'addició d'un tretzè mes, cosa que fou prohibida per [[Mahoma]]. Un altre ajust que cal fer en el calendari ve donat pel fet que aquest tampoc coincideix amb la duració mitjana de les llunacions, la qual és superior a la dels mesos àrabs, fet que obliga a afegir 11 dies suplementaris cada 30 anys àrabs; en aquest període existeixen 11 anys de 355 dies (anys abundants) i 19 anys de 354 dies. D'això resulta que després de 34 anys àrabs hauran passat 33 anys civils gregorians.<ref>{{GEC|0224599|calendari musulmà}}</ref>
L'[[Calendari xinès|any xinès]] ordinari consta de 12 llunacions (dotze mesos lunars) el que suposa entre 353 i 355 dies. Cada cert temps (més o menys, cada tres anys) s'intercala un any embolismal (un any amb 13 mesos lunars) d'entre 383 i 385 dies. Com coneixien amb gran exactitud la durada dels cicles lunars i solars, van arribar a la mateixa conclusió matemàtica que moltes altres cultures, descobrint el cicle de 19 anys (cicle Metó) i considerant anys embolismals els anys 3r, 6è, 9è, 11è, 17è i 19è del cicle.<ref>{{GEC|0224601|calendari xinès}}</ref>
[[Fitxer:Giulio-cesare-enhanced 1-800x1450.jpg|thumb|left|100px|Bust de Juli Cèsar]]
Línia 146:
{{Columnes}}
* 12 [[mes]]os és un any
* bianual<ref>{{GEC|0084267|bianual}}</ref> té lloc dues vegades l'any.
* Un [[bienni]]<ref name="bienni">[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=bienni&operEntrada=0 Entrada "bienni"] al [[Diccionari de la Llengua Catalana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. Consultat el 8 d'agost del 2009.</ref> són 2 anys
* Un [[trienni]]<ref>{{GEC|0148171|trienni}}</ref> són 3 anys
* Un [[quadrienni]]<ref>{{GEC|0135951|quadrienni}}</ref> són 4 anys
* Un [[lustre]]<ref name="lustre">[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=lustre&operEntrada=0 Entrada "lustre"] al [[Diccionari de la Llengua Catalana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. Consultat el 8 d'agost del 2009.</ref> són 5 anys
* Un [[sexenni]]<ref>{{GEC|0142294|sexenni}}</ref> són 6 anys
* Un [[septenni]]<ref>{{GEC|0141958|septenni}}</ref> són 7 anys
* Una [[dècada]] o [[decenni]]<ref>{{GEC|0095976|dècada}}</ref> són 10 anys
* Un [[duodecenni]]<ref>{{GEC|0100039|duodecenni}}</ref> són 12 anys
{{Columna nova}}
* Un [[vicenni]]<ref>{{GEC|0150614|vicenni}}</ref> o [[vintenni]]<ref>{{GEC|0239251|vintenni}}</ref> són 20 anys
* Un [[trentenni]]<ref>{{GEC|0147794|trentenni}}</ref> o tricenni<ref>{{GEC|0276012|tricenni}}</ref> són 30 anys
* Un [[quarantenni]]<ref>{{GEC|0136034|quarantenni}}</ref> són 40 anys
* Un [[cinquantè]]<ref>{{GEC|0168534|cinquantè}}</ref> són 50 anys
* Un [[seixantenni]]<ref>{{GEC|0238365|seixantenni}}</ref> són 60 anys
* Un [[setantenni]]<ref>{{GEC|0142231|setantenni}}</ref> són 70 anys
* Un [[vuitantenni]]<ref>{{GEC|0151272|vuitantenni}}</ref> són 80 anys
* Un [[norantenni]]<ref>{{GEC|0126628|norantenni}}</ref> són 90 anys
* Un [[segle]],<ref name="segle">[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=segle&operEntrada=0 Entrada "segle"] al [[Diccionari de la Llengua Catalana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. Consultat el 8 d'agost del 2009.</ref> centenni<ref>{{GEC|0089930|centenni}}</ref> o centúria<ref>{{GEC|0090003|centúria}}</ref> són 100 anys
* Un [[mil·lenni]] són 1.000 anys<ref>{{GEC|0123698|mil·lenni}}</ref>
{{Final columnes}}
| |||