Esponja: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
Les esponges són conegudes des de temps remots. [[Aristòtil]], tres segles abans de Crist, esmenta ja en els seus escrits a alguns d'aquests éssers, dels que va fer interessants observacions.
Eren ja utilitzades pels [[grec|grecs]], els qui en les tèbies aigües de l'arxipèlag hel·lènic, des de temps immemorial, es van dedicar a la seva pesca, en la que van arribar a ser molt hàbils.
Els antics grecs no només utilitzaven les esponges en el seu lavabo personal, sinó també per a folrar per dins els seus cascos de bronze i pesades [[armadura|armadures]] de guerra.
La classificació d'aquest grup dins del món animal o vegetal va constituir un veritable problema per als científics, ja que al trobar iode en el seu cos es creia que eren vegetals.
Fins a ben entrat el segle XVIII l'origen de les esponges es va justificar de diverses maneres, primer com espuma de mar solidificada, després com nius de certs animals marins o com plantes.
Va ser l'anglès John Ellis, el 1786, qui va resoldre definitivament l'enigma, declarant que les esponges són, de fet, organismes animals. Ellis va observar els moviments de retracció i expansió dels porus del cos de l'esponja, així com les corrents d'aigua que travessen el seu cos.
No obstant això, a les esponges els manquen algunes característiques dels animals típics: no tenen òrgans totalment diferenciats. En certa manera es podrien considerar equivalents a colònies de cèl·lules on cadascuna d'elles continua alimentant-se per sí mateixa.
Les esponges presenten cambres interiors revestides de cèl·lules, cadascuna de les quals posseeix un llarg filament, el [[flagell]].<br>
Aquestes cèl·lules prenen les partícules alimentàries de l'aigua que flueix a través del cos de l'esponja i del seu sistema de canals, impulsada per incomptables sacsejades dels flagells.
Les colònies d'animals que no es desplacen en el mar, necessiten que les corrents marines portin partícules alimentàries fins a la proximitat dels seus òrgans de captura com els flagells o tentacles. Però les esponges, gràcies a les cèl·lules que produeixen aquest corrent d'aigua en el seu interior, poden viure també en aigües quietes, amb l’única condició que posseeixin substàncies nutritives.
El bombament de la colònia aporta, sense parar, aigua nova que, amb les seves partícules en suspensió, travessa el cos de l'esponja i arriba a les [[cèl.Lula|cèl·lules]]. Aquestes aprofiten l'[[oxigen]] dissolt a l'aigua i a més a més capturen l'aliment. Després, l'aigua és llançada una altra vegada cap a fora i arrossega els materials de desfeta i biòxid de carboni produïts per l'esponja.
| |||