Ramon Borrell I: diferència entre les revisions

A finals del [[1008]] esclatà la [[Fitna de l'Àndalus]], un llarg període d'inestabilitats i guerres civils al [[califat de Còrdova]] que va acabar el [[1031]] amb l'abolició definitiva del califat i la divisió del territori andalusí en una sèrie de petits regnes, les [[taifes]]. En aquest context el comte de Barcelona encapçalà diverses campanyes militars contra [[al-Àndalus]], doncsja que en aquell temps els comtes de Barcelona entenien [[al-Àndalus]] com la terra dels musulmans.<ref>[http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38550 Documents vigatans relatius a l'expedició militar dels catalans a Còrdova l'any 1010]</ref> D'entre aquestes guerres «''contra Ispaniam''» les més significatives foren les que es llançaren el [[1010]] i el [[1015]], quan Ermessenda de Carcassona acompanyà el seu marit el comte Ramon Borrell i un aparatós seguici format per comtes, vescomtes, magnats i bisbes al capdavant del seu exèrcit: «''dominus Raimundus comes et dompna Ermessinda comitissa volunt pergere contra Ispaniam cum comitis, episcopis, vicecomitis et cum omnium exercitum illorum maximis et minimis''».<ref>Balari y Jovany, José: [http://books.google.cat/books?id=sBu7_DFvmpgC&lpg=PA498&dq=Ermessindis&hl=ca&pg=PA357#v=onepage&q&f=false Orígenes históricos de Cataluña], p. 356</ref>

La guerra civil al [[Califat de Còrdova]] començà el [[novembre]] del [[1008]] quan el fill del temible [[Almansor]], amb el suport dels [[berbers]], va obligar al califa àrab [[Hixam al-Muàyyad bi-L·lah]] a nomenar-lo hereu de la corona. Després d'ésser nomenat hereu sortí en una expedició contra el [[regne de Lleó]], però en la seva absència [[Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah]] -"el guiat per Déu"- va organitzar un cop d'estat i va autoproclamar-se nou [[califa]]. En tenir-ne notícies, el fill d'[[Almansor]] retornà cap a la capital però de camí fou mort el [[3 de març]] del [[1009]]. Això provocà la indignació dels [[berbers]], que liderats per [[Sulayman al-Mustaín]] van oposar-se al nou califa i cercaren auxili en el comte [[Sanç I Garcia de Castella]], que féu costat al pretendent berber a canvi de cessions territorials a la frontera del Duero. Les forces bereberocastellanesberberocastellanes van dirigir-se cap a [[Qurtuba]] i finalment venceren a la [[batalla de Qantish]] el [[5 de novembre]] del [[1009]]. Els berbers proclamaren califa a Sulayman al-Mustaín mentre els castellans esperaven rebre unes 200 fortaleses a les terres del Duero, però aquestes fortaleses restaven a mans de tropes lleials al califa derrocat i per tant les promeses dels berbers no es feren efectives. Després d'un breu saqueig els castellans van retornar al seu comtat. Tot i l'aparent triomf berber el califa derrocat Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah -"el guiat per Déu"- va aconseguir fugir de la capital i va refugiar-se a [[Tulaytula]], en terres d'[[Ath-Thaghr al-Àwsat]], territori governat per l'andalusí d'origen eslau [[Muhàmmad ibn Hixam]], conegut pel sobrenom de ''Wàdih''. Aquest va cercar reforços i el [[1010]] va anar a terres dels francs -els musulmans anomenaven [[Ifranja]] als comtats de l'antiga [[Gòtia|Gòtia franca]]-, on va negociar el suport del comte [[Ramon Borrell I de Barcelona]].

Això va provocar l'aixecament dels berbers que retornaren a la ciutat i començaren a assetjar-la. L'exèrcit dels francs, que havia quedat molt delmat per les pèrdues tingudes en la batalla anterior, sortí a l'encontre però fou derrotat a la [[batalla del riu Guadiaro]] ([[21 de juny]]), en el transcurs de la qual va morir el comte [[Ermengol I d'Urgell]] «El de Còrdova». Davant de la pressió dels assetjants berbers el governador d'origen eslau Muhàmmad ibn Hixam ''Wàdih'' va trair al seu aliat i va restaurar al califa àrab [[Hixam al-Muàyyad bi-L·lah]], el que havia estat derrocat el [[1008]]. Però el califa restaurat no disposava de [[dinar]]s per continuar pagant els mercenaris francs, doncsperquè el preu pactat era de dos dinars diaris per a cada combatent, cent per a cada comte i els bisbes, a més del menjar i la beguda que calguessin. El comte de Barcelona i el d'Empúries s'ho acabaren cobrant desencadenant un brutal saqueig contra [[Qurtuba]], la capital islàmica,<ref>L'avanç [http://lavanc.com/lavanc/externes/noticiaext1.php?id=27575]</ref> ciutat que acabaren abandonant el [[8 de juliol]] del [[1010]].