Poc es coneix de Fusc abans que [[Galba]] fos proclamat emperador l'any 68, després del suïcidi de [[Neró]]. Malgrat la poca popularitat d'aquest darrer, moltes províncies es mostraven poc propenses a acceptar a Galba com el seu successor i Corneli Fusc fou un dels pocs que es mostraren obertament partidaris de Galba des del primer moment. Segons [[Tàcit]], Fusc va tenir un paper important guanyant el suport d'una colònia romana no especificada a Hispània, el nord d'Itàlia o bé la GàŀliaGàl·lia<ref>Tàcit. Històries. 1.5</ref> Aquest, com a premi, el va nomenar nomenar ''[[procurator]]'' a [[Illyricum]]. Malgrat tot, els problemes de Galba no havien fet més que començar i aviat les legions de [[Germània]] i la pròpia [[Guàrdia Pretoriana]] es revoltaren. El 15 de gener del 68 Galba fou assassinat i reemplaçat per [[Otó]], governador de [[Lusitània]], qui al mateix temps seria derrotat per les tropes de [[Vitel·li]], governador de Germània. Aquest any, conegut com l'[[Any dels quatre emperadors]], acabaria amb la revolta de [[Vespasià]] contra [[Viteŀli]]. Fusc fou un dels més actius partidaris de [[Vespasià]]. Tàcit diu que en popularitat entre els soldats només [[Antoni Prim]] li passava al davant. La flota de [[Ravenna]] el va aclamar com el seu cap i va dirigir les naus per la costa oriental d'Itàlia en coordinació amb les forces e Vespasià. En les operacions a terra, Fusc va comandar la [[Legió V Alaudae]] en la [[segona batalla de Bedriacum]] i la conquesta de Roma. Vespasià el va recompensar donant-li el càrrec de pretorià.
