Diferència entre revisions de la pàgina «Música clàssica»

m
Corregit: metal· lúrgia, va > metal·lúrgia, va
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
m (Corregit: metal· lúrgia, va > metal·lúrgia, va)
La música de l'època romàntica, des de 1820 - 1910, es va caracteritzar per una major atenció a la melodia i el ritme, així com elements expressius i emocionals, en paral·lel amb el romanticisme en altres formes d'art. Formes musicals van començar a trencar a partir de l'època clàssica formes (com les que encara s'està codificada), amb peces de forma lliure amb títols com nocturn, fantasia, i preludi de ser escrit, on les idees sobre l'exposició i el desenvolupament dels temes van ser ignorades o minimitzades.<ref name="Swafford200">[[#Swafford|Swafford]], p. 200</ref> La música es va tornar més cromàtica, dissonants, i tonally colorit, amb les tensions (respecte a les normes acceptades de les formes majors) sobre les firmes cada vegada més gran.<ref name="Swafford201">[[#Swafford|Swafford]], p. 201</ref> La cançó d'art (o Lied) va arribar a la maduresa en aquesta època, igual que l'epopeia de les escales de gran òpera, que va culminar amb Richard Wagner del cicle de l'Anell.<ref name="Grout73p595">[[#Grout73|Grout]], pp. 595-612</ref>
 
En el segle 19, les institucions musicals van poder separar-se del control dels patrons rics, com els [[compositor]]s i músics van ser capaços de construir la vida independent dels capricis de la noblesa a vegades inestable. Creixent interès en la música per la creixent classe mitjana a tot Europa occidental estimulat la creació d'organitzacions per a l'ensenyament, el rendiment i la preservació de la música. El piano, que va aconseguir la seva construcció moderna en aquesta era, en part degut als avenços de la metal· lúrgia, va esdevenir molt popular entre la classe mitjana, la demanda per l'instrument impulsat un gran nombre de constructors de piano. La majoria d'orquestres simfòniques amb una llarga història de la seva data de fundació d'aquesta època.<ref name="Swafford201"/> Alguns músics i compositors van ser les estrelles del dia, alguns, com Franz Liszt i Niccolò Paganini, compleixen les dues funcions.<ref name="Grout73p543">[[#Grout73|Grout]], p. 543</ref>
 
Va augmentar la diversitat dels instruments utilitzats, especialment a les orquestres i va aparèixer una gamma més àmplia d'instruments de percussió. Els instruments de metall va assumir un paper més important gràcies al fet que la incorporació de les vàlvules rotatives en el mecanisme de l'instrument va fer possible que aquests instruments poguessin exercir una gamma més àmplia de notes. La mida de l'orquestra, generalment al voltant de 40 instruments al classicisme, va créixer fins a sobrepassar el nombre de 100.<ref name="Swafford201"/> Per exemple, la ''[[Simfonia dels mil]]'' de [[Gustav Mahler]], de 1906, requereix més de 150 instrumentistes i un cor de més de 400 cantaires.
1.125.525

modificacions