Èrix: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Plini el Vell |
||
Línia 9:
Amilcar va abandonar per aquells mateixos dies la posició que tenia per tres anys a [[Ercte]] i es va dirigir a Erix per instal·lar-se al cim, però tot i que va ocupar la ciutat, els romans van resistir a la part alta del puig. Amilcar però va conservar la possesió de la ciutat i finalment la va abandonar amb la resta dels seus habitants, cap a Drepana, on fou assetjat pels romans i va resistir fins que la victòria naval de Lutatius Catulus sobre el cartaginesos el va forçar a demanar la pau el [[241 aC]].
Després d'això Erix va esdevenir un llogaret insignificant. Es esmentada mes tard com deshabitada; [[Plini el Vell]] l'esmenta com existent però probablement es un error. El santuari depenia de Segesta que fou la ciutat que va demanar a Tiberi la restauració. Els habitants d'Erix que podrien haver quedat es van establir a la zona del temple al cim de la muntanya on es el centre històric de la moderna San Giuliano.
Es possible que la vella ciutat fos al que modernament va constituir el convent de Santa Anna a mig camí baixant la muntanya. El temple de la muntanya era reverenciat pels romans i fou visitat pels diversos governadors romans de Sicília; es va crear pel temple una guàrdia d'honor formada per voluntaris de diverses ciutats, i diset ciutats pagaven entre totes una quantitat al any pels adornaments de la deessa; va decaure al final de la república i els habitants de Segesta en van demanar la restauració a [[Tiberi]], que va dir que si, però no ho va portar a terme, i fou [[Claudi]] qui el va restaurar uns anys després. Després ja no torna a ser esmentat i no es sap quant es va destruir o va ser abandonat. Modernament hi havia un castell (que fou presó). El temple apareix a una moneda de C. Considius Nonianus (segle I aC) que mostra el temple amb un períbol fortificat que incloïa una bona part de la muntanya.
| |||