Jofré de Bouillon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Corregit: jurament, compromentent-se > jurament, comprometent-se |
||
Línia 19:
Els diferents exèrcits van viatgar separadament, alguns per mar i d'altres per terra. Godofreu va sortir de Lorena l'agost del 1096 al capdavant del seu exèrcit (algunes fonts parlen de 40.000 homes) seguint l'anomenat "Camí de Carlemany" cap a Jerusalem. Després dels problemes que patí a Hongria, on fou incapaç d'evitar que els seus homes saquejessin altres cristians, va arribar a [[Constantinoble]]. Un dels motius que havien motivat al Papa a convocar la croada era ajudar a l'[[Imperi Bizantí|emperador bizantí]] [[Aleix I Comnè]] a combatre els [[turcs]] que estaven envaint les seves terres a l'[[Àsia Central]] i [[Pèrsia]].
Durant els següents mesos més exèrcits croats van arribar a Constantinoble. L'emperador Aleix va pressionar els croats perquè l'ajudessin a expulsar els turcs dels seves terres; una empresa que els croats consideraven secundària respecte a les campanyes a Palestina. A més, Aleix volia que els croats li juressin lleialtat. Finalment Godofreu i els altres cavallers van accedir a pronunciar una versió modificada del jurament,
La seva [[Setge de Nicea (1097)|primera victòria]], lluitant al costat dels soldats bizantins, va ser a la ciutat de [[Nicea de Bitínia]], que havia estat presa per l'[[imperi seljúcida]] uns anys abans. Godofreu i els seus cavallers hi van tenir un petit rol, amb Bohemond comandant el setge. Just quan els croats eren a punt d'assaltar la ciutat, la bandera bizantina va ser hissada després que Aleix hagués pactat la pau amb els assetjats en unes negociacions secretes.
| |||