Horari d'estiu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: respecte l'horari > respecte a l'horari
Línia 38:
== Origen ==
[[Fitxer:Clepsydra-Diagram-Fancy.jpeg|thumbnail|Antiga [[clepsidra]] o rellotge d'aigua. Una sèrie d'engranatges fan girar un cilindre que indica la longitud de les hores segons les dates.]]
Algunes [[civilitzacions]] antigues, com l'[[Antic Egipte|egípcia]] i la [[Antiga Roma|romana]], ajustaven els horaris al sol, amb majormés flexibilitat del que ho fa l'horari d'estiu, normalment dividint el temps de llum solar en dotze hores d'igual durada,. perPer la qualtant, cosa les hores de llum eren més llargues durant l'estiu.<ref name="citar">{{ref-web| url = http://curious.astro.cornell.edu/question.php?number=594| títol = Why is a day divided into 24 hours?| consulta = 27-01-08| any = abril 2006
}}</ref><ref>{{ref-publicació|article=Daylight saving in ancient Rome|autor=Berthold L. Ullman|publicació=The Classical Journal|volum=13|exemplar=6|pàgines=450–451|url=http://links.jstor.org/sici?sici=0009-8353%28191803%2913%3A6%3C450%3ADSIAR%3E2.0.CO%3B2-Z|data=1918|consulta=16-05-2007}}</ref> Per exemple, les [[clepsidres]] romanes tenien diferents escales pelsper als mesos de l'any: ena la latitud de [[Roma]], la tercera hora després de l'alba, l'hora ''tertia'', començava a les 09:02 (usantde l'horari modern) i durava 44 minuts en el [[solstici]] d'hivern, però en el d'estiu començava a les 06:58 i durava 75 minuts.<ref>{{ref-llibre|títol=Daily Life in Ancient Rome: The People and the City at the Height of the Empire|autor=Jérôme Carcopino|editorial=Yale University Press|capítol=The days and hours of the Roman calendar|isbn=0300000316|data=1968}}</ref> Tot i que al [[segle II aC]], [[Hiparc de Nicea]] va inventar el sistema de 24 hores d'igual durada, molt més útil per realitzarfer càlculs, no va ser fins al [[segle XIV]] que, amb la invenció del rellotge mecànic, es pogué adoptar el sistema d'hores iguals.<ref name="citar"/>
[[Fitxer:William-Willett.jpg|thumbnail|esquerra|[[William Willett]] proposà l'horari d'estiu i en féu una gran defensa.<ref>{{ref-llibre |autor=Prerau |títol= Seize the Daylight |pàgines=22}}</ref>]]
El [[1784]], [[Benjamin Franklin]], que servia com a enviat estranger a [[França]], va publicar anònimament una carta en la qual declarava que els parisencs estalviarien [[espelmes]] aixecantllevant-se més aviat i aprofitant més temps la llum solar.<ref>{{ref-publicació |autor= Seymour Stanton Block |article= Benjamin Franklin: America's inventor |publicació= American History |any=2006 |consulta=16-02-2007 |url=http://www.historynet.com/magazines/american_history/3036996.html}}</ref> Es va publicar per primera vegada a la secció "Économie" del diari ''Journal de Paris''; la versió revisada en [[anglès]] es publicà amb el nom de «An Economical Project»,<ref name="webexhibits"/> títol que no li va posar Franklin.<ref>{{ref-publicació|autor=A.O. Aldridge|article=Franklin's essay on daylight saving|publicació=American Literature|volum=28|exemplar=1|pàgines=23–29|data=1956|consulta=16-05-2007|url=http://links.jstor.org/sici?sici=0002-9831%28195603%2928%3A1%3C23%3AFEODS%3E2.0.CO%3B2-W}}</ref> La moderada sàtira de Franklin proposava imposar un impost a lesals contrafinestresfinestrons, racionarraccionar les espelmes i despertar els ciutadans tocant les campanes de les esglésies i disparantfent disparar canons a trenc d'alba, d'acord amb el seu proverbi:
{{cita|Anar a dormir i aixecarllevar-se d'hora del llit <br /> tornafa l'home saludable, savi i ric.<ref>En anglès: «Early to bed and early to rise / Makes a man healthy, wealthy, and wise.»</ref><ref>{{ref-publicació|autor=Seymour Stanton Block|article=Benjamin Franklin: America's inventor|publicació=American History|data=2006|consulta=16-02-2007|url=http://www.historynet.com/magazines/american_history/3036996.html}}</ref>|}} Franklin no va proposar cap canvi d'horari. Com a l'antiga Roma, a l'Europa del [[segle XVIII]] no disposavahi havia d'horaris precisos. Tanmateix,Però això va canviar aviat, ja queperquè el [[ferrocarril]] i les xarxes de comunicació van fer necessària l'estandardització del temps d'una forma que no era necessàriacalia en temps de Franklin.<ref>{{ref-publicació|autor=Eviatar Zerubavel|article=The standardization of time: a sociohistorical perspective|publicació=The American Journal of Sociology|volum=88|exemplar=1|data=1982|consulta=16-05-2007|pàgines=1–23|url=http://links.jstor.org/sici?sici=0002-9602%28198207%2988%3A1%3C1%3ATSOTAS%3E2.0.CO%3B2-H}}</ref>
 
El [[1905]], el constructor anglès [[William Willett]] va concebre l'horari d'estiu durant un passeig a cavall previ a l'esmorzar, quan es posà a reflexionar sobre quants londinencs dormien durant la millor part d'un dia d'estiu.<ref>{{ref-web| url = http://www.pettswood.org.uk/willett.cfm| títol = Royal Observatory commemorates William Willett| consulta = 27-03-2007| autor = David Rooney| editor = Petts Wood &amp; District Residents' Association| data = 2007
Línia 56:
}}</ref> però la seva idea no va ser acceptada immediatament.
 
[[Alemanya]], els seus aliats, i les seves zones ocupades van ser els primers països europeus a emprarfer servir l'horari d'estiu, que. esEs va aplicar per primera vegada el [[30 d'abril]] de [[1916]]. El [[Regne Unit]], la major part de la resta dels estats en guerra, i molts països neutrals europeus els van seguir. [[Rússia]] i i alguns altres països van esperar a l'any següent, i els [[Estats Units]] no el van emprar fins a [[1918]]. Des de llavors s'hi han produïthagut moltes propostes, ajustaments i revocacions de la norma.<ref>{{ref-llibre|autor=Prerau|títol=Seize the Daylight|pàgines=51–89}}</ref>
 
== Avantatges i inconvenients ==