Ovidi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
mCap resum de modificació
Línia 81:
[[File:Ovidius Metamorphosis - George Sandy's 1632 edition.jpg|thumb|200px|right|Edició anglesa de ''Les Metamorfosis'', 1632.]]
{{Principal|Les Metamorfosis}}
''Les Metamorfosis'', l'obra més ambiciosa i popular d'Ovidi, consisteix en un catàleg de 15 llibres escrits en [[hexàmetre dactílic|hexàmetres dactílics]] sobre les transformacions en la mitologia grega i romana situada en un marc mític-històric imprecís. Cada mite es troba a l'aire lliure on els mortals són sovint vulnerables a les influències externes. S'esmenten gairebé 250 diferents mites. El poema està en la tradició de la poesia [[Mitologia|mitològica]] i [[Etiologia|etiològica]] com ara [[Hesíode]] (''[[Catàleg de la Dona]]''), [[Cal·límac de Cirene|Cal·límac]] (''Aetia''), [[Nicandre de Claros|Nicandre]] (''Heteroeumena'') i [[Parteni de Nicea|Parteni]] (''Metamorfosi''). El primer llibre descriu la formació del món, les edats de l'home, el diluvi, la història del rapte de [[Dafne (nimfa)|Dafne]] per Apol·lo i de [[Io (nimfa)|Io]] per [[Etiologia|Júpiter]]. El segon llibre s'obre amb [[Faetont]] i continua descrivint l'amor de Júpiter amb [[Cal·listo (mitologia)|Cal·listo]] i [[Europa (filla d'AgènorAgenor)|Europa]]. El tercer llibre se centra en la mitologia de [[Tebes (Grècia)|Tebes]] amb les històries de [[Cadme]], [[Acteó]] i [[Penteu]]. El quart llibre se centra en tres parelles d'enamorats: [[Píram]] i [[Tisbe]], [[Salmacis]] i [[Hermafrodit]] i [[Perseu (heroi grec)|Perseu]] i [[Andròmeda (mitologia)|Andròmeda]]. El cinquè llibre se centra en el tema de les [[Muses]], i es descriu el rapte de [[Prosèrpina]]. El sisè llibre és un recull d'històries sobre la rivalitat entre els déus i els mortals; comença amb [[Aracne]] i acaba amb [[Filomela]]. El setè llibre se centra en [[Medea]], així com [[Cèfal (mitologia)|Cèfal]] i [[Procris]]. El vuitè llibre se centra en la fugida de [[Dèdal]], la caça del [[senglar de Calidó]], i el contrast entre els pietosos [[Filemó i Baucis]] i el malvat [[Erisícton]]. El novè llibre se centra en [[Hèracles]] i la incestuosa [[Biblis]]. El desè llibre se centra en històries d'amor impossible, com [[Orfeu]], que canta sobre [[Jacint (mitologia)|Jacint]], així com [[Pigmalió]], [[Mirra (filla de Cínires)|Mirra]] i [[Adonis (mite)|Adonis]]. L'onzè llibre compara la unió de [[Peleu]] i [[Tetis (mare d'Aquil·les)|Tetis]] amb l'amor de [[Ceix]] i [[Alcíone (filla d'Èol)|Alcíone]]. El llibre dotzè es desplaça del mite a la història i descriu les gestes d'[[Aquil·les]], la batalla dels [[Centaure (mitologia)|centaures]] i [[Ifigènia]]. El llibre tretzè tracta del concurs de les armes d'Aquil·les, i [[Polifem (fill de Posidó)|Polifem]]. El catorzè es trasllada a Itàlia, i descriu el viatge d'[[Enees]], [[Pomona]] i [[Vertumne]] i [[Ròmul i Rem|Ròmul]]. L'últim llibre s'obre amb una conferència filosòfica per part de [[Pitàgores]] i la deïficació de la [[Juli Cèsar|Cèsar]]. El final del poema elogia August i expressa la creença d'Ovidi que amb aquest poema ha guanyat la immortalitat.
 
En analitzar les ''Metamorfosis'', els estudiosos s'han centrat en l'organització que fa Ovidi d'aquesta gran quantitat d'informació. Les formes en què les històries estan unides per la geografia, temes, o contrastos creen efectes interessants i obliga constantment el lector a avaluar les connexions. Ovidi també varia el seu to i material de diferents gèneres literaris, [[Gian Biagio Conte|G. B. Conte]] ha qualificat el poema com "una espècie de galeria dels diversos gèneres literaris."<ref> Conte, G. pg.352 </ref> En aquest sentit, Ovidi es compromet creativament amb els seus predecessors, al·ludint de manera creativa a tot l'espectre de la poesia clàssica. L'ús que fa Ovidi de l'èpica alexandrina, o dels [[Dístic elegíac|dístics elegísacs]], mostra la seva fusió d'estil eròtic i psicològic amb les formes tradicionals de l'èpica.