Maulets (1705): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a
m Corregit: vejau > vegeu
Línia 58:
El poble i els maulets foren deixats a mercé de l'avanç borbònic i el retorn dels nobles botiflers. El Rei Felip mai va amagar les seues intencions: destruir els [[Furs de València|Furs]] i les antigues lleis valencianes "per just dret de conquesta". El Regne de València va desaparéixer com a estructura legal i va quedar només com a nom, sense entitat.<ref name="s1714">{{Citar publicació | cognom=Casas | nom =Sònia | article =Entrevista a Carme Pérez Aparicio | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.14-15 |issn = 1695-2014}}</ref>
 
Els maulets, però, no es rendiren, i la seua resistència va ser feroç. [[Xàtiva]] va haver de ser capturada casa per casa, i després fou arrasada i cremada en venjança. Sobre les runes de Xàtiva es construí una nova ciutat amb el nom de "''San Felipe''", en honor del monarca vencedor (vejauvegeu [[Extermini de Xàtiva]]). A València, els maulets tractaren d'impedir l'entrada dels ocupants, amb boicots i resistència passiva, fins que la repressió del [[Duc de Berwick]] i [[Claude François Bidal d'Asfeld]] els va silenciar.
 
Al nord, l'exèrcit borbònic avançava cap a [[Tortosa]], cremant, matant i saquejant les viles al seu pas. [[Gandia]], [[Alzira]], [[Dénia]], [[Alcoi]], [[Alacant]], [[Elx]], i moltes altres ciutats s'aferrissaren en la resistència mauleta.