Diferència entre revisions de la pàgina «Llengua morta»

m
cap resum d'edició
m (Robot inserta {{Commonscat}})
m
[[Fitxer:Cuneiform script2.jpg|thumb|L'escriptura cuneïforme va ser usada per a representar diverses llengües, com el [[sumeri]], [[accadi]], l'[[llengua hittita|hittita]] o l'[[Llengua elamita|elamita]], que actualment són llengües mortes]]
 
Una '''llengua morta''' és una [[llengua]] extinta que no es parla en cap comunitat en concret i no és la [[llengua materna]] de cap individu, sinó que roman només com a testimoni del passat o en documents escrits. Algunes llengües mortes continuen en certs usos, com a [[segona llengua]], [[llengua clàssica]] o [[llengua litúrgica|litúrgica]], encara que la llengua ja no sigui adquirida per ningú com a llengua materna. En aquests casos la llengua no segueix el camí normal d'evolució i desenvolupament que ocorren al llarg del temps en les llengües vives.
 
Algunes llengües mortes continuen en certs usos, com [[segona llengua]], [[llengua clàssica]] o litúrgica, encara que la llengua ja no sigui adquirida per ningú com a llengua materna. En aquests casos la llengua no segueix el camí normal d'evolució i desenvolupament que ocorren al llarg del temps en les llengües vives.
 
S'ha donat el cas de llengües mortes ressuscitades, com el [[còrnic]] i l'[[hebreu]]. També hi ha llengües, com el [[llatí]], que s'han continuat usant en l'alta cultura, l'educació, l'escriptura i la litúrgia molt després de desaparèixer en l'ús quotidià.
Hi ha moltes causes per les quals una llengua pot desaparèixer, causes que no tenen per què ser excloents. Un exemple és la conquesta espanyola d'[[Amèrica]], en la qual la hispanització i la forta influència cultural europea que es va produir al llarg del segle XVIII, va fer que el nombre de parlants en llengua caribenya materna anessin disminuint progressivament fins a desaparèixer definitivament i ser catalogada com a llengua morta el 1920.
 
* Violència. Guerres, invasions i colonitzacions poden fer desaparèixer físicament als parlants d'una llengua o canviar-la per una altra, de manera que la llengua desapareix amb ells. És el cas de les [[llengües de Tasmània]] o algunes de les llengües índies americanes, sobretot a l'[[Amèrica del Nord]]. Es pot considerar en aquest grup a les violentes polítiques de desarrelament seguides pel govern d'Austràlia contra els aborígens fins als [[anys 1960]]. De vegades es parla de «lingüicidi» en aquests casos.
* Desastres naturals i malalties. Desastres naturals com el [[tsunami]] viscut recentment a [[Indonèsia]], poden fer desaparèixer físicament a una població o deixar-la en estat que els seus parlants hagin de refugiar-se a una altra cultura, adoptant la seva llengua i costums. En el cas de les malalties, els investigadors moderns han de tenir molta cura en els seus contactes amb pobles remots, ja que la transmissió d'una malaltia trivial pot resultar fatal. Això afecta en gran manera a llengües parlades per petits grups. Per exemple, és ben conegut que l'[[Arau]] va desaparèixer a [[1877]] a causa d'una epidèmia de [[xarampió]].
* Pressió econòmica. En aquest cas la desaparició es produeix perquè els parlants consideren que els seus fills tindran un millor futur si aprenen una determinada llengua. En dues generacions la llengua original estarà en perill de desaparició. És el cas de la pressió de l'anglès sobre moltes llengües, incloent algunes tan importants com el [[danès]]<ref>En anglès: [http://www.plastic.com/comments.html; sid = 03/05/24/10202010; cid = 7 Encroaching English Erodes Local Languages] de la [[BBC]] (maig de 2003) i [http://www.uemilano.it/multilinguismo/copenhagen_en.html Multilingüisme?] (veure seccions English - a killer language? i Danish as an endangered species )En anglès: </ref> o el [[noruec]],<ref>[http://www.amarauna-languages .com/kudeaketa/inkesta_ikusi.php? zein = 192 & kop = 1 & pribatua = 1 Munduko hizkuntz amarauna] veure pregunta 18.Is the language Passed down from generation to generation? If not, why not? What language is replacing it?</ref> que, en aquest cas concret i de moment, no estan en perill. En el passat algunes activitats econòmiques van tenir un efecte desastrós sobre els pobles indígenes. Així, la [[febre del cautxú]] va delmar a nombrosos pobles amazònics especialment al nord del Perú (com els [[peba-jaguar]] i els [[bora-witoto]]).
* Prestigi cultural. Aquest mecanisme sovint està relacionat amb l'anterior, ja que el prestigi cultural sovint prové de la riquesa material. És un dels mecanismes més importants per a la desaparició de llengües petites. Quan una llengua estrangera obté prestigi i l'elit cultural o econòmica comença a usar-la, passarà poc temps fins que aquest aprenentatge es desplaci cap a la perifèria tant geogràfica com cultural i els nens deixin d'aprendre llengua pròpia a favor de l'externa. Diverses de les llengües desplaçades per la [[romanització]] haurien experimentat un procés d'aquest tipus. També n'és un exemple l'[[Llengua elamita|elamita]], substituït per les [[llengües iràniques]].
* Canvi voluntari. És relativament infreqüent, però hi ha casos documentats en què una població ha decidit voluntàriament i per assemblea canviar a una altra llengua.<ref>Claude Hagège, ''No a la mort de les llengües'', p.29, La decisió pública dels yaaku, ISBN 84-493-1175-6</ref> En algun moment entre el segle XVIII i XIX l'ètnia nord-peruana dels [[icahuate]]s va decidir migrar al sud i es va integrar juntament amb els [[Munic]], sent absorbida per aquests.
 
 
== Llengües amenaçades ==
Una llengua amenaçada és una llengua per la qual s'identifiquen factors que deixen entreveure la possibilitat que la llengua es converteixi en una llengua morta a mitjà termini. Normalment el factor principal que es considera per considerar una llengua amenaçada és que els fills de parlants nadius estiguin adquirint una altra llengua diferent o passada la més tendra infància deixin d'utilitzar la seva [[llengua materna]] en favor d'altres llengües d'ús més general.
 
D'altra banda hi ha evidències lingüístiques que una llengua que està perdent nombre de parlants i veu el seu ús cada vegada més restringit, fins a ser utilitzada només en un àmbit estrictament familiar perd algunes de les seves estructures lingüístiques més complexes. S'han observat tant la pèrdua de les àrees menys productives de la gramàtica, com la substitució de les estructures natives per estructures de les llengües en favor de les quals s'està perdent la llengua amenaçada. Per mesurar el grau de perill que té una llengua existeixen diferents índexs, entre ells l'[[escala EGIDS]].
 
La [[UNESCO]] té un [[Atles Interactiu UNESCO de les Llengües en Perill en el Món]] que proporciona informació sobre la ubicació i situació de les llengües amenaçades. També és d'utilitat el [[Llibre vermellVermell de les Llengües Amenaçades]] de Tapani Salminen i també publicat per la UNESCO.
 
== Reversió i supervivència de llengües ==
El [[llatí]], el [[grec clàssic]] i el [[sànscrit]] són llengües que es consideren habitualment llengües mortes. Tanmateix, hi ha també qui argumenta que no ho són si es té en compte que determinades ciències encara utilitzen una gran quantitat del seu lèxic i que hi ha encara moltes persones que són capaces de parlar com a segona llengua, però, és totalment dubtós que hi hagi parlants amb la mateixa intuïció per jutjar la gramaticalitat de certes sentències.
 
Per exemple, el llatí és la [[llengua oficial]] de l'[[església catòlica]]. Segons un article de Pierre Georges en la seva crònica de [[Le Monde]], el llatí s'hauria enriquit amb unes 60.000 paraules i locucions noves en els darrers segles. Com a exemples nomena vis atòmica per «poder nuclear», res inexplicata Volans per «[[OVNI]]», etc. El llatí va continuar en ús en textos científics i filosòfics molt de temps després de la seva mort, costum que es va mantenir com a mínim fins al [[segle XIX]].
 
Segons [[Paul Valéry]] no va ser fins després de la [[Primera Guerra Mundial]] que el coneixement del grec clàssic va deixar de ser habitual a [[França]] en persones formades. En la seva joventut no era gens estrany veure un home educat llegir [[Tucídides]] en el text original.
Aquest tipus de «vida» és possible per a un petit nombre de llengües que estan associades a una cultura amb el suficient prestigi i que permeti el manteniment de la llengua per a l'ús científic, legal o eclesiàstic. Per a usos litúrgics s'han conservat per exemple l'[[Antic eslau eclesiàstic|eslavó]], l'[[avèstic]], el [[Idioma copte|copte]], el [[sànscrit]], el [[ge'ez]], etc.
 
Determinades organitzacions utilitzen llengües mortes o rares per ajudar a produir un cert ambient o donar prestigi. Un exemple d'aquest ús és la [[Viquipèdia]]: hi ha versions en [[sànscrit]], [[llatí]], [[anglosaxó]] i [[Llengua gòtica|gòtic]].
 
=== Llengües ameríndies en perill d'extinció ===
 
== Bibliografia ==
* Dante Sinfuentes (ed.), 2005. Gramàtica de l'espanyol i competència lingüística (pp. 39-42).
{{Commonscat}}
* Gordon, Raymond G., Jr (ed.), 2005. [http://www.ethnologue.com Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition]. Dallas, Tex.: SIL International
* Hagège, Claude. No a la mort de les llengües. Barcelona: Ed Paidós, 2001. ISBN 84-493-1175-6.
 
* Dante Sinfuentes (ed.), 2005. Gramàtica de l'espanyol i competència lingüística (pp. 39-42).
{{Commonscat}}
 
{{ORDENA:Llengues Mortes}}
[[Categoria:Llengües mortes| ]]
230.965

modificacions