Llengua morta: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Cuneiform script2.jpg|thumb|L'escriptura cuneïforme va ser usada per a representar diverses llengües, com el [[sumeri]], [[accadi]], l'[[llengua hittita|hittita]] o l'[[Llengua elamita|elamita]], que actualment són llengües mortes]]

Una '''llengua morta''' és una [[llengua]] extinta que no es parla en cap comunitat en concret i no és la [[llengua materna]] de cap individu, sinó que roman només com a testimoni del passat o en documents escrits. Algunes llengües mortes continuen en certs usos, com a [[segona llengua]], [[llengua clàssica]] o [[llengua litúrgica|litúrgica]], encara que la llengua ja no sigui adquirida per ningú com a llengua materna. En aquests casos la llengua no segueix el camí normal d'evolució i desenvolupament que ocorren al llarg del temps en les llengües vives.

* Violència. Guerres, invasions i colonitzacions poden fer desaparèixer físicament als parlants d'una llengua o canviar-la per una altra, de manera que la llengua desapareix amb ells. És el cas de les [[llengües de Tasmània]] o algunes de les llengües índies americanes, sobretot a l'[[Amèrica del Nord]]. Es pot considerar en aquest grup a les violentes polítiques de desarrelament seguides pel govern d'Austràlia contra els aborígens fins als [[anys 1960]]. De vegades es parla de «lingüicidi» en aquests casos.

* Desastres naturals i malalties. Desastres naturals com el [[tsunami]] viscut recentment a [[Indonèsia]], poden fer desaparèixer físicament a una població o deixar-la en estat que els seus parlants hagin de refugiar-se a una altra cultura, adoptant la seva llengua i costums. En el cas de les malalties, els investigadors moderns han de tenir molta cura en els seus contactes amb pobles remots, ja que la transmissió d'una malaltia trivial pot resultar fatal. Això afecta en gran manera a llengües parlades per petits grups. Per exemple, és ben conegut que l'[[Arau]] va desaparèixer a [[1877]] a causa d'una epidèmia de [[xarampió]].

* Pressió econòmica. En aquest cas la desaparició es produeix perquè els parlants consideren que els seus fills tindran un millor futur si aprenen una determinada llengua. En dues generacions la llengua original estarà en perill de desaparició. És el cas de la pressió de l'anglès sobre moltes llengües, incloent algunes tan importants com el [[danès]]<ref>En anglès: [http://www.plastic.com/comments.html; sid = 03/05/24/10202010; cid = 7 Encroaching English Erodes Local Languages] de la [[BBC]] (maig de 2003) i [http://www.uemilano.it/multilinguismo/copenhagen_en.html Multilingüisme?] (veure seccions English - a killer language? i Danish as an endangered species )En anglès: </ref> o el [[noruec]],<ref>[http://www.amarauna-languages .com/kudeaketa/inkesta_ikusi.php? zein = 192 & kop = 1 & pribatua = 1 Munduko hizkuntz amarauna] veure pregunta 18.Is the language Passed down from generation to generation? If not, why not? What language is replacing it?</ref> que, en aquest cas concret i de moment, no estan en perill. En el passat algunes activitats econòmiques van tenir un efecte desastrós sobre els pobles indígenes. Així, la [[febre del cautxú]] va delmar a nombrosos pobles amazònics especialment al nord del Perú (com els [[peba-jaguar]] i els [[bora-witoto]]).

* Prestigi cultural. Aquest mecanisme sovint està relacionat amb l'anterior, ja que el prestigi cultural sovint prové de la riquesa material. És un dels mecanismes més importants per a la desaparició de llengües petites. Quan una llengua estrangera obté prestigi i l'elit cultural o econòmica comença a usar-la, passarà poc temps fins que aquest aprenentatge es desplaci cap a la perifèria tant geogràfica com cultural i els nens deixin d'aprendre llengua pròpia a favor de l'externa. Diverses de les llengües desplaçades per la [[romanització]] haurien experimentat un procés d'aquest tipus. També n'és un exemple l'[[Llengua elamita|elamita]], substituït per les [[llengües iràniques]].

Una llengua amenaçada és una llengua per la qual s'identifiquen factors que deixen entreveure la possibilitat que la llengua es converteixi en una llengua morta a mitjà termini. Normalment el factor principal que es considera per considerar una llengua amenaçada és que els fills de parlants nadius estiguin adquirint una altra llengua diferent o passada la més tendra infància deixin d'utilitzar la seva [[llengua materna]] en favor d'altres llengües d'ús més general.

La [[UNESCO]] té un [[Atles Interactiu UNESCO de les Llengües en Perill en el Món]] que proporciona informació sobre la ubicació i situació de les llengües amenaçades. També és d'utilitat el [[Llibre vermellVermell de les Llengües Amenaçades]] de Tapani Salminen i també publicat per la UNESCO.

Per exemple, el llatí és la [[llengua oficial]] de l'[[església catòlica]]. Segons un article de Pierre Georges en la seva crònica de [[Le Monde]], el llatí s'hauria enriquit amb unes 60.000 paraules i locucions noves en els darrers segles. Com a exemples nomena vis atòmica per «poder nuclear», res inexplicata Volans per «[[OVNI]]», etc. El llatí va continuar en ús en textos científics i filosòfics molt de temps després de la seva mort, costum que es va mantenir com a mínim fins al [[segle XIX]].

Determinades organitzacions utilitzen llengües mortes o rares per ajudar a produir un cert ambient o donar prestigi. Un exemple d'aquest ús és la [[Viquipèdia]]: hi ha versions en [[sànscrit]], [[llatí]], [[anglosaxó]] i [[Llengua gòtica|gòtic]].

* Hagège, Claude. No a la mort de les llengües. Barcelona: Ed Paidós, 2001. ISBN 84-493-1175-6.