La '''dietètica''' és la ciència que estudia els régimsrègims dels aliments estant amb salut o malalt (dietoteràpia), d'acord amb els coneixements sobre [[fisiologia]] de la [[nutrició]] en el primer cas i sobre la fisiopatologia del trastorn en el segon.
És l'estudi higiènic de l'alimentació, que permet establir, de mameramanera científica, la ració alimentíciaalimentària o dieta que convé a una persona, segons el seu treball o estat de salut. '''Dietista''' és l'especialista en dietètica.
A l'antiga grèciaGrècia [[Hipòcrates]] va ser un precursor de la dietètica: "que el teu aliment sigui la teva medicina". Però ell seguia la teoria obsoleta dels quatre elements.
L'espanyol [[Francisco Grande Covián]], va relacionar científicament la realciórelació entre l'excés de [[greix]] en la dieta i el [[sobrepès]] i la generació de problemes cardiovasculars segons el nivell de [[colesterol]].
==Aspectes rellevants==
Els principals compoenetscomponents de la dieta d'una societat o un país tendeixen a estar relacionats amb el seu grau de prosperitat. La caiguda en el consum d'aliments rics en [[midó]] i l'augment del consum de greixos animals són unes de les característiques més evidents. Els sucres simples especialment en forma de [[sacarosa]] i [[glucosa]] passen a ser el 50% del total de [[glúcid]]s en els països pròspers comparats amb el 5-10% en els païsopaïsos més pobres.<ref>{{format ref}} http://books.google.cat/books?hl=ca&id=a-pSOMMaoaUC</ref>
La dieta de l'estil d'Occident requereix tres vegades més biomassa per càpitacapita que una dieta saludable basada en les plantes (Penning de Vries et el 1996). Els occidentals estan amatents al tema de la seguretat alimentària i a la toxicologia més que no pas a les implicacions de la salut a llarg termini. El model occidental tendeix a implantar-se fins i tot en zones d'antiga i diferent tradició gastronòmica, per exemple al [[Japó]] l'any 1963 el percentatge de greix en la dieta era del 13% i va passar a ser del 26% el 1988 (FAO 1991). Molt similar, però més tardana i més ràpida va ser l'evolució a la [[Xina]] (del 13 al 21% de 1990 a 1992). Els països de l'est d'Europa han passat a ser els de més percentatge d'obesitat d'Europa amb les malalties associades de diabetis, hipertensió, hipercolesterèmiahipercolesterolèmia, malalties coronàries i càncers associats a la dieta.
En els països del tercer món hi ha molta diferència entre la dieta de les ciutats (amb més consum de greixos, sucres i sal) i la del camp dins un mateix país.
