Viquipèdia

Tiempo de Hoy: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: a les afores > als afores
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{MEI|data=abril de 2013}}
'''Tiempo''' és una revista setmanal d’actualitat que s’edita a Madrid i es distribueix a [[Espanya]] els divendres. Pertany al '''[[Grupo Zeta''']]. El 17 de maig de 1982 es va publicar per primera vegada i la seva evolució ha transcorregut de forma paral·lela a la democràcia espanyola.
 
== Origen ==
La revista ''Tiempo'' va néixer el 1981 com a suplement d’informaciód'informació política de la revista ''[[Interviú]]'' (''Tiempo de Política'') del grup editorial Grupo Zeta. Un any després neix en plena [[Transició democràtica espanyola|Transició]], en mig del judici del [[23-F]] de forma independent. Així, el 17 de maig de 1982 [[Antonio Asensio Pizarro]] fundava ''Tiempo'' amb una portada protagonitzada per una gran il·lustració sobre [[Felipe González]] com icona del [[socialisme]]. El número 1 de la revista surt al carrer quan, als afores de Madrid, a [[Campamento]], eren jutjats els protagonistes del 23F, els espanyols començaven a gaudir de la consolidació de les llibertats i el govern de la [[UCD]], encapçalat per [[Leopoldo Calvo Sotelo]], estava a punt de donar pas al [[PSOE]] que liderava Felipe González. Va néixer com una revista independent, d’informaciód'informació general i de continguts polítics, socials, culturals i econòmics.
 
== Història ==
En menys de dos anys ''Tiempo'' va aconseguir el lideratge de les publicacions setmanals d’informaciód'informació general a Espanya tant en difusió com en influència i en facturació publicitària. També va aconseguir el respecte internacional, fins al punt que ''[[The New York Times Syndicate]]'' va assenyalar que era la millor revista del món escrita en castellà. ''Tiempo'' va començar sent una publicació dedicada a la política. Després, va passar a una fórmula més completa que barrejava la cultura, l'espectacle, els successos, l'economia i l'esport per seduir a lectors diversos. La crònica social va adquirir aviat una transcendència inusitada. Va tenir tant d'èxit que tots els setmanaris del moment es van veure forçats a seguir els passos de ''Tiempo''.
''Tiempo'' va començar sent una publicació dedicada a la política. Després, va passar a una fórmula més completa que barrejava la cultura, l’espectacle, els successos, l’economia i l’esport per seduir a lectors diversos. La crònica social va adquirir aviat una transcendència inusitada. Va tenir tant d’èxit que tots els setmanaris del moment es van veure forçats a seguir els passos de ''Tiempo''.
 
== Contingut ==
Les pàgines del setmanari han estat testimoni i també protagonistes de tots els grans esdeveniments, des de la caiguda del [[Mur de Berlín]] fins a l’advenimentl'adveniment de l’eurol'[[euro]] com a moneda única dels europeus. Per les pàgines de ''Tiempo'' han passat des de la reina[[Reina SofíaSofia]] l’anyl'any 1986, en la que va ser la seva primera entrevista a la premsa espanyola, fins a la publicació dels arxius secrets de [[Franco]]. Va descobrir el fosc enriquiment de [[Mariano Rubio]] amb [[Ibercorp]] i va denunciar les corrupcions del director de la [[Guàrdia Civil]], [[Luis Roldán]]. Això no obstant, la seva primera exclusiva important va ser sobre unes comissions milionàries que beneficiaven a membres de la [[Família Reial Espanyola]] amb la venda d’avionsd'avions militars.
 
== Les millors exclusives ==
 
* '''1982: ''El pueblo, contra la sentencia'''''. El 3 de juny, quan ''Tiempo'' feia 15 dies que estava als quioscosquioscs, es va conèixer la sentència dictada pel [[Consell Suprem de Justícia Militar]] als acusats del cop d’Estatd'Estat del 23F. La revista va encarregar a l’empresal'empresa [[Gallup]] un sondeig en el que el 53% dels espanyols es mostrava en desacord amb la sentencia per tova.▼
 
* '''1983: ''Así secuestramos a Diego Prado'''''. La confessió d’und'un dels primers etarres penedits: [[José María Tapia]]. ▼
'''1982: “EL PUEBLO, CONTRA LA SENTENCIA”'''
* '''1984: ''Los archivos secretos de Franco'''''. Va ser un resum dels 20.000 folis dels arxius de Franco. Els va publicar durant diverses setmanes.▼
 
* '''1985: ''Lo que hay detrás del GAL'''''. La revista es va posar a investigar quan un presumpte membre d’aquelldel grup [[GAL]], va saltar pels aires mentre manipulava una bomba. Destaca la informació d’und'un antic membre d’ETAd'[[ETA]], [[Juan Miguel Cabezas]], que va col·laborar amb la policia.▼
▲El 3 de juny, quan ''Tiempo'' feia 15 dies que estava als quioscos, es va conèixer la sentència dictada pel Consell Suprem de Justícia Militar als acusats del cop d’Estat del 23F. La revista va encarregar a l’empresa Gallup un sondeig en el que el 53% dels espanyols es mostrava en desacord amb la sentencia per tova.
* '''1986: ''Habla la Reina'''''. Mai abans havia concedir la Reina Sofia una entrevista a un mitjà de comunicació espanyol. La Reina va asseure’sasseure's davant del primer director de la revista, [[Julián Lago]], en un despatx de la [[Palau de la Zarzuela|Zarzuela]]. La Reina va contestar a 60 preguntes. ▼
 
* '''1990: ''La maldición de una dinastia'''''. La matança de [[Puerto Hurraco]] protagonitzada pels "Patas Pelás" contrecontra els "Amadeos". ▼
'''1983: “ASÍ SECUESTRAMOS A DIEGO PRADO”'''
* '''1992: ''Así será la gran fiesta olímpica'''''. Aquell any ''Tiempo'' va fer un esforç informatiu: cinc suplements especials al llarg de 1992 sobre els [[Jocs Olímpics de Barcelona]], la capitalitat cultural de Madrid i l’Exposiciól'[[Exposició Universal de Sevilla de 1992|Exposició InternacionalUniversal de Sevilla]]. ▼
 
Declaracions* del'''1993: Rei''Las confesiones íntimas de Don Juan de Borbón'''''. Declaracions del rei [[Joan Carles I]] on deia el que pensava dels socialistes, del seu fill, del famós 23-F, de la unitat d’Espanyad'Espanya i d’ende Franco.▼
▲La confessió d’un dels primers etarres penedits: José María Tapia.
* '''1996: ''La fortuna personal de los políticos'''''. Faci Peñate va aconseguir fer un treball minuciós i amb [[José María Aznar López|Aznar]] a Lala [[Palau de la Moncloa|Moncloa]] va aconseguir que 41 polítics donessin dades dels seus guanys de manera voluntària. ▼
 
* '''1997: ''Así secuestramos a Ortega Lara'''''. Va ser un cas que va commocionar l’opiniól'opinió pública espanyola. ''Tiempo'' va explicar en primícia el testimoni delsdel seuscaptiveri d'[[Ortega captivadorsLara]] de la mà de Carlos Fonseca.▼
'''1984: “LOS ARCHIVOS SECRETOS DE FRANCO”'''
* '''1998: ''Ansón: La confesión'''''. En aquest número [[Luis María Ansón]] denuncia una trama per acabar amb Felipe González. En una entrevista amb [[Santiago Belloch]], Anson li explica com un grup de periodistes es va organitzar per fer una crítica contra González i impedir la seva reelecció el 1996. Com la revista va sortir un 23-F, aquella exclusiva va ser coneguda como ‘l’ansonada’"l’ansonada". Va ser el número másmés venut de la història de la revista. ▼
 
* '''2000: ''Un palacio para un rey'''''. Són les primeres fotografies de la nou palauet que s’estavas'estava construint el [[Príncep Felip]].▼
▲Va ser un resum dels 20.000 folis dels arxius de Franco. Els va publicar durant diverses setmanes.
* '''2006: ''Arde Marbella'''''. Dades del [[Cas Malaya]] on es mostraven els cobraments milionaris de [[Julián Muñoz]]. ▼
 
* '''2007: ''El hombre del millón de euros'''''. Només una setmana després que la revista expliqués tots els detalls de la separació dels ducs[[Ducs de Lugo]], els periodistes Marisa Perales, Pepa Rebollo i Javier Otero van desvetllar, els quantiososgrans ingressos de [[Jaime de Marichalar]]. ▼
'''1985: “LO QUE HAY DETRÁS DEL GAL”'''
* '''2009: ''Los diez masones más influyentes'''''. Gràcies al periodista Luis Algorri, va aconseguir fotografiar els deu [[maçons]] més importants d’Espanyad'Espanya. Es tracta d’unad'una exclusiva que encara avui segueix sent la més Lleidallegida a la pàgina web de la revista.▼
 
* '''2010: ''Sónsoles no aguanta más'''''. A la meitat de la [[Consell de Ministres d'Espanya (IX Legislatura)|segona legislatura]] de [[Zapatero]], la revista va publicar una exclusiva que va remoure l’actualitatl'actualitat política: El periodista Antonio Rodríguez va explicar com la [[Sonsoles Espinosa Díaz|dona del president del govern]] li havia demanat al seu marit no optar a un tercer mandat. ▼
▲La revista es va posar a investigar quan un presumpte membre d’aquell grup, va saltar pels aires mentre manipulava una bomba. Destaca la informació d’un antic membre d’ETA, Juan Miguel Cabezas, que va col·laborar amb la policia.
* '''2010: ''Los papeles privados de Franco'''''. La vida de Franco sempre va ser una mina per la revista ''Tiempo''. Ja Elel 1984 es van publicar els arxius secrets del dictador, però, quan ja semblava que estabaestava tot explicat, el setmanari de la mano de Javier Otero, va trobar el 2010 material encara inèdit, como el patrimoni del ‘Caudillo’"Caudillo" aen l’acabaracabar la guerra o les seves inversions a la bolsa[[borsa]].▼
 
* '''2011: ''Los diarios perdidos de Alcalá-Zamora'''''. Just quan la revista va publicar el seu número 1.500, el periodista Antonio Rodríguez va aconseguir una de les notícies que canvien la història d’Espanyad'Espanya: els diaris perduts de [[Niceto Alcalá-Zamora]], primer president de la [[Segona República Espanyola]]. Aquests papers poses en entredit la victòria del [[Front Popularpopular]] en les eleccions de febrer de 1936.▼
'''1986: “HABLA LA REINA”'''
* '''2012: ''Así viven los últimos etarras'''''. Una de les últimes exclusives publicades per la revista, de la mà d’Antoniod'Antonio Rodríguez, ha tingut com a protagonistes als últims etarres en actiu: els seus sous, les pistoles que els queden…queden... ▼
 
▲Mai abans havia concedir la Reina Sofia una entrevista a un mitjà de comunicació espanyol. La Reina va asseure’s davant del primer director de la revista, Julián Lago, en un despatx de la Zarzuela. La Reina va contestar a 60 preguntes.
 
'''1990: “LA MALDICIÓN DE UNA DINASTIA”'''
 
▲La matança de Puerto Hurraco protagonitzada pels Patas Pelás contre els Amadeos.
 
'''1992: “ASÍ SERÁ LA GRAN FIESTA OLÍMPICA”'''
 
▲Aquell any ''Tiempo'' va fer un esforç informatiu: cinc suplements especials al llarg de 1992 sobre els Jocs Olímpics de Barcelona, la capitalitat cultural de Madrid i l’Exposició Internacional de Sevilla.
 
'''1993: “LAS CONFESIONES ÍNTIMAS DE DON JUAN DE BORBÓN”'''
 
▲Declaracions del Rei Don Joan Carles on deia el que pensava dels socialistes, del seu fill, del famós 23-F, de la unitat d’Espanya i d’en Franco.
 
'''1996: “LA FORTUNA PERSONAL DE LOS POLÍTICOS”'''
 
▲Faci Peñate va aconseguir fer un treball minuciós i amb Aznar a La Moncloa va aconseguir que 41 polítics donessin dades dels seus guanys de manera voluntària.
 
'''1997: “ASÍ SECUESTRAMOS A ORTEGA LARA”'''
 
▲Va ser un cas que va commocionar l’opinió pública espanyola. ''Tiempo'' va explicar en primícia el testimoni dels seus captivadors de la mà de Carlos Fonseca.
 
'''1998: “ANSÓN: LA CONFESIÓN”'''
 
▲En aquest número Luis María Ansón denuncia una trama per acabar amb Felipe González. En una entrevista amb Santiago Belloch, Anson li explica com un grup de periodistes es va organitzar per fer una crítica contra González i impedir la seva reelecció el 1996. Com la revista va sortir un 23-F, aquella exclusiva va ser coneguda como ‘l’ansonada’. Va ser el número más venut de la història de la revista.
 
'''2000: “UN PALACIO PARA UN REY”'''
 
▲Són les primeres fotografies de la nou palauet que s’estava construint el Príncep Felip.
 
'''2006: “ARDE MARBELLA”''''''
 
▲Dades del Cas Malaya on es mostraven els cobraments milionaris de Julián Muñoz.
 
'''2007: “EL HOMBRE DEL MILLÓN DE EUROS”'''
 
▲Només una setmana després que la revista expliqués tots els detalls de la separació dels ducs de Lugo, els periodistes Marisa Perales, Pepa Rebollo i Javier Otero van desvetllar, els quantiosos ingressos de Jaime de Marichalar.
 
'''2009: “LOS DIEZ MASONES MÁS INFLUYENTES”'''
 
▲Gràcies al periodista Luis Algorri, va aconseguir fotografiar els deu més importants d’Espanya. Es tracta d’una exclusiva que encara avui segueix sent la més Lleida a la pàgina web de la revista.
 
'''2010: “SONSOLES NO AGUANTA MÁS”'''
 
▲A la meitat de la segona legislatura de Zapatero, la revista va publicar una exclusiva que va remoure l’actualitat política: El periodista Antonio Rodríguez va explicar com la dona del president del govern li havia demanat al seu marit no optar a un tercer mandat.
 
'''2010: “LOS PAPELES PRIVADOS DE FRANCO”'''
 
▲La vida de Franco sempre va ser una mina per la revista ''Tiempo''. Ja El 1984 es van publicar els arxius secrets del dictador, però, quan ja semblava que estaba tot explicat, el setmanari de la mano de Javier Otero, va trobar el 2010 material encara inèdit, como el patrimoni del ‘Caudillo’ a l’acabar la guerra o les seves inversions a la bolsa.
 
'''2011: “LOS DIARIOS PERDIDOS DE ALCALÁ-ZAMORA”'''
 
▲Just quan la revista va publicar el seu número 1.500, el periodista Antonio Rodríguez va aconseguir una de les notícies que canvien la història d’Espanya: els diaris perduts de Niceto Alcalá-Zamora, primer president de la Segona República. Aquests papers poses en entredit la victòria del Front Popular en les eleccions de febrer de 1936.
 
'''2012: “ASÍ VIVEN LOS ÚLTIMOS ETARRAS”'''
 
▲Una de les últimes exclusives publicades per la revista, de la mà d’Antonio Rodríguez, ha tingut com a protagonistes als últims etarres en actiu: els seus sous, les pistoles que els queden…
 
== Difusió ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Tiempo_de_Hoy»