Aixera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
data de proposta de fusió
m Correcció de format: aC, dC
Línia 18:
La paraula ''aixerà'' (plural: '''&#1488;&#1458;&#1513;&#1473;&#1461;&#1512;&#1493;&#1465;&#1514;''' i '''&#1488;&#1458;&#1513;&#1473;&#1461;&#1512;&#1460;&#1497;&#1501;'''), també podia designar un bosc o bosquet sagrat (un &#8216;''lluc''&#8217;) i un tronc de fusta (emprat per a fer-hi una representació de la deessa, en una època en què no es percebia cap diferència entre la deessa i l'objecte que la representava).<ref>Cf. Jutges 3,7: «'''7''' El mal comportament dels israelites ofenia Jahvè. Es van oblidar del seu Déu, Jahvè, i van adorar els baals i els troncs sagrats (וְאֶת-הָאֲשֵׁרוֹת)». ''Traducció interconfessional'': «'''7''' Els israelites, amb el seu mal comportament, van ofendre el Senyor; van oblidar el Senyor, el seu Déu, i donaven culte als Baals en els bosquets sagrats» (és una interpretació respectable, però més aviat caldria traduir: «retien culte als Baals i als boscos sagrats».</ref> Aquests bosquets sagrats solien estar situats a prop dels santuaris en honor de la ''deessa mare''.<ref>*[http://elguanche.net/Benchomo/apuntesiglesiaguanche11.htm ASHERAH] {{es}}</ref> Al [[Llibre dels Jutges]], Jahvè ordena al jutge [[Gedeó]] que talli el bosquet sagrat d’Aixerà que hi ha al costat d'un altar de [[Baal]], aixecat per son pare.<ref>Jutges 6,25-30: «'''25''' Aquella mateixa nit, Jahvè li va dir; «Agafa el toro gros de casa teva, és a dir, el de set anys, i ensorra l'altar de Baal del teu pare. Talla també el tronc sagrat (וְאֶת-הָאֲשֵׁרָה אֲשֶׁר-עָלָיו) que hi ha al costat, '''26''' i construeix un altar a Jahvè, el teu Déu, al capdamunt d'aquesta roca, amb el fogar. Després pren el toro gros i crema'l en holocaust damunt la llenya del tronc sagrat (בַּעֲצֵי הָאֲשֵׁרָה) que hauràs tallat». '''27''' Gedeó va prendre deu homes d'entre els seus mossos i va fer tal com li havia manat Jahvè. Però com que tenia por de la seva família i de la gent del poble, si ho feia de dia, ho va fer de nit. '''28''' En llevar-se la gent del poble i adonar-se que l'altar de Baal havia estat destruït, el tronc sagrat (וְהָאֲשֵׁרָה), tallat, i el toro gros, sacrificat damunt un altar construït de poc, '''29''' es deien entre els veïns: «Qui ha fet això?» Després d'indagar i de buscar, van començar a dir: «Ho ha fet Gedeó, fill de Joàs». '''30''' La gent del poble deien a Joàs: «Fes sortir el teu fill; ha de morir, perquè ha destruït l'altar de Baal i ha tallat el tronc sagrat (וְכִי כָרַת הָאֲשֵׁרָה אֲשֶׁר-עָלָיו) que hi havia vora l'altar». La ''Traducció interconfessional'' fa: «'''25''' Aquella mateixa nit, el Senyor va parlar a Gedeó: &#8220;--Agafa el toro del teu pare, el segon que va néixer, el de set anys. Destrueix l'altar del teu pare dedicat a Baal i talla el bosquet sagrat que hi ha al seu costat. '''26''' Després dedica un altar al Senyor, el teu Déu, en el cim d'aquest tossal; agafa el toro, el segon que va néixer, i sacrifica'l en holocaust amb la llenya del bosquet sagrat que hauràs tallat&#8221;. '''27''' Gedeó va fer el que el Senyor li havia dit, amb l'ajut de deu servents. Però va fer-ho de nit. No va gosar fer-ho de dia per por de la seva família i de la gent del seu poble. '''28''' L'endemà al matí la gent va trobar enderrocat l'altar de Baal i tallat el bosquet sagrat, i veié que algú havia ofert en holocaust el toro segon sobre el nou altar. '''29''' I es demanaven els uns als altres: &#8220;--Qui ha fet una cosa així?&#8221; Van investigar i preguntar, i van deduir que havia estat Gedeó, el fill de Joaix. '''30''' Llavors anaren a dir a Joaix: &#8220;--Dóna'ns el teu fill; ha de morir, perquè ha enderrocat l'altar de Baal i ha tallat el seu bosquet sagrat&#8221;».</ref> Pels veïns dels hebreus, els fenicis, aixecar pilars de pedra significava la ''numinous'' o presència d'una divinitat, i els pilars de fusta eren anomenats ''[[Pal d'Ashera|aixeràs]]''.
La [[Bíblia]] diu que el seu culte havia estat practicat dins del [[Temple de Jerusalem]]. Així, el rei [[Josies]], vers el -630 a.CaC. «va ordenar al gran sacerdot Helquies, als sacerdots suplents i als guardians del cancell que traguessin del santuari de Jahvè tots els objectes dedicats al culte de [[Baal]], d'[[Astarté]] i de tota la host celestial. Els cremà fora de [[Jerusalem]] als camps del [[Camps del Cedró|Cedró]], i en dugué les cendres a Bet-El» (2 Reis 23:4).
 
== Esposa de Jahvè ==
Línia 24:
Descobriments arqueològics relativament recents (daten de finals dels anys 60 i dels anys 70 del segle passat), demostren que era venerada com la deessa consort de Jahvè. A una gerra de ceràmica (el denominat '''pithos A''') trobada al jaciment arqueòlogic de [[Kuntillet ˤAjrūd]] (hebreu: כונתילת עג'רוד; àrab: كونتيلة عجرود. Península del [[Sinaí]]) i datada entre el [[950 aC]] i el [[850 aC]] s'hi va trobar la inscripció: "que Jahvè de Šomərōn (=''Samaria'') et beneeixi i la seva [esposa] Aixerà"".<ref>Cf. Scheffler 2000:102</ref> Frederic Raurell (Raurell 1987:323) la tradueix així: &#171;X diu: Digues a Y i a Yauˤasah i (a Z): | Us beneeixo | per Jahveh, el nostre guardià, i | per la seva Asherah&#187;; a un altre pithos (el denominat '''pithos B''') s'hi llegeix la inscripció "Amaryo ha parlat: "digueu al seu senyor: &lt;...&gt; / Que Jahvè de Teman et beneeixi i la seva [esposa] '''Aixerà'''. / Que ell et beneeixi, / i que ell vetlli damunt teu, / i que ell sigui amb tu"<ref>Cf. Scheffler 2000:105</ref> (la traducció catalana del 1987 de Raurell (Raurell 1987:323) fa: &#171;Amaryau diu: Digues al meu senyor (X): et beneeixo | per Jahveh (el nostre guardià) i per la seva Asherah&#187;). Les diferents lectures i interpretacions de les inscripcions de Kuntillet ˤAjrūd es poden consultar a Binger 1997:167-175.
 
A una tercera inscripció, trobada el 1967 per William G. Dever a una tomba de [[&#7722;irbet el-Q&#333;m]] (hebreu: חורבת אל-קום; àrab: &#1582;&#1585;&#1576;&#1577; &#1575;&#1604;&#1603;&#1608;&#1605; -també transcrit com a Khirbat al-Kawm-, a una vintena de quilòmetres d'[[Hebró]], a la zona de transició entre la Xefelà (הַשְפֵלָה) i la regió de l'altiplà central de Judea) i datada epigràficament a la segona meitat del segle VIII a.C.aC (entre el [[800 aC]] i [[700 aC]] aC), hi diu: "ˀ&#362;r&#299;y&#257;h&#363;, el ric (o: "el governador"; o: "el cantor"), ha fet escriure això: / ˀ&#362;r&#299;y&#257;h&#363; ha estat beneït per Jahvè. / Ell l'ha salvat dels seus destrets (o: dels seus enemics) per [intercessió de] la seva [esposa] Aixerà. [Ho ha escrit] ˀOny&#257;h&#363;".<ref>Seguint la traducció alemanya de Matthias Köckert (2005:12) que fa: &#171;(1) Uriyahu, der Reiche, hat es schreiben [lassen]: (2) Gesegnet war Uriyahu vor Jahwe. (3) Und von seinen Feinden hat er ihn um seiner Aschera willen/durch seine Aschera errettet&#187;.<BR>Les tres primeres línies del text original (de les quatre de què consta) de la incripció de &#7722;irbet el Q&#333;m fa:<BR>1. אריה העשר כתבה (Raurell 1987:319: לאריהו. הקשׁב. רתבה)<br>2. ברך אריהו לה (Raurell 1987:319: (ברך. אריהו. ליהוה<BR>3. ומצריה לאשרתה הושע לה (Raurell 1987:319: ומצריה. לאשׁרתה. הושׁ. עלה).<BR>Per a qui vulgui veure aquesta inscripció, es troba reproduïda, transcrita i traduïda a Judith M. Hadley ("From Goddess to Literary Construct"), pp. 364-365.</ref> La traducció catalana de Frederic Raurell (Raurell 1987:319), oferta en versió bilingüe hebreu-català i que segueix el text establert per Dever 1984, fa així: &#171;D'Uryahu. Vés amb compte amb la seva inscripció. | Que Uryahu sigui beneït per Jhwh | i (per la seva asherah) dels seus enemics/per la seva asherah/l'ha salvat | per Onyahu | i per la seva asherah | (?)&#187;. Hom pot trobar les diferents transcripcions i traduccions de la inscripció de &#7722;irbet el-Q&#333;m a ''The Khirbet el-Qom inscription'', dins Binger 1997:164-167.
 
Segons l'[[arqueologia|arqueòleg]] [[William G. Dever]] la deessa Aixerà fou venerada durant segles per molts pobles semítics de [[Palestina]]. En el cas del [[judaisme]], [[Jahvè]], va evolucionar d'un simple déu consort d'aquesta deessa, passant per adoptar el paper de Déu nacional i finalment sent venerat com a Déu únic, la classe política dominant, influenciada pels perses va rebutjar la resta de divinitats i convertí els hebreus a una nova religió [[Monoteisme|monoteista]].