Ports púnics de Cartago: diferència entre les revisions

Els '''ports púnics de Cartago''', a la moderna [[Cartago]], són avui dia dues llacunes de contorns imprecisos; la més petita era el port comercial rectangular i la més gran, circular, quasi tancada a la part de la costa, era el port de la [[marina cartaginesa]],<ref> Hugo o'Donnell, ''[http://www.uib.es/depart/dha/prehistoria/docs/jul09/2.pdf Historia militar de España]'' {{es}}</ref> i al mig de la llacuna hi havia el palau de l'almirall. El terme de ports púnics de Cartago serveix per designar als antics ports de la ciutat de [[Cartago]] que van estar en funcionament durant l'[[Història antiga|Antiguitat]]. Cartago era abans de res una potència que es podria denominar com un ''Imperi dels mars'', és a dir, una [[talassocràcia]],<ref>François Decret, ''Carthage ou l'empire de la mer'', ed. de Seuil, París, 1977.</ref> que el seu poder es basava principalment en la magnitud del seu [[comerç]]. El poble cartaginès no era l'únic que seguia aquesta política de domini dels mars, ja que diversos dels pobles de l'Antiguitat «van viure per i per al mar».

 

 

Cartago no va ser la primera colònia [[fenícia]] a la costa [[Nord d'Àfrica|nord-africana]], ja que [[Útica]] havia estat fundada aproximadament el 1100 a.C. Més enllà del seu origen, la ciutat va dominar àmpliament tota la [[Conca del Mediterrani|conca occidental]] del [[mar Mediterrani]], va desenvolupar el seu "''[[hinterland]]''" africà, que va arribar a la seva fi quan va haver d'enfrontar-se a un poder llavors emergent, la [[República Romana]], potència que va provocar la seva caiguda definitiva. A causa de la seva identitat, Cartago va ser punt d'ancoratge entre les dues conques del Mediterrani, la part oriental, el bressol de [[Fenícia]], i la part occidental, espai de la seva expansió i de la seva caiguda.