Abd-al-Aziz al-Mansur: diferència entre les revisions

El seu regnat va ser en general pacífic, gràcies, entre altres coses, a una encertada política matrimonial. Segons [[Sanchis Guarner]], durant el regnat d'aquest sobirà, aquesta taifa va conéixer el període de major esplendor. Les cròniques àrabs de l'època retraten els musulmans valencians com d'''elegant aspecte i gent rica, que disposava en els seues cases de tots els atifells i estris de luxe i de plaer, i adquirien qualsevol novetat exòtica que hi apareguera''. Va fer importants obres públiques com el palau reial –Almúnia, en àrab–, segons el costum dels sobirans àrabs com un lloc d'esbarjo fora de la ciutat, –on abans hi havia el [[Palau del Real de València]] i ara el jardí de Vivers. L'arabista [[Henri Pérès]] en el seu llibre ''Esplendor d'al-Andalus'', parla de la bellesa i grandiositat del palau, que "comprenia un gran jardí plantat d'arbres fruiters i flors i un riu que el travessava, i en el centre es trobava el palau, amb pavellons ricament decorats, que s'obrien al jardí". Durant el regnat d'aquest rei també s'alçà la [[murada islàmica de València]], de la qual encara queden alguns llenços i torres en l'actualitat i que van fer de València una de les ciutats millor fortificades d’al-Andalus.