Mr. Olympia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Correcció: espais que falten darrere de punt |
||
Línia 1:
[[Fitxer:O troféu do Mr.Olympia.jpg|thumb|Trofeu del Mr.Olympia]]
'''Mister Olympia''' és una competició de [[culturisme]] professional que se celebra anualment i agafa els millors culturistes de tot el món. Organitzada per la [[Federació Internacional de Culturisme i Fitness|International Federation of Bodybuilding & Fitness (IFBB)]]. Des dels seus inicis és considerat la competició amb més nivell i la que decideix qui és el millor culturista del món. El concurs va ser creat per [[Joe Weider]] perquè els guanyadors de [[World Amateur Bodybuilding Championships|Mr.Univers]] continuessin competint. És a dir, és el lloc on només els campions poden acudir, actualment els campions del món amateur han esgotat les seves possibilitats de competir en el món amateur i han de donar el salt al professional. El primer Mr.Olympia es va dur a terme el 18 de setembre de 1965 a l'Acadèmia de Música de Brooklyn, [[Nova York]]. El nombre rècord de victòries és de vuit, que només han pogut aconseguir-ho [[Lee Haney]] (1984-1991) i [[Ronnie Coleman]] (1998-2005). [[Jay Cutler]] en l'actualitat ostenta el títol de Mr Olympia.
També es va fer crear la competició Sra Olimpia per que poguessin competir les dones així com [[Fitness Olympia]] i [[Figure Olympia]], que es duen a terme per les competidores de fitness i figura, respectivament.
Línia 24:
Ara Mr Olympia se celebrava a [[Sud Àfrica]] el 1975, l'esdeveniment va ser immortalitzat en la pel·lícula [[Pumping Iron]]. Molta gent propera a Arnold va sentir que l'única raó del per què ell va competir el 1975 era perquè la competició estava sent filmada i això probablement el ajudaria en la seva carrera cinematogràfica. Arnold va guanyar la competència fàcilment i immediatament va anunciar la seva retirada.
El 1976 la competició es va celebrar a [[Columbus]], [[Ohio]], amb Arnold com a promotor amb Jim Lorimer. [[Franco Columbu]] finalment va guanyar el seu títol de Mr Olympia després d'haver-ho intentat per més de cinc anys. No va ser una victòria fàcil, ja que va guanyar per molt poc sobre [[Frank Zane]]. Després de la competició, Columbu anunciar la seva retirada, mentre Zane immediatament va començar a entrenar per al següent any.[[Frank Zane]] el següent any, 1977 es va convertir en l'any de Zane. Va arribar a [[Columbus]]i va sentir que ningú podria igualar la seva densitat muscular, i tenia raó.
Gairebé com una repetició instantània, l'esdeveniment de 1978 va ser de nou celebrat a [[Columbus]] i [[Frank Zane]] es va endur el trofeu. El 1979, Zane va aconseguir la seva tercera victòria consecutiva. Zane semblava imbatible, però el 1980 es veuria la competició amb més controvèrsia de la història de Mr Olympia.
El 1980, l'esdeveniment es va dur a terme a [[Austràlia]]. El nombre de competidors era al més alt fins ara. Però va ser el retorn d'un d'ells, el que en realitat va fer història. Molts havien vist Arnold entrenant unes setmanes abans de la competència, però la majoria d'ells van pensar que ho feia a causa d'una pel·lícula de cinema. Quan Arnold va pujar l'avió cap a [[Austràlia]] amb els altres participants, ells altres participants van pensar que potser feria el cobriment d'un programa televisiu. Fins i tot en la reunió de participants, ells van pensar que era un promotor oficial de la IFBB. Tot es va saber el final quan es va anunciar el seu nom durant la competició. Però fins aquests dies, molts es pregunten per què havia intentat tornar i tractar de destruir la seu rècord perfecte.
Línia 34:
Els jutges per a aquesta competició van ser Reg Park, MITS Kawashima, Albert Busek, Dan Howard, Brendan Ryan, Jacques Blommaert i Mike Walczak. Després de la competició, cap va discutir sobre els jutges. Després de tot el controversial de la competència era evident. Arnold no estava en la seva millor forma, i els 15 competidors, ho sabien. Fins i tot Arnold reconèixer que estava en el 90% del seu nivell.
Quan els cinc primers van ser cridats, les coses van començar a posar-se malament. Mike Menzter en cinquè lloc. Els jutges havien d'estar fent broma. Mike estava al cim de la seva carrera com fisiculturista, millor que en els anys passats. Mike diria després "Tan ridícula és la decisió dels jutges, que realment, tot el que pot fer és riure. Et diré, algú allà em vol fora de les competicions". La reacció de Boyer va ser una mica diferent: "No és just" Boyer va llançar algunes cadires cap a les parets en forma de protesta. Frank Zane va acceptar el seu trofeu amb relativa calma, i després el trofeu es va convertir en centenars de trossos en ser llançat a l'asfalt de la Casa de l'Òpera. Dickerson va acceptar el seu segon lloc amb un "Oh no", per després desaparèixer en aquella nit. Arnold Schwarzenegger va obtenir el seu setè títol com Mr Olympia el 1980. El 1981, Arnold va tornar a ser promotor amb Jim Lorimer i la competició es va dur a terme a [[Columbus]]. En aquesta ocasió seria el títol per al seu famós amic [[Franco Columbu]], qui va protagonitzar un altre retorn, per coronar-se campió en una lluita molt difícil.
El 1982 la trobada es va dur a terme per primera vegada a [[Londres]], [[Anglaterra]]. [[Chris Dickerson]] va guanyar el títol, després d'haver acabat en el segon lloc els dos anys anteriors. Després de guanyar, Dickerson anunciar la seva retirada a l'escenari. La competició va tornar a [[Alemanya]] el 1983, però aquesta vegada era a [[Munic]], on va ser guanyada per el Lleó del Líban, [[Samir Bannout]]. El va lluitar contra "El gegant assassí" [[Mohammad l'Makkawy]] d'[[Egipte]] i el nouvingut Haney dels [[Estats Units]]. Samir tenia el que era necessari per dominar com a campió, però també va advertir la determinació de Haney.
El 1984, l'esdeveniment va tornar al Felt Fòrum de la ciutat de [[Nova York]], on va tenir la més gran audiència per a les finals (5.000), i per a la preclassificació (4200), i la més alta suma de diners per a qualsevol Mr Olympia fins a aquest llavors. El 1985, la competició es va realitzar a [[Bèlgica]] per primera vegada. Haney va dominar novament, vencent a d'[[Albert Beckles]] i [[Rich Gaspari]]. Ja anaven dos per Haney. Lee Haney va guanyar en el següent any 1986, a [[Columbus]], va ser el més grandiós Mr Olympia de tots els temps, i va començar a posar la mira en el rècord d'Arnold. El 1987, la competició de Mr Olympia es va realitzar a [[Suècia]], i el resultat per al primer lloc va ser el mateix. Haney va ser molt superior a tots aquella vegada. Ja havia guanyat quatre en sèrie, i el rècord d'Arnold, estava al seu abast.
El 1988, [[Los Angeles]] va ser la ciutat amfitriona. L'Amfiteatre Universal va ser omplert per 6.000 persones, que van arribar per verificar si Lee Haney podria continuar en la conquesta per ser el millor Mr Olympia de la història. Amb una suma en diners de $ 150.000 en total per als concursants, Haney va guanyar fàcilment, aconseguint la cinquena victòria en sèrie. Per tercera vegada en sèrie, [[Rich Gaspari]] es va situar segon.
Línia 51:
Res va poder detenir el sorprenent [[Dorian Yates]] fins i tot el primer finalista, [[Flex Wheeler]] el va anomenar "intocable". Certament Yates es perfilava per mantenir-se guanyador per diversos anys.No obstant això, el Britànic va viure un dels seus pitjors anys el 1994. Es va lesionar el puny esquerre, i després en aquest mateix mes, es va esquinçar el quàdriceps esquerre. El va batallar en el seu camí cap a la competició, però amb menys de nou setmanes restants, es va esquinçar el seu bíceps esquerre. Amb sang freda i fermesa, ni tan sols aquesta lesió va acabar amb el seu somni Olímpic. Degudament va arribar a Atlanta per prendre el seu tercer trofeu, encara que molts es van qüestionar sobre la seva invencibilitat.
Si hi va haver dubtes sobre la seva victòria, ell no les va prendre en compte, o de sobte si. Va tornar a [[Atlanta]] el 1995 i va obtenir el primer lloc en el seu millor nivell. [[Kevin Levrone]] es va situar segon, i una nova amenaça emergia en aquest esport, l'home de 270 lliures [[Nasser El Sonbaty]]. Però Yates no va ser l'únic Mr Olympia a l'escenari aquella nit, en una cerimònia excepcional, per primera vegada, tots els nou homes que havien guanyat el títol, van ovacionar en un homenatge al creador de la competència, [[Joe Weider]]. El 1996, després de tres anys seguits, la competència va deixar la ciutat d'[[Atlanta]] i es va situar a [[Chicago]]. Yates, en un dels millors nivells que se li han vist, va arribar a la victòria, seguit molt de prop per [[Shawn Ray]] i [[Kevin Levrone]]. Ja era la cinquena victòria del Britànic, i com va succeir el 1994, els dubtes sobre que tan invencible era aquest home, van sorgir. El 1997, el camí de Mr Olympia es va dirigir cap a [[Long Beach]], [[Califòrnia]], per a la celebració número 33 de la màxima competència del [[culturisme|fisiculturisme]]. El total de premis era de 285.000 $, i el primer lloc era premiat amb 110.000 $, els culturistes van ser reconeguts com a atletes professionals a nivell mundial. La competició de Mr Olympia, va ser establerta com El Esdeveniment d'esdeveniments, de fisiculturisme.
Dorian Yates ara anava per la seva sisena victòria. Va ser una molt dura competició. [[Nasser El Sonbaty]] va arribar en la seva millor forma per inquietar Dorian d'una manera molt forta. [[Dorian Yates]] va obtenir el seu títol número 6 en forma consecutiva. La següent competició es tornava ara més intensa, ja que Dorian anunciava des d'aquest mateix moment, tornar a entrenar per al següent any. El que la majoria de gent no sabia, era que Dorian havia patit un trencament del tríceps, unes setmanes abans de l'esdeveniment, no va dir res i va competir. I després de la competència, se li va practicar una cirurgia; infortunadament això ho va marginar de competir en 1998.
El 1998, la competició es va realitzar al [[Madison Square Garden]] de [[Nova York]]. I en aquella ocasió se sabia que un nou Mr Olympia seria coronat. El favorit era [[Flex Wheeler]], mentre l'auditori explotava en alegria cridant "RON-NIE! ROM-NIE!". El moment havia arribat, els 5.600 espectadors estaven esperant que el presentador oficial de la IFBB Wayne DeMilia anunciés el segon lloc, la persona que no es nomenés en aquest moment passaria a la història com el successor de [[Dorian Yates,]] [[Lee Haney]], [[Arnold Schwarzenegger]] i els altres Mr Olympia. El moment havia arribat: "En segon lloc ..." i després d'esperar 10 segons que semblaven eterns va concloure "... Flex Wheeler". El públic va explotar d'alegria quan el guanyador va estavellar la seva cara contra el terra en un moment de glòria, aquesta persona era [[Ronnie Coleman]], el policia més gran de Texas, qui en aquest moment es convertia en el desè home únicament a guanyar el títol de Mr. Olympia en els seus 33 anys d'existència.
| |||