Diferència entre revisions de la pàgina «Càncer de pròstata»

m
La forma passiva és amb el verb 'ser'.
m (Robot inserta {{Autoritat}})
m (La forma passiva és amb el verb 'ser'.)
* '''[[HPC1]]''': Abreviatura de ''Hereditary Prostate Cancer Gene 1'', localitzat al [[cromosoma 1]].
* '''[[HPC2]]''': També conegut com a ELAC2.
* '''[[HPCX]]''': Duu aquest nom perquè ha estatsigut trobat al cromosoma X.
* '''[[CAPB]]''': Anomenat així perquè està relacionat amb el càncer de pròstata i tumors cerebrals.
* '''[[BCL-2]]''': Hi ha molts càncers de pròstata que expressen aquest [[gen]] quan es tornen hormonoresistents o independents dels [[androgen|andrògens]].
La majoria de les mutacions de l'ADN descrites en el càncer de pròstata s'adquireixen durant la vida d'un home més que haver estat heretades abans del naixement. Cada vegada que una cèl·lula es prepara per dividir-se en dues noves cèl·lules, ha de fer una còpia del seu ADN. Aquest procés no és perfecte i a vegades es produeixen errors. Afortunadament, les cèl·lules tenen [[enzims]] reparadors que corregeixen defectes de l'ADN. Tanmateix, alguns errors poden passar desapercebuts, especialment quan les cèl·lules es divideixen ràpidament, portant la mutació a una nova [[cèl·lula]].
 
L'exposició a les [[radiació ionitzant|radiacions ionitzants]] o substàncies que causen càncer poden causar mutacions de l'ADN en molts òrgans del cos, però no ha estatsigut demostrat que aquests factors siguin causes importants de mutació en les cèl·lules prostàtiques.
 
=== Hormones ===
* '''Inactivitat física i [[obesitat]]:''' l'[[exercici físic]] regular i mantenir un pes saludable pot ajudar a reduir el risc de càncer de pròstata. L'obesitat, definida com un [[índex de massa corporal]] superior a 29 kg/m2, s'associa amb el doble de risc de patir càncer de pròstata en relació amb els homes que tenen un pes adequat i quan apareix el tumor en un obès es diagnostica en estadi més avançat i és més agressiu.
* '''Història familiar:''' el càncer de pròstata sembla que es produeix més sovint en algunes famílies, la qual cosa suggereix que existeix un factor hereditari. Tenir un pare o un germà amb càncer de pròstata dobla el risc de patir aquesta malaltia. El risc és fins i tot superior pels homes que tinguin diversos familiars afectats, sobretot si els familiars eren joves en el moment del diagnòstic. Els científics han identificat diversos gens que semblen incrementar el risc del càncer de pròstata, com s'ha mencionat abans; però probablement només en un petit percentatge de casos (i les proves genètiques no estan disponibles). Alguns gens incrementen el risc d'algun tipus de càncer. Per exemple, les mutacions adquirides dels gens BRCA1 o BRCA2 estan relacionades amb el [[càncer de mama]] i el d'[[càncer d'ovari|ovari]], molt comuns en algunes famílies. La presència d'aquestes mutacions també augmenta el risc de càncer de pròstata, però només són responsables, tot i que molt petita, dels casos de càncer de pròstata.
* '''Vasectomia:''' en tot el món, s'han practicat entre 50 i 60 milions de vasectomies com a [[mètode anticonceptiu]]. Fa alguns anys es van publicar alguns estudis que relacionaven la pràctica de la vasectomia amb un risc augmentat de patir càncer de pròstata. Malgrat aquests estudis, l'estudi fet per l'Associació Americana d'Urologia de tots els articles publicats sobre el tema va concloure que no hi havia prou proves per relacionar la vasectomia amb un risc més alt de presentar càncer de pròstata. Recentment investigadors de la [[Universitat d'Otago|Universitat]] d'[[Otago]] ([[Nova Zelanda]]) van realitzar un estudi<ref>Cox B, Sneyd MJ ''et al''. ''Vasectomy and risk of prostate cancer''. JAMA. 2002 Jun 19;287(23):3110-5.Click here to read PMID 12069674</ref> sobre el tema que ha estatsigut publicat a la prestigiosa revista científica [[Journal of the American Medical Association]] (JAMA). L'estudi analitza 923 nous casos de càncer de [[pròstata]] en barons d'entre 40 i 74 anys, a partir de l'entrevista de 2.150 barons. Els controls foren seleccionats a l'atzar a partir del registre electoral. Els investigadors no van observar cap associació entre la [[vasectomia]] i el càncer de pròstata, ni tan sols en els casos en els quals la vasectomia s'havia fet 25 anys abans. Els científics van triar [[Nova Zelanda]] per dues raons: el país té una de les més prevalències més altes de vasectomia, i el [[càncer]] s'ha de declarar en un [[Registre Nacional]] de la malaltia.
* '''Treball:''' els treballadors de les indústries del [[cautxú]] i del [[cadmi]], emprat en soldadures i [[Bateria elèctrica|bateries]], semblen tenir més probabilitats de desenvolupar càncer de pròstata. El cadmi és un [[metall]] pesant que interromp el procés natural de [[reparació de l'ADN]] cel·lular i pot permetre la multiplicació sense control de les cèl·lules malignes dels tumors.
* '''Agents infecciosos i activitat sexual:''' es considera que els agents infecciosos transmesos per via sexual podrien provocar càncer prostàtic. No obstant això, els [[estudi epidemiològic|estudis epidemiològics]], virològics i immunològics han aportat resultats contradictoris. Aquests estudis han suggerit un augment en el risc de càncer prostàtic associat amb més companys sexuals, una història prèvia de [[malaltia de transmissió sexual]], freqüència de l'[[acte sexual]], relació amb prostitutes, i edat primerenca de començament de l'activitat sexual. En canvi, altres estudis han suggerit que existeix un major risc de càncer prostàtic associat amb la repressió de l'activitat sexual, com un començament en edat més tardana, i un cessament prematur de l'activitat sexual. D'altra banda, alguns treballs han mostrat un major risc entre els pacients que mai no van estar casats i un risc encara major entre aquells que tingueren fills, però altres estudis no han mostrat una correlació significativa amb l'estat conjugal o civil o amb el nombre de fills. De forma similar, els estudis de potencials agents infecciosos no han aportat resultats concloents, com tampoc proporcionen proves concretes per una causa infecciosa de càncer prostàtic, com la [[gonocòccia]], el [[virus del papil·loma humà]] (VPH) i altres tipus d'[[uretritis]], [[prostatitis]] i malalties de transmissió sexual. Recentment s'ha descrit que la [[masturbació]] diària entre els 20 i 50 anys redueix el risc de càncer de pròstata<ref name="BBC_NEWS_Masturbation">{{cite web | url = http://news.bbc.co.uk/1/hi/health/3072021.stm | title = Masturbation 'cuts cancer risk' | author = | authorlink = | coauthors = | date = 16-07-2003 | format = | work = Health | publisher = BBC NEWS | pages = | language = | archiveurl = | archivedate = | quote = | accessdate = 24-04-2008 }}</ref> i es creu que és a causa de l'eliminació de substàncies cancerígenes del [[semen]] amb cada [[ejaculació]]. En un estudi sobre 1.079 pacients amb càncer de pròstata i 1.259 homes sans, es va descobrir que els homes que ejaculaven més de cinc vegades a la setmana quan tenien vint anys tenen un terç menys de probabilitats de desenvolupar una forma agressiva de la malaltia.
El càncer de pròstata sovint pot ser detectat precoçment amb la prova de l'antigen prostàtic específic (PSA) a la sang. També pot detectar-se el càncer de pròstata precoçment quan es realitza un tacte rectal. A causa del fet que la glàndula prostàtica es localitza justament davant del [[Recte (anatomia)|recte]], amb el tacte rectal es pot apreciar si hi ha nòduls o àrees de consistència dura (llenyosa) a la pròstata que indiquen sovint que existeix un càncer. Si aquestes proves es realitzen anualment de rutina i algun dels resultats fos anormal, existeix la probabilitat de diagnosticar un càncer en estadi precoç.
 
Des de l'ús relativament freqüent de les proves de detecció precoç (a voltants del 1990), la taxa de mortalitat per càncer de pròstata ha descendit lleugerament. Tanmateix, no ha estatsigut demostrat que aquest resultat hagi estat produït pel garbellat del càncer de pròstata (''screening''). Els estudis són insuficients per demostrar que la detecció precoç del càncer de pròstata mitjançant determinades proves en grans grups d'homes puguin disminuir-ne la taxa de mortalitat. Mentre aquesta informació sigui vigent, el fer o no una prova de detecció precoç del càncer de pròstata depèn de la decisió a la qual arribin entre si els pacients amb els seus metges. Una cosa que cal considerar és l'edat i la salut prèvia del pacient. Si el pacient és jove i desenvolupa un càncer de pròstata, probablement la seva esperança de vida es reduirà si no es detecta precoçment. Si el pacient és gran i amb un estat de salut deteriorat, el càncer de pròstata no és un problema major, car sol ser de lent creixement i possiblement el pacient mori d'altra causa que no sigui el càncer de pròstata.
 
La Societat Americana del Càncer creu que els professionals de la salut haurien d'oferir l'anàlisi de sang de l'antigen prostàtic específic, anomenat comunament PSA (prostate-specific antigen), i tacte rectal anualment des dels 50 anys als barons que tingui una esperança de vida major de 10 anys. Els homes amb alt risc com els afroamericans i els homes que tinguin familiars de primer grau (pare, germans, oncles), diagnosticats de càncer de pròstata a edat primerenca, haurien de fer-se la prova a partir dels 45 anys.
* '''Densitat del PSA:''' Una alta densitat del PSA (PSAD) indica una gran probabilitat de càncer. La PSAD s'utilitza en els homes que tenen una pròstata gran. Els metges han de determinar la grandària de la glàndula amb ecografia transrectal i dividir el valor del PSA entre el volum prostàtic. La densitat del PSA pot ser útil, però la prova del percentatge lliure de PSA és més exacta.
 
* '''PSA específic per edat:''' El PSA que s'obté dins del rang límit (4-10 ng/ML) pot ser més preocupant en els homes de 50 anys que en els de 80 anys. Se sap que el PSA és normalment més elevat en els homes grans que en els homes joves, fins i tot en absència de càncer. Per aquesta raó, alguns metges decideixen comparar els resultats del PSA amb els homes de la mateixa edat. A causa del fet que la utilitat del PSA específic per edat no ha estatsigut ben contrastada, els fabricants de la prova del PSA, l'American Cancer Society, l'American Urological Association, i la National Comprehensive Cancer Network, no aconsellen el seu ús.
 
* '''PSA "ultrasensible":''' Té la particularitat de detectar nivells de PSA tan baixos com 0,01 ng/ML.
* Pot ajudar a predir si el càncer està confinat a la glàndula prostàtica o fora d'ella. Si el nivell del PSA és molt alt, el càncer ha sobrepassat probablement els límits de la pròstata. Això pot afectar les opcions del tractament, com alguns tipus de teràpies (cirurgia o [[radioteràpia]]) que no són beneficiosos si el càncer ha sobrepassat els [[gangli limfàtic|ganglis limfàtics]] o altres òrgans.
 
* Després de la cirurgia o de la radioteràpia, el nivell de PSA pot ser monitoritzat per determinar si el tractament ha estatsigut eficaç. El nivell de PSA normalment disminueix a nivells molt baixos si el tractament extirpa o destrueix totes les cèl·lules prostàtiques. Una elevació posterior del PSA pot significar que les cèl·lules del càncer de pròstata han sobreviscut i el càncer ha recidivat. No obstant això no és clar quin és el tractament correcte dels pacients amb una recidiva detectada solament per una elevació del PSA (recidiva bioquímica). La forma de descens dels nivells de PSA sèric depèn de la teràpia elegida. En els pacients sotmesos a prostatectomia radical, el PSA ha de baixar a nivells indetectables al cap d'un mes aproximadament, si s'ha eliminat tot el teixit. Posteriorment, els nivells de PSA s'han de mantenir en aquests límits, ja que una elevació significa recurrència del tumor. Si el tractament és amb radioteràpia, els nivells disminueixen lentament fins a estabilitzar-se al voltant del rang de referència. Pot haver-hi un increment transitori dels nivells de PSA durant la radioteràpia, cosa que no és un signe de progressió de la malaltia. La recurrència se sospitaria per un increment dels nivells de PSA. Per conveni s'estableix que existeix recidiva bioquímica després de radioteràpia quan es detecten tres augments consecutius a partir del nadir del PSA, definit com el valor més baix del PSA arribat a després de la radioteràpia. El temps de duplicació del PSA (superior o inferior a 10 mesos, segons un punt de tall prèviament identificat) és un factor significatiu en la predicció del desenvolupament de metàstasi.
 
* Durant el tractament hormonal, el nivell de PSA pot indicar l'eficàcia del tractament o quan és el moment de provar amb altre tipus de tractament. La teràpia hormonal també disminueix els nivells de PSA als valors de referència, aquesta vegada per dos motius, en primer lloc perquè descendeix aquesta producció androgen dependent, i en segon lloc perquè disminueix la càrrega tumoral.
 
'''T1:''' El tumor no ha pogut ser detectat amb cap tècnica d'imatge, com l'ecografia transrectal.
* T1a: El càncer ha estatsigut diagnosticat incidentalment durant una resecció transuretral (RTU) per una hipertròfia benigna de pròstata. El càncer està present en menys del 5% del teixit extirpat.
* T1b: El tumor ha estatsigut trobat després d'una RTU però està present en més del 5% del teixit extirpat.
* T1c: El càncer s'ha diagnosticat a través d'una biòpsia de pròstata sol·licitada per una elevació del PSA.
'''T2:''' El tumor ha estatsigut detectat per un tacte rectal, però es troba confinat a la pròstata.
* T2a: El càncer es detecta a la meitat o menys d'un sol costat (lòbul), dret o esquerre de la pròstata.
* T2b: El càncer es detecta a més de la meitat d'un sol costat, dret o esquerre de la pròstata.
A més del TNM, altres sistemes poden usar-se per estudiar el càncer de pròstata. El sistema de Whitmore-Jewett classifica el càncer de pròstata com A, B, C, o D.
 
'''Estadi A:''' Tumor clínicament indetectable confinat a la glàndula prostàtica i que ha estatsigut una troballa casual en una cirurgia de pròstata per un altre motiu.
* A1: Bé diferenciat amb afectació focal.
* A2: Moderadament o pobrament diferenciat o amb afectació de múltiples focus en la glàndula prostàtica.
Existeixen uns exercicis especials, anomenats exercicis de Kegel, per entrenar els músculs de la bufeta. També existeixen medicaments que ajuden els músculs de la bufeta i de l'esfínter vesical. De vegades pot injectar-se col·lagen o una altra substància quirúrgicament perquè actuï de vàlvula. Si la incontinència és severa i persistent, es pot implantar quirúrgicament un esfínter artificial.
 
Si la incontinència no ha estatsigut completament corregida, no tan sols és un problema físic sinó que també és un problema que disminueix molt la qualitat de vida, en impedir la realització d'activitats de la vida diària, sobretot de lleure, com anar al cinema, passejar pel parc, dur roba ajustada, cosa que condueix a una ansietat, mal humor i aïllament del pacient.
 
Existeixen diverses solucions de la incontinència perquè el pacient pugui dur una vida el més normal possible. Una d'elles són els bolquers que es duen sota la roba i que existeixen en diverses mesures, capacitats, de dia, de nit, etc. A l'hora d'elegir un bolquer cal tenir en compte quant absorbeix, el que engreixi, si es pot dur sota la roba, si es pot llençar o és reutilitzable, si és còmode, si es pot caminar amb ell i quants diners costa.
* Si els símptomes no s'alleugen amb el tractament estàndard i el càncer continua creixent i estenent-se, la quimioteràpia pot ser una opció. El pacient pot incloure's en un [[assaig clínic]]. El tractament de l'estadi IV inclou tractament pal·liatiu per alleujar els símptomes com el dolor d'ossos.
 
'''Càncer de pròstata recurrent:''' Si el càncer recidiva després de la cirurgia o de la radioteràpia, el següent tractament dependrà dels tractaments efectuats fins a aquest moment. Si el pacient ha estatsigut tractat amb prostatectomia radical, i el càncer reviscola només en una àrea petita, es pot optar per la radioteràpia externa. Si el tractament inicial fou la radioteràpia i el càncer reviscola, la prostatectomia radical pot ser una opció en casos seleccionats a causa de l'alt risc de potencials efectes secundaris, pel que el tractament alternatiu serà l'hormonoteràpia de supressió androgènica.
 
'''Càncer de pròstata metastàtic:''' Si el càncer s'ha estès a altres parts del cos, el pacient ha de rebre tractament hormonal antiandrogènic. El dolor d'ossos pot ser tractat amb radioteràpia externa, amb radiofàrmacs i amb bifosfonats. La quimioteràpia i altres tractaments inclosos dins d'un assaig clínic també han de tenir-se en compte.
223.351

modificacions